L‘Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ha enviat aquest dilluns el seu informe preceptiu sobre l’OPA del BBVA al Banc Sabadell a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. El document, segons han confirmat fonts del departament d’Economia i Finances, vindria a confirmar les alertes que ja havia llançat l’organisme català pel que fa als efectes perniciosos de la fusió sobre el sector bancari al principat, un dels més exposats al terratrèmol que causaria la potencial adquisició. Segons les mateixes fonts, el document confirma que “l’operació implicaria un notable increment del grau de concentració bancària, amb un risc elevat per a la competència del sector a Catalunya“. Cal recordar que l’entitat bilbaïna ja ha portat a terme altres operacions al Principat, com ara l’absorció de Catalunya Caixa. En cas que aconseguís integrar el Sabadell, algunes localitats quedarien sota pràctic monopoli del banc presidit per Carlos Torres.
L’informe de l’Autoritat Catalana de la Competència confirma també les preocupacions del teixit empresarial català. Des de l’inici de l’ofensiva de BBVA sobre Sabadell, les patronals del país han alertat que, en cas de culminar-se la compra, les pimes catalanes -així com les valencianes i les gallegues, entre altres- perdrien una important font de finançament, atès que l’entitat d’origen català és un dels actors més rellevants al segment de préstecs corporatius a petits i mitjans negocis. En aquest sentit, l’ACCO sosté que l’adquisició “augmentaria la concentració en el mercat del crèdit, fet que podria provocar l’encariment del cost de l’endeutament de les empreses”; posant en qüestió la capacitat inversora de moltes d’elles. També, però, tancaria moltes portes creditícies per als consumidors finals, fet que alentiria la recuperació que cerca el Banc Central Europeu amb les baixades dels tipus d’interès.
Una OPA conflictiva
L’aproximació hostil del BBVA per integrar el Banc Sabadell ha generat un fort rebuig per part d’actors de tot l’entramat econòmic espanyol, des de sindicats a l’administració, passant per gremis sectorials i les principals patronals dels territoris afectats. De les 80 sol·licituds de personament per exposar el seu cas contra la compra, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència només n’ha acceptat una, la del mateix Sabadell, tot al·legant que cerca la informació exclusivament dels afectats directes per l’ofensiva bilbaïna. Entre altres, ha enviat a la paperera les demandes de Foment del Treball, Pimec, la Cambra de Comerç de Barcelona o l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell. La majoria d’aquestes entitats, però, ja han avisat que estudien presentar recursos contra l'”estricte” posicionament de l’organisme dirigit per Cani Fernández. La darrera a fer-ho ha estat la Cambra de Comerç de Sabadell, que busca camins per enfrontar-se al rebuig de la Competència espanyola per “defensar els interessos de les empreses i continuar manifestant la seva preocupació pel possible impacte negatiu” de la pèrdua del banc d’origen català.
Temps convulsos per a la banca
Entretant, les principals entitats financeres de l’Estat, inclosos els dos implicats a l’OPA hostil, cauen amb força a la borsa per les males perspectives financeres per l’any vinent. La intensa reducció dels tipus d’interès que espera el mercat, unida a uns rendiments macroeconòmics que es refreden dia rere dia arrossegats per Alemanya, han empitjorat substancialment la visió dels inversors de cara al 2025. En la darrera jornada, el Sabadell ha perdut un 1,14% de cotització, i fa equilibris en els 1,82 euros l’acció; mentre que el BBVA retrocedeix 65 dècimes, fins als 9,24 euros. El Santander, per la seva banda, es deixa prop d’un 1,1%, i es mou en els 4,3 euros l’acció. Només Caixabank esquiva els perills de la jornada, amb un gairebé imperceptible ascens del 0,12%, i es manté a tocar dels 5,1 euros el títol. L’evolució borsària, cal recordar, marcarà la decisió de l’accionariat del Sabadell en cas que l’adquisició superi els entrebancs de Competència, atès que l’oferta bilbaïna s’ha concretat en cinc títols catalans per un de l’entitat resultant.
