La somiada arribada del cotxe volador podria estar més a prop del que es creu. La tecnologia, combinada amb un bon projecte i acompanyada d’una costosa inversió, posen aquest element de la ciència-ficció a l’abast dels ciutadans en alguns anys. Pels emprenedors, l’aviació evolucionarà cap aquest concepte innovador i els anhels de fer realitat aquesta iniciativa posen en el punt de mira aquelles empreses prou ambicioses per a aconseguir-ho. Des de l’altra banda, però, les administracions públiques pateixen per aquest canvi de dinàmiques i sigui per transportar persones o productes, el cotxe volador necessita comptar amb un paràmetre imprescindible: la seguretat. Mentre els empresaris reneguen de les minses ajudes dels governs, qui acusen d’una burocràcia infinita per validar els seus models, les administracions reconeixen la fe en aquest nou model, però pateixen per l’impacte en les societats i confirmen aquesta paperassa necessària. Perquè tot i privar en certa manera el creixement del sector, a parer seu, és l’única manera de protegir la societat.
En el marc del BNEW, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona amplia amb un vertical innovador més la seva ja monstruosa cartera de projectes. L’aviació s’ha emportat gran part de l’atenció durant els dos últims dies del congrés. Sent la novetat, milers de curiosos s’han acostat a les sessions, xerrades i debats que s’han posat sobre la taula per presentar les iniciatives del futur en aquest camp. Tot i que el transport aeri ha estat la joia de la corona d’aquest vertical i les start-ups internacionals més prestigioses han presentat els seus projectes durant l’esdeveniment, l’estrella ha estat una altra: l’estimada burocràcia. Empresaris i experts han lamentat la poca ajuda que reben per part de les administracions, des de nacionals fins a europees. D’aquesta manera, han assegurat que entenen que hi ha d’haver normatives de seguretat que protegeixin les persones, però que també cal poder donar marge a les empreses per a descobrir nous productes: “La tecnologia sempre serà més ràpida que la regulació, però cal adaptar-se”, assegura Antoni Serra, director de l’aeroport de Lleida. Des de l’aeroport català ja estan fent proves per a poder fer realitat el somni dels cotxes voladors, tant per transportar persones com materials.
L’aviació doncs evoluciona amb una velocitat inimaginable. Fins fa poc, no podíem imaginar com algun vehicle que no fos un avió podria volar pel cel. Actualment, gràcies als drons, els cotxes voladors es troben més a prop que mai. De fet, moltes empreses han construït projectes innovadors que utilitzen els drons per a fer transports complicats en zones poc accessibles. Un exemple és Delsat, una start-up fundada per Francisco Yuste que busca democratitzar l’accés als medicaments gràcies a les noves tecnologies. L’empresa de Yuste utilitza drons autònoms per fer arribar medicaments a zones complicades d’arribar-hi per carretera. La seva tecnologia, no només prova ser efectiva per a l’accessibilitat a fàrmacs, sinó que podria suposar un abans i un després en els enviaments d’última milla. Com Yuste, molts empresaris juguen amb aquest factor innovador dels drons i els utilitzen per crear el que serien nous universos del transport, sense oblidar, però, que no poden anar gaire lluny, a causa de la regulació. “Tots els clients sempre pregunten per l’adaptació a la normativa i la realitat és que estem en fase de recomanacions, però és un procés lent”, explica Yuste en una conferència recollida per Món Economia.
Precisament, l’argument de l’empresari el comparteix el sector sencer. Moltes companyies es troben en la fase de captació de fons i se n’adonen, que els inversors tenen certes reticències amb els seus projectes a causa de la manca de normatives o l’alt preu de les homologacions. Fins i tot el guanyador del premi BNEW d’Aviació, Jakob Saalfrank, fundador de Grasshopper Air Mobility reconeix les dificultats que hi ha actualment al mercat per portar una idea de nou model a la realitat: “L’homologació del nostre producte estrella pot arribar a costar 2.000 milions”, descriu el fundador, que afegeix que “és un cost inassumible per una start-ups”. De fet, Saalfrank treballa en la construcció d’un nou model de transport de mercaderies que es podria assemblar a un helicòpter, però completament autònom i capaç de viatjar per aire i carretera amb fins a 350 quilos de càrrega. Una gran idea segons els experts que l’han fet guanyar el guardó, però de moment cap inversor. “Hi ha una gran falta de sensibilització. Necessitem més suport a la indústria de primer nivell catalana”, Francesc J. Gómez, de la comissió d’espai de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Lleida, el conillet d’índies de l’aviació catalana
L’aeroport de Lleida és un punt de referència nacional en termes d’innovacions en el sector de l’aviació. Amb bona part de la infraestructura destinada als nous projectes, des de l’aeroport no només estan treballant en nous models de vehicles voladors, sinó també en el llançament de coets i en la creació d’alguns corredors aeris per on poder conduir en un futur. Aquesta iniciativa, en la qual hi treballen algunes empreses privades, és un dels primers passos de col·laboració del sector, perquè tal com reconeixen els experts és necessari “unir-se en un front comú”, remarca Yuste. Un projecte com el de l’aeroport de Lleida busca afavorir aquesta col·laboració per tal de fer conèixer un sector que a hores d’ara, encara sembla no haver aconseguit el suport absolut de les administracions públiques. El director de la infraestructura lleidatana, però, recorda que no és una feina senzilla aprovar normatives que poden posar en risc les persones, i per tant agraeix que “gràcies als resultats de les proves que fem a Lleida, aconseguim enviar recomanacions per a la construcció de normatives a Europa”.
Els projectes que toquen de peus a terra
Si bé és cert que el sector de l’aviació està centrat en idees extremadament innovadores, futuristes fins i tot, algunes companyies del mercat encara treballen amb tecnologia més senzilla, útil, i que serveix de base pel dia a dia del sector. Aquest és el cas d’Eduardo Ferrer, director general i cofundador de Slimop Space. La seva start-up construeix telescopis que aparentment sembla una idea massa simple en l’aparatós món del cotxe volador, però segons el director general, “ens pot canviar la vida”: “La tecnologia ha avançat, però els telescopis no”. Aquestes afirmacions de Ferrer busquen reconèixer la necessitat de veure el que passa a l’espai i si cada vegada utilitzem satèl·lits més petits, “també caldran telescopis més moderns”, replica. Una idea, doncs, que lluny de ser exuberant com les mencionades amb anterioritat, reconeix un forat en el mercat i pretén suplir-lo, “així de senzill”, afegeix el cofundador de Slimop Space. Al seu costat, Irina Seydametova, responsable de desenvolupament de negoci a Grone Logistics Partner, juga exactament a la mateixa lliga. Amb un desplegament infinit per l’Àsia, aquesta companyia és experta en transport de mercaderies i el seu software connectat d’última generació permet tenir un control exhaustiu de tot el que està passant durant els trajectes. Alta vegada, una start-up amb un model de negoci ja inventat, però igual que Ferrer, que cobreix una necessitat bàsica i, sobretot, té un risc d’implementació més baix: “Hem vingut a sorprendre i conquerir Europa”, ironitza Seydametova.
Amb tot, el sector de l’aviació està dividit en dues parts: la primera composta de somiatruites que lluiten contra la rigidesa de l’administració pública per obrir-se pas en el mercat amb productes tan innovadors com el cotxe colador; i la segona, empreses solvents i rendibles que han trobat un forat en el mercat i s’han llançat a tapar-lo. Dos verticals completament diferents, però amb un objectiu comú: “Fer de l’aviació el nou sector de primer valor del món, començant per aquí Barcelona”, conclou Gómez.
