L’escalada dels tipus d’interès continua colpejant la sostenibilitat del teixit empresarial. Segons el darrer informe de la morositat de la patronal espanyola de les petites empreses Cepyme, el deute comercial de les pimes de l’Estat ha generat durant el tercer trimestre del 2023 una despesa financera de 2.700 milions d’euros. El pes financer del passiu empresarial, doncs, arriba al seu màxim de 14 anys, d’ençà del 2009, encara enmig de la Gran Recessió.
Malgrat que l’escalada de tipus té un rol central a l’escalada de la despesa financera, la veritable àncora per al bon rendiment de les petites i mitjanes empreses de l’Estat és, segons Cepyme, la morositat. L’informe confirma, de fet, que prop de la meitat del total de la despesa financera –uns 1.300 milions– es generen com a resultat de les vendes que es cobren fora del termini legal de 60 dies, el que es coneix com a “tram morós” del deute comercial. Els 1.400 milions restants responen al finançament de compres que es paguen a termini.
El canvi de ritme que la petita i mitjana empresa catalana i espanyola van registrar arran de la resposta a la pandèmia –les organitzacions empresarials celebraven a finals del 2020 i durant el 2021 que la situació financera de les pimes era abans de la Covid substancialment millor que la que va precedir la crisi del 2008– trontolla, doncs, davant el nou deute. Segons Cepyme, de fet, la dada serveix de “termòmetre” per mesurar el profund efecte que un “entorn advers” té sobre la rendibilitat del petit negoci. La morositat, avisen, “llastra la liquiditat” del teixit empresarial, fet que obliga, exigeixen, a una “adopció de mesures” contra els retards en pagaments. En aquest sentit, celebra el nou reglament de la CE que obliga a efectuar els pagaments en un termini de 30 dies.
Canvi de tendència en negatiu
Com anaven celebrant empreses i associacions contra la morositat, el darrer any s’havia registrat una tendència positiva, amb reduccions successives del període mitjà de pagament entre empreses. Durant el tercer trimestre, però, ha tornat a créixer, amb un lleuger augment de la trigança en els pagaments de 0,7 dies, fins a tornar a superar els 82 dies. Val a dir, però, que la morositat no ha estat, tampoc enguany, un fenomen homogeni; en tant que només la construcció empitjora les seves dades entre els grans sectors econòmics.
