Les empreses tecnològiques catalanes, tot i les seves ja usuals celebracions de bon rendiment i evolució industrial satisfactòria, no s’estan de recordar que hi ha un escull extremadament difícil de superar: la batalla pel talent. Si bé el CEO de la Mobile World Capital Francesc Fajula va destacar durant la presentació de la cinquena edició del Digital Talent Overview que el problema del talent “el pateix Barcelona com el pateixen totes les grans ciutats”, la capital del país es troba en una situació de complicada competència en un dels grans factors a l’hora de triar una destinació laboral. L’elevada productivitat del sistema de coneixement català, l’atractiu estil de vida o el baix cost d’habitatge i utilitats essencials respecte a altres grans capitals tecnològiques del continent han de fer de pedaç a un sector afectat encara pels baixos salaris dins el sector.
La comparativa amb la resta de professionals deixa en el millor dels llocs el sector digital quant en l’àmbit retributiu. Segons l’informe de la Capital, el sou mitjà dels treballadors tecnològics barcelonins ja frega els 45.000 euros, un augment fulgurant proper al 40% en només cinc anys. El 2018, constata la fundació, el salari del sector es quedava per sota dels 34.000 euros. Així, la tendència és clarament ascendent, i posa en l’horitzó les ciutats amb què Barcelona competeix per les millors ments. Tot i això, l’escletxa és encara substancial. Tant és així que fins i tot els empresaris reconeixen la mancança. Segons el recentment presentat quinzè baròmetre del sector TIC del Cercle Tecnològic de Catalunya, més d’un 70% dels negocis catalans destaquen els sous poc competitius com el principal factor per no aconseguir atreure i retenir els empleats millor formats. A més, el patiment empresarial va en augment: el 2021 i el 2022, el nivell de preocupació pels estipendis rondava el 50%, fins a 20 punts menys que en el darrer informe.
Els grans rivals estan més que identificats. En una recent taula rodona celebrada al Círculo Ecuestre, el director adjunt del Barcelona Supercomputing Center Josep Maria Martorell reconeixia que, en comparació amb dos mercats en concret, hi ha poca cosa a fer: el Regne Unit i Suïssa. Així ho constata també el mateix Digital Talent Overview, que identifica amb molta diferència Londres i Zuric com les capitals capdavanteres en retribució al sector tecnològic. En un càlcul adaptat al cost de la vida –la relació de salaris amb els preus de les utilitats bàsiques, que estudia el poder adquisitiu més enllà del pur salari– , la metròpoli britànica ofereix, de mitjana, sous de 76.790 euros als seus tècnics en el sector digital; mentre que la ciutat helvètica s’eleva fins als 71.441. Relatiu als costos reals, són les dues úniques ciutats d’Europa que paguen per sobre dels 70.000 euros, al voltant de 20.000 euros més que la mitjana comunitària.
Barcelona, val a dir, no és un rival per a aquests grans mercats en termes salarials. Com constata la Capital, el sou adaptat al cost de la vida de la capital del país és prop de 6.000 euros menor que la mitjana de la Unió Europea. Berlín, per exemple, frega els 70.000 euros, mentre que Copenhaguen s’apropa als 60.000. Les empreses tecnològiques barcelonines –i les no tecnològiques que ocupen professionals digitals – viuen en l’entorn de ciutats com París, Roma o Munic, que també lamenten una important escletxa respecte de la mitjana comunitària: cap de les tres arriba, de fet, als 50.000 euros anuals. Clarament per sota del sector barceloní, però, apareix el madrileny: la capital de l’Estat, amb una mitjana retributiva inferior als 46.000 euros anuals, s’assimila més a ciutats com Bucarest que no pas al nivell dels grans competidors.
Els professionals millor pagats
Dins les tecnologies consolidades, les d’ús més generalitzat, Barcelona ofereix en general els salaris més elevats de tot l’Estat, si bé Madrid hi competeix en el cas dels desenvolupadors d’experiència d’usuari, amb una diferència d’uns 400 euros anuals –41.700 l’any a la capital catalana, 42.100 a l’espanyola–. També en el cas de la ciberseguretat, Madrid supera Barcelona, en aquest cas per uns 1.100 euros anuals, 57.100 a Castella per 56.000 a Catalunya. En la resta de branques centrals, és Barcelona qui s’imposa, amb retribucions especialment elevades entre els tècnics d’API, amb prop de 54.000 euros, i els de Business Intelligence, que superen el 50.000 euros anuals.
La comparació amb Europa, però, deixa Barcelona en un lloc molt pitjor. En relació amb el cost de la vida, els desenvolupadors web cobren a Londres més de 67.000 euros anuals, mentre que a Zuric superen els 76.000 –uns 30.000 anuals més que a la capital catalana–. En el cas de la intel·ligència de negoci, l’escletxa es queda en uns 20.000 euros a favor dels dos líders de l’entorn immediat; mentre que si s’observa el sector de la ciberseguretat, especialment brillant a Catalunya, les condicions són bastant més parelles. Un professional d’aquesta branca ingressa a Londres –sempre harmonitzat a cost de la vida– poc més de 59.000 euros l’any; mentre que a la ciutat suïssa els seus salaris reals es quedarien en els 62.000 euros, poc més de 6.000 més que a Barcelona.
Sous absoluts
Val a dir que si s’analitzen les xifres absolutes, les que no tenen en compte el cost vital, el marge és gairebé inabastable. A Zuric, la mitjana del conjunt del sector tic frega els 150.000 euros anuals, triplicant còmodament l’oferta barcelonina; mentre que tant Copenhaguen com Londres s’apropen a doblar-la, amb mitjanes de 89.000 i 86.000 euros anuals respectivament. Si no es tenen en compte els relatius baixos costos de l’habitatge, la connectivitat o les utilities a Catalunya respecte de les regions en lliça, Barcelona és de les poques grans capitals comunitàries que ofereix un sou mitjà al sector inferior als 50.000 euros, una xifra comparable amb la de Madrid, Tallinn, Praga o Zagreb i llunyana a la de la competència real, com ara Roma, Munic o París.
