La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha obert de bat a bat les portes al BBVA per adquirir el Banc Sabadell. El resultat de la fase 2 d’estudi de l’OPA hostil que va presentar el banc basc el maig del 2024 ha deixat pràcticament intactes les propostes que la directiva de Carlos Torres va concretar després de cinc reunions amb la Sala de la Competència. I ho ha fet sense el suport del món empresarial de Catalunya, el territori més afectat per la potencial fusió -com reconeix la mateixa nota de la comissió, que detecta especials amenaces per als negocis del Principat i les Balears-. La llum verda atorgada per l’equip que capitaneja Cani Fernández només esmorteeix parcialment el forat de crèdit que patiran les pimes catalanes -de fins a 75.000 milions d’euros, segons Foment del Treball- durant tres anys, i limita a 18 mesos una lleugera empara per als consumidors que prioritzen l’atenció presencial. El conjunt del teixit de negoci català, així com les administracions, han coincidit a titllar d'”insuficients” els límits imposats per l’autoritat espanyola. La Comissió deixa marge al Banc de Bilbao per executar una oferta que, segons el catedràtic d’Economia de la UPF, Oriol Amat, “no té res de beneficiós” per als clients de tot l’Estat. “No hi tenim res a guanyar. Com a molt, alguns perdran una mica menys durant uns anys“, lamenta l’acadèmic. Per la seva banda, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, sosté la postura de la seva organització: els remeis publicats, a parer seu, no adrecen els “riscos estructurals” de l’operació.
La Comissió, val a dir, només ha fet pública la nota amb què va confirmar el seu dictamen el passat dimecres. Ni les empreses, ni les institucions, ni tan sols l’Autoritat Catalana de la Competència han tingut accés a l’informe complet que ha servit per aprovar unes condicions amplament favorables a BBVA. Així ho denunciava el president de l’ACCO, Roger Loppacher, que reclamava “la resolució completa” per analitzar en profunditat l’abast dels greuges que causarà la potencial fusió. Amb les informacions que ja són públiques, però, ha estat suficient perquè titllés d'”insuficient” el mandat de la CNMC. “L’accés a crèdit per a les pimes ha millorat, però encara queda restringit en bona manera”, lamentava Loppacher. L’informe, val a dir, té en compte l’especificitat de Catalunya i les Balears respecte de la concentració bancària que provoca l’OPA: al conjunt de l’Estat, obliga el Banc de Bilbao a mantenir les condicions de crèdit durant tres anys a aquelles empreses que concentrin més del 85% del seu finançament en les dues entitats afectades; mentre que al Principat i a les Illes, el llindar cau fins al 50%. El nou marge, però, no convenç els empresaris: “pensem que el límit encara és excessiu, hauria de baixar molt més”, etziba Ginesta, en conversa amb el Món Economia. Similar és la lectura d’Amat, que assegura que “seria ideal que el límit fos bastant més baix, per salvaguardar la situació de més empreses”.
A més d’un límit massa elevat per garantir les condicions de crèdit, la patronal lamenta que el calendari dels compromisos és molt més curt del que havien reclamat. A parer de Pimec, els remeis als problemes de competència causats per l’OPA havien de durar cinc anys garantits. El document de Competència, però, rebaixa fins a tres anys l’aplicació mínima, i deixa a discreció de la mateixa CNMC demanar-ne els dos restants. Per a Ginesta, un límit tan curt és problemàtic, atès que el finançament a llarg termini de les empreses es planeja molt més enllà d’un trienni. “El 3+2 és condicionat, perquè el jutge és la mateixa Comissió”, lamenta el secretari general. La CNMC ha demostrat, al llarg de la cobertura de l’OPA, “compartir” algunes de les tesis del comprador. Així, el teixit de negoci català “dubta” que la seva vigilància sigui imparcial. I afegeix: “seria lògic que el supervisor no només tingués en compte la informació de BBVA, sinó també la que puguin oferir les pimes”. La intenció d’incorporar el diagnòstic empresarial, però, no forma part del pla de Fernández, que ja va deixar fora 79 entitats del primer test de mercat, i va obrir una petita finestra en el segon -que també ha deixat fora diversos agents representatius, com ara Foment del Treball-.
