El mercat dels microxips és, fins al tercer trimestre d’enguany, l’exemple canònic d’una mala salut de ferro. El producte que ofereixen gegants com TSMC o Samsung és imprescindible per a la vida contemporània. Tot té microelectrònica: des d’una rentadora a un Cupra; passant per un superordinador o un telèfon intel·ligent. Poques són les indústries que poden viure actualment sense un proveïment estable i sense escletxes de microprocessadors. Malgrat això, un mercat de caràcter gairebé oligopolista -només tres companyies a tot el planeta tenen la capacitat per produir aquests petits circuits a gran escala: les dues esmentades més la nord-americana Intel- pateix durant tot el 2023 importants retrocessos en la seva facturació i beneficis. Les tres foundries que responen a la immensa majoria de la demanda global coincideixen aquest octubre en els seus balanços: una demanda dèbil limita els ingressos. En un tercer trimestre de l’any especialment poc falaguer, però, els directius comencen a veure brots verds, petits indicadors que apunten a una possible recuperació a curt termini.
La protagonista de la pèrdua de marges empresarials fins al setembre és, precisament, la companyia que sovint s’havia aconseguit salvar de les tendències macroeconòmiques. La taiwanesa Taiwan Semiconductor Manufacturer Company (TSMC), la foundry més gran del planeta, que aporta prop del 15% del PIB del seu país, ha patit la caiguda de beneficis més important d’ençà del primer trimestre del 2019. Cert és, val a dir, que el batzac estava previst. Segons el document publicat la passada setmana per la firma asiàtica, els seus ingressos han estat lleugerament superiors a les expectatives, amb uns 17.300 milions de dòlars -estimava poc més de 16.800 milions-. Amb els guanys la lectura és similar: els 6.700 milions de dòlars de balanç positiu de la fabricant de microcomputació han quedat lleugerament per sobre dels 5.960 que els mercats havien assumit. Finalment, un “reforç del segment de microxips de tres nanòmetres i una demanda més alta de l’esperada de la tecnologia de cinc nanòmetres” ha minvat el daltabaix. En comparació amb un extremadament dèbil segon trimestre, de fet, el rendiment general és prop d’un 14% millor. La diferència -negativa- interanual és, però, notable.
Les dades del 2022 a finals de l’estiu del passat curs eren, malgrat el “reforç” de les darreres setmanes, substancialment millors que les comunicades aquest mes. El benefici d’enguany és un 10,8% inferior als registrats durant el mateix període del curs anterior; mentre que els ingressos cauen un impressionant 24,87% si es compara amb les setmanes entre el juliol i el setembre de l’exercici 2022. El problema, els estocs. Després de la pandèmia, la intensa demanda dels productes electrònics va xocar amb un trencament de les cadenes de subministrament, assestant un important cop al consum de productes d’alta tecnologia. Només cal recordar la impossibilitat d’adquirir màquines de consum tan comunes com una PlayStation 5 durant el 2021; o el tancament de diverses línies de fabricació a grans plantes del sector automobilístic. Com a resposta, les multinacionals que tenien TSMC com a proveïdora van comprar microxips en excés, per comptar amb grans proveïments en cas que les escletxes del mercat tornessin. Així, molts dels clients de la taiwanesa han passat mesos sense necessitar nous productes, i la demanda s’ha refredat amb intensitat. Ho confirmen des de Taiwan, de fet: atribueixen la caiguda dels ingressos en comparació amb el curs passat a “els presents ajustaments d’inventaris dels compradors”.
Samsung i Intel, mateix camí
En els resultats de TSMC, doncs, són presents dues idees contradictòries: intenses caigudes de benefici any a any; però un rendiment millor del que s’esperava al principi del trimestre. Directius i mercats prenen aquesta mitja paradoxa com un indicador que la demanda comença a reprendre la seva tendència alcista -els estocs adquirits durant el 2021 i el 2022 es van acabant i els compradors tornen a necessitar els productes de la foundry-. El dibuix, a més, és molt similar al que s’albira darrere dels balanços de les seves dues grans competidores: la sud-coreana Samsung Electronics i la nord-americana Intel. La caiguda de la firma amb seu a Suwon és, des de lluny, impressionant. Els ingressos de la multinacional es van quedar en uns 50.000 milions de dòlars, una caiguda interanual del 12,2%; mentre que el benefici operatiu es va quedar a prop dels 2.000 milions, un gegantí 77,6% menys que durant el mateix període del 2022. Com en el cas anterior, però, va superar les expectatives, que apuntaven a un balanç positiu d’uns 1.800 milions; així com el resultat net del segon trimestre. El salt, de fet, és encara més ample, amb un increment en comparació amb els mesos de primavera d’un 262%. Des de la companyia asseguren, en una anàlisi que comparteixen els mercats, que aquesta millora de les expectatives, acompanyada d’un repunt tan significatiu dins del mateix any, indica que “l’excés de xips de memòria ha tocat fons”.
Més moderat ha estat el batzac interanual d’Intel -que, val a dir, acumulava més temps a la baixa que els seus competidors; i per tant tenia menys mercat a perdre-. Els ingressos entre el juliol i el setembre van ser d’uns 14.160 milions de dòlars. La firma de Santa Clara, com en els altres dos casos, guanya menys que fa un any, però més de l’esperat: les estimacions prèvies apuntaven a un revenue de 13,53 milions, lleugerament inferior al finalment assolit; si bé la xifra final és uns 1.000 milions de dòlars inferior a la del tercer període del 2022. Val a dir que, en el cas d’Intel, el mal rendiment interanual té un nom i un cognom clars: la Intel·ligència Artificial. En termes interanuals, la seva branca dedicada a l’impuls de la IA registra una contracció del 10% en facturació. El CFO de la companyia, David Zinsner, va tranquil·litzar els mercats durant la presentació de resultats, tot al·legant que, després dels “canvis a la cartera” dels clients en el darrer any, comencen a “albirar-se signes de normalització” a principis del quart trimestre. En cas que la demanda es mantingui, asseguren els californians, podrien arribar al nivell de producció de TSMC l’any 2025.
Els clients no noten la mala maror
Els principals compradors dels microxips que ofereixen Intel, Samsung i TSMC -en general multinacionals dedicades a la indústria i la tecnologia- han estat capaços de sostenir la seva activitat gràcies, de fet, als estocs que han colpejat el negoci dels seus proveïdors. El gran exemple és NVidia. La firma nord-americana especialitzada en la producció de targetes de memòria gràfica ha registrat un dels millors anys de la seva història, entrant al reduït club del trilió de dòlars -empreses amb una valoració als 12 zeros, un espai que comparteix amb Amazon, Google, Microsoft i Apple-. També situada al sud de Califòrnia, la firma dirigida per Jensen Huang celebrava a finals del segon trimestre un increment d’ingressos del 101% en termes interanuals, fins als 13.510 milions de dòlars, gràcies a l’estabilitat dels seus magatzems de microxips i a una estable demanda de productes electrònics. Tant és així, de fet, que la multinacional comença a plantejar-se entrar ella mateixa al mercat dels processadors, amb una aposta a futur per l’arquitectura Arm que busca competir amb part del negoci d’Intel i Samsung.
