140 particulars i 25 entitats i administracions han presentat diverses al·legacions per frenar la construcció tal com està concebuda actualment de la que serà la central fotovoltaica més gran de Catalunya. Aquest projecte està previst a la Conca de Barberà (Urgell) i es preveu que ocupi 430 hectàrees, és a dir, unes dimensions equivalents a 600 camps de futbol. Les més de 160 veus dissonants que coincideixen en el fet que la creació d’aquest parc solar pot tenir efectes negatius sobre les terres agràries, la biodiversitat, el paisatge, el patrimoni cultural de la pedra seca o el turisme de la comarca. I no només això, sinó que a una de les zones on està prevista la creació de la fotovoltaica hi viu l’àliga cuabarrada, una espècie d’au que està en perill d’extinció.
Tal com està planificat el projecte avui en dia, la central fotovoltaica es divideix en dos projectes, que porten per nom Bcn 1 i Bcn 2. Per una banda, un dels projectes s’assentarà als termes municipals de Passanant i Belltall, Forès, Solivella, Vallfogona de Riucorb i Montblanc, a la Conca de Barberà, i l’altre afectarà els municipis de Vallbona de les Monges i Ciutadilla, a l’Urgell. És a dir, la totalitat del parc afectarà gran part del paisatge. És per aquest motiu que algunes de les administracions locals afectades s’han mostrat crítiques amb el projecte de construcció.
Per exemple, l’Ajuntament de Passanant i Belltall ha presentat una al·legació des de la mateixa administració i una altra a través del Consell Comarcal de la Conca de Barberà en el que se centra en tres punts. El primer de tots que critica i demana que es canviï és la “gran dimensió” del parc i “l’impacte” sobre el paisatge, per tal d’evitar repercussions negatives pel municipi. La segona va força lligada, critiquen que la proximitat del projecte Bcn2 amb el nucli del poble és molt elevat, cosa que repercuteix en la vida dels seus habitants. I, per últim, la tercera gira entorn de la xarxa elèctrica de la Conca de Barberà, ja que construint aquesta central se saturaria la instal·lació actual, afectant així al benestar dels veïns.
“Plaques i diners, o terra i gana”
L’alcaldessa de Passanant i Belltall, Carme Amenós, demana que la creació d’aquest macroprojecte tingui “cura del territori” i explica que aquest tema s’ha convertit en una de les grans preocupacions dels veïns. De fet, segons assegura a l’ACN, si el projecte segueix com fins ara i no es tenen en compte les al·legacions dels veïns, “en lloc de ser un mar de sembrat, hi haurà un mar de plaques”. Cal tenir en compte, però, que la major part dels pagesos de la zona ja van acceptar vendre les seves propietats a l’empresa perquè pogués construir la central fotovoltaica, ja que s’enforataven a un dilema gran: “plaques i diners, o terra i gana”. En aquest senit, Amenós critica també la falta d’ajudes a la pagesia que ha portat als pagesos a un punt molt complex, i això ha facilitat que l’empresa, aprofitant que el sòl és més barat, projecti una fotovoltaica d’aquestes dimensions que afectarà a tot el territori
