Les conseqüències de la sonada derrota parlamentària del govern de Pedro Sánchez amb els tres decrets econòmics presentats davant el Congrés dels Diputats el passat dimarts es van multiplicar. Especialment pel que fa al conegut com a decret òmnibus, la proposta encapçalada per la revalorització de les pensions i les bonificacions a la compra de bitllets per al transport públic. Dins la llarga llista de mesures que farcien aquest decret, constava el conegut com a escut antiOPAs, la normativa posada en marxa durant la pandèmia que permetia a la Moncloa evitar les adquisicions d’empreses espanyoles per capital estranger en un moment de debilitat d’aquelles. La desaparició dels controls del govern en aquest àmbit sembla haver revifat l’interès estranger per la fabricant de trens Talgo, immersa en un procés de venda després que la propietat hagi deixat clar la seva intenció de desfer-se’n.
L’intent d’OPA sobre Talgo per part de l’hongaresa Magyar Vagon ha estat, cal recordar, ha estat un dels moviments empresarials que el govern de Pedro Sánchez ha fet més esforços per tirar enrere, a l’espera d’una oferta de la metal·lúrgica espanyola Sidenor. Ara, sense la interferència de l’escut antiOPAs, hi han emergit dos contrincants més fora de les fronteres de l’Estat: un a Polònia i un segon a la Índia. Enmig del terrabastall causat per la caiguda del decret, la polonesa Pesa, un fabricant de trens controlat per l’estat, ha contractat el banc francès Société Générale per preparar una oferta pública d’adquisició sobre la fabricant espanyola. També s’hauria mogut en un sentit similar la companyia índia Jupiter Wagons: segons va informar el diari madrileny Cinco Días, la companyia hauria fet el mateix moviment amb les consultores Lazard i Eversheds Sutherlands per construir una oferta per Talgo.
“Perillós per al país”
Els moviments forans han suposat una important ajuda per als títols de la fabricant de trens, deprimits per la incertesa generada per la primera OPA fallida i l’oferta de Sidenor, marcadament a la baixa. En la darrera jornada, ja sense l’escut, la borsa madrilenya registrava una revalorització de les accions de Talgo superior a l’1,7%, fins als 3,82 euros. Amb aquest augment, es refreden les possibilitats de la metal·lúrgica basca, que va valorar la companyia en un rang limitat, amb una oferta de 4 euros per acció. La prima, doncs, per quedar-se a l’Estat es redueix substancialment. En aquest context, l’executiu espanyol continua els seus moviments per evitar l’operació. En declaracions a l’agència Europa Press, fonts del govern asseguraven que seria “perillós per al país” perdre la propietat d’una industrial “estratègica” com Talgo.
1 
