Netflix i Warner Bros. estan a tocar de tancar un tracte que canviarà el panorama de l’audiovisual a una escala planetària. La companyia de Reed Hastings ha posat sobre la taula 82.000 milions de dòlars – per sobre dels 70.000 milions d’euros- per comprar una de les seves grans competidores i eixugar el seu deute. La històrica productora compta en la seva cartera amb serveis d’streaming que competeixen directament amb Netflix, principalment HBO Max, que formarà part de la megaadquisició. Més enllà de les negociacions corporatives, que ja estarien completes, la potencial fusió ha posat en alerta el conjunt de l’administració, així com els legisladors dels Estats Units. La senadora Elizabeth Warren i la congressista Pramila Jayapal, les legisladores demòcrates que lideren l’agrupació antimonopoli del Congrés, han titllat l’oferta de “malson de competència”. Fins i tot el president dels Estats Units, Donald Trump, ha reconegut que la concentració del mercat audiovisual que provocarà pot ser “massa problemàtica” per al sector.
En declaracions a l’agència Bloomberg, Trump ha assegurat que la fusió “ha de passar un procés” abans de completar-se. “Netflix té una quota de mercat molt gran i, quan tinguin la Warner, augmentarà molt”, ha descrit el president; que ha anunciat que participarà del procés de decisió que hauran de prendre les autoritats de competència. La concentració, segons el comitè del Congrés, “provocarà pujades de preu, més publicitat i menys control creatiu per als artistes, a més de pitjors salaris per als treballadors”. Fins al punt que representants de tots dos partits del país han marcat línies vermelles, i encara s’espera que prenguin una decisió al respecte. El senador Mike Lee, el conservador que lidera el comitè antitrust, creu que la fusió és “una alarma per als reguladors del mercat de tot el planeta”. “Netflix ofereix un gran servei, però augmentar la seva dominància significaria el final de l’edat daurada de l’streaming“, argumentava Lee.
Un tracte “favorable al consumidor”
D’ençà que els consells de totes dues companyies van acceptar per unanimitat la venda, la directiva de Netflix s’ha volgut defensar de potencials esculls reguladors. El co-CEO del servei audiovisual, Ted Sarandos, ha assegurat que “el tracte va a favor del consumidor, de la innovació, dels treballadors, dels creadors i del creixement”. “Confiem profundament en el procés regulador”, ha declarat el director executiu.
Tot i això, la direcció antimonopoli del Departament de Justícia, en mans de la republicana Gail Slater -una col·laboradora molt pròxima del vicepresident JD Vance-, ha apuntat a les despeses en entreteniment que han d’enfrontar les famílies nord-americanes, que ja arriben al 5% de la cistella mensual de compres. El Departament, sota el mandat de Trump, ha intervingut en diversos processos de consolidació de l’audiovisual, amb esculls per bloquejar la compra de Time-Warner per part de la TelCo AT&T. Cal recordar que, malgrat l’oposició del president i els seus aliats, la fusió es va culminar el 2019 per mandat judicial. “El Departament de Justícia ha d’aplicar la llei antimonopoli de forma transparent, i no fer servir el tracte de Warner Bros per acceptar influències polítiques i corrupció”, raona.
