L’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell arriba al seu tercer acte. La consulta pública del govern espanyol, posada en marxa immediatament de la fase 2 de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, ha obert les comportes d’ambdós bàndols, que busquen moure l’opinió pública i publicada cap a les seves opcions. El test de mercat sui generis que ha llançat el ministre d’Economia Carlos Cuerpo ha permès que el món empresarial, majoritàriament ignorat per l’autoritat espanyola en el seu propi estudi, expressar el seu malestar. El teixit patronal català ja va saltar al coll de l’operació el passat divendres amb una carta firmada per nou organitzacions, que reclamen que la Moncloa porti fins al límit les seves competències i acabi frenant la compra. Enfront, la CNMC allunya la possibilitat que l’executiu bloquegi l’ofensiva basca, i considera que el seu dictamen, amplament criticat pel sector privat, proposa remeis “suficients i proporcionats” per evitar la crisi que auguren els opositors. I el tercer en discòrdia: un Consell de Ministres que, mentre no depenia d’ell, era bel·ligerant; però que ja busca camins per rebaixar el to contra el Banc de Bilbao.
A l’oposició patronal, que s’ha intensificat les darreres setmanes, s’afegeixen institucions de tota mena, en general contràries a l’absorció del Sabadell. El passat dimarts, el Consell del Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), ha mostrat la seva “preocupació” per la compra, i s’ha afegit a les demandes patronals. Es tracta d’una obertura significativa, en tant que el CTESC no acostuma a pronunciar-se més enllà de les seves anàlisis conjunturals. L’atac al Sabadell constitueix, doncs, una situació prou “excepcional” per obligar el Consell a posicionar-se, en tant que amenaça “la capacitat de desenvolupament econòmic” del Principat. Entre les condicions que ha exigit l’organisme, destaca la prohibició de la fusió, així com mantenir “la seu i els centres de decisió a Catalunya” per sostenir l'”arrelament” vallesà entre les empreses catalanes.
Mantenir les dues marques separades tot i integrar la propietat és una opció que algunes veus empresarials consideren una sortida preferible al conflicte. No genera, però, consens: altres fonts econòmiques apunten que la no fusió només allargaria l’agonia. “El BBVA posaria els seus consellers i, després de la vigilància de la CNMC, podria tenir via lliure”, reflexionen. Sí que és cert que, tot i els esforços del president del banc opant, Carlos Torres, per defensar la viabilitat de la compra sense absorció, sostenir la marca Sabadell afegiria uns costos importants a una operació que ja genera dubtes. En un informe enviat a l’SEC -l’autoritat borsària nord-americana, homologable a la CNMV espanyola- BBVA reconeixia un cop de 60 punts bàsics al seu capital. El banc té marge de maniobra respecte de la ràtio de capital mínima establerta pel BCE, amb un 13,09% de CET1, quatre punts percentuals per sobre del 9,09% que marca Frankfurt; però uns marges més restrictius poden ser qüestionats per l’accionariat.
Als problemes marcats pel crèdit a les petites i mitjanes empreses, que informa el posicionament patronal i del CTESC, s’afegeixen les preocupacions de les associacions dels consumidors. Entre elles, la Federació de Consumidors CECU ha participat en la consulta pública per alertar el ministeri de “l’evident perjudici” que causa la fusió sobre els usuaris bancaris. El dictamen de la CNMC va centrar el gruix de les seves condicions addicional en la branca corporativa; però, segons aquesta entitat, els clients finals podrien “enfrontar-se a menys capacitat d’elecció, productes a més cost i un pitjor servei, especialment en les zones més deshabitades”. A més, considera que el caràcter temporal dels compromisos –alguns d’ells, tan curts com 18 mesos– posa data de caducitat a les condicions que arribaran al client final. Qüestions com l’accés a caixers o a oficines físiques, així com les ofertes de finançament privat, saltarien entre el 2027 i el 2029. En aquest sentit, l’entitat reclama a Cuerpo que “compleixi amb el deure constitucional de la defensa dels interessos de les persones consumidores”.