Recels pel test de mercat
La decisió de Competència ha arribat després d’una fase 2 accidentada, que ha durat molt més del que esperaven els bancs implicats. Les associacions empresarials, sindicats i entitats econòmiques que la CNMC va expulsar del seu estudi han presentat batalla: sense anar més lluny, tant Foment com la UGT van portar a l’Audiència Nacional la negativa de l’autoritat espanyola a incorporar les seves valoracions a la recerca. La pressió es va fer prou intensa per obligar Fernández a convocar un segon test de mercat, que va obrir la porta parcialment al teixit de negoci. Malgrat que va continuar deixant fora la majoria d’agents afectats, sí que va cridar a participar, entre altres, Pimec. Ara bé, les entitats que han tingut accés al segon examen no hi han sortit gaire satisfetes.
Fonts coneixedores del procés expliquen a Món Economia que les qüestions plantejades per la CNMC tenien un “clar biaix” favorable als interessos de BBVA. “Ens van plantejar una anàlisi de dos escenaris: una OPA sense condicions i una amb condicions”, expliquen les mateixes veus. Així, no van poder defensar davant l’autoritat la postura de la majoria del sector privat: que la situació idònia és, de fet, la que no contempla l’OPA. Els participants, asseguren les mateixes veus, van traslladar aquesta preocupació a l’autoritat de competència, sense cap resposta per la seva part.
Crèdit estancat en temps de creixement
En els seus darrers estudis del teixit empresarial, tant les principals patronals catalanes com les Cambres de Comerç apuntaven a la necessitat d’un finançament robust per a les petites i mitjanes empreses. El teixit industrial del país, coincideixen els agents econòmics, necessita consolidar-se en models de valor afegit, un camí que ha d’estar pavimentat amb noves inversions. Els negocis catalans es troben en un bon moment per accedir-hi, atès que han millorat substancialment la seva solidesa financera. L’absorció del Sabadell, però, pot frenar la majoria d’aquestes iniciatives. “Sabem que només es garanteix el crèdit que ja hi ha, i que caurà el crèdit disponible”, avisa Ginesta. És a dir, els compromisos no contemplen cap garantia per als préstecs de nova creació: les empreses que cerquin augmentar la seva capacitat productiva, o les emergents que plantegin un nou model de negoci, patiran préstecs molt menys favorables que les que s’ofereixen actualment. “El nou crèdit arribarà en pitjors condicions, quant a volum i quant a serveis associats”, coincideix Amat.
L’economista, a més, avisa d’una pèrdua de competitivitat important respecte d’altres regions europees, en tant que Catalunya ja es troba, fins i tot abans de l’OPA, entre els territoris comunitaris amb una pitjor taxa de concentració bancària. És a dir, les empreses del país ja pateixen més que la mitjana dels 27 per accedir a finançament, i encara ho faran més si la compra del Sabadell tira endavant. “Plou sobre mullat, perquè el nostre punt de partida ja és dolent”, avisa el catedràtic, en comparació amb la resta de la UE.
La compra sense fusió, una solució parcial
Les condicions de la CNMC, cal recordar, són només una part de les que definiran els termes de l’OPA. La setmana vinent, el ministeri d’Economia començarà el seu propi estudi per determinar si engega la coneguda com a fase 3, una diagnosi addicional que servirà perquè la Moncloa imposi nous límits a l’oferta fora de l’àmbit de la competència bancària. L’executiu no pot prohibir la compra, però si pot evitar la fusió dels dos bancs, i obligar el BBVA a mantenir viva la marca Sabadell sigui quin sigui el resultat. Per a Ginesta, un obstacle com aquest “condicionaria molt” els efectes sobre el món empresarial. “No és el mateix que hi hagi un manteniment de la marca i només canviï la titularitat, que no que desaparegui completament”, reflexiona el dirigent patronal. Ara bé, la supervivència del Sabadell seria només temporal: com alerta Amat, “l’entitat majoritària sempre aconsegueix imposar la seva estratègia, i l’absorbida es va diluint”. Una compra sense fusió, doncs, rebaixaria substancialment la rendibilitat del projecte, però no necessàriament milloraria els “problemes estructurals” que planteja per als clients -particulars i corporatius- del Sabadell.