Les condicions del govern espanyol
Els ocupants d’ambdues trinxeres romanen congelats, però, a l’espera que es pronunciï el ministeri d’Economia. El passat dimarts, Cuerpo va anunciar que es donava set dies per recollir les opinions reflectides a la consulta pública, i uns altres set dies per decidir si eleven l’operació al Consell de Ministres. Tot fa pensar que el document acabarà al ple de l’executiu, que tirarà endavant noves condicions no relacionades amb la competència. El teixit de negoci català roman esperançat, i llegeix declaracions favorables arreu. Durant les jornades del Cercle d’Economia, una important veu de l’accionariat del Sabadell considerava que tant la intervenció de Sánchez com la de Cuerpo suggerien la seva intenció de bloquejar l’OPA, mentre que des del món patronal es marquen l’objectiu de convertir l’operació en un “moviment polític” per facilitar que la Moncloa es pronunciï a favor seu. Ara bé, el titular econòmic ha reiterat els darrers dies el caràcter tècnic de la seva anàlisi, restant càrrega simbòlica a aquesta fase 3. Fonts del mercat entenen aquestes declaracions com un “refredament” de l’oposició del govern als plans del BBVA.
De fet, diversos analistes consultats per aquest mitjà veuen en el futur immediat una resolució de la fase 3 sense grans canvis respecte del diagnòstic de la CNMC. L’economista Javier Cabrera descarta que la Moncloa tingui eines per “posar contra les cordes el BBVA” amb el seu dictamen final. De fet, augura que “es mantindrà al marge, tret d’algunes consideracions addicionals no relacionades amb la competència”. Per la seva banda, l’analista del banc Renta 4, Núria Álvarez, alerta que el govern no té marge legal per intervenir en el sentit que han deixat entreveure Sánchez i Cuerpo. “No poden incloure remeis més durs en l’àmbit de competència”, recorda l’experta, tal com recull la Llei de Defensa de la Competència de 2007. El redactat de la norma limita els àmbits d’actuació de l’executiu en casos com aquests a sis verticals: salut pública, seguretat nacional, lliure circulació de béns i serveis, protecció del medi ambient, promoció del desenvolupament tecnològic o garanties de regulació sectorial. Álvarez, amb la llei a la mà, assegura que “no procedeix” cap intervenció governamental. Ara bé, “poden donar la sorpresa i justificar els remeis com puguin, com van fer amb l’impost a la banca”, ironitza.
El favor del BBVA
L’empresariat català, així com el dels territoris més afectats per la concentració bancària, abandera l’oposició a l’oferta; però la proximitat de la resolució del ministeri també ha activat el suport a les tesis basques. Fins i tot des del món patronal: contra els criteris de Foment del Treball i Pimec, així com el d’una munió d’organitzacions de l’Estat, la Confederació Empresarial de Biscaia (Cebek) s’ha posicionat, sense especial vehemència, a favor de l’oferta. Segons ha declarat la presidenta de l’organització, Carolina Pérez Toledo, els empresaris biscaïns esperen que “l’OPA sigui beneficiosa per a les dues parts”. El teixit de negoci de la regió no sembla tan preocupat com el català per la concentració financera. A parer seu, la compra del Sabadell “no suposa un risc per a la competència a Euskadi” i, per tant, “podria aprovar-se” sense els pals a les rodes que reclamen els seus homòlegs del Principat. Cebek, així, se suma a la lectura de la CNMC, que considera -contra el criteri català- que la resolució de la fase 2 és prou contundent per resoldre els problemes que causaria una hipotètica fusió.
També ha caigut del costat del BBVA el capital internacional. Les principals agències de rating semblen convençudes que l’OPA tirarà endavant i que, de fet, millorarà l’estat financer d’ambdues companyies. La setmana passada va ser la nord-americana Fitch, que va posar en “revisió positiva” la nota d’ambdós bancs -igualats en una valoració de BBB+- a l’espera que finalitzi el procés. La casa d’anàlisi apunta que la salut del Sabadell es veuria “molt beneficiada” per l’adquisició hostil, i lloa la CNMC per haver imposat “remedies assumibles” que no canvien els plans del Banc de Bilbao. Aquesta mateixa setmana s’hi ha afegit el banc britànic HSBC, que ha elevat el preu objectiu de les accions de les dues empreses per les “indiscutibles oportunitats” que genera l’operació. El Hong Kong Shanghai, a més, no comparteix les esperances catalanes que la Moncloa esdevingui un aliat en la batussa: segons els seus analistes, “la incertesa relacionada amb l’operació del Sabadell està sobreestimada”. També ho estaria l’exposició del BBVA a Mèxic, una de les grans armes discursives de la directiva i l’accionariat vallesà, que segons els britànics no seria tan rellevant.
2 
