La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va deixar el passat dijous sorprès el teixit empresarial del conjunt de l’Estat – amb un moviment, val a dir, coherent amb el seu històric en la gestió d’Ofertes Públiques d’Adquisició –. L’organisme presidit per Cani Fernández va deixar sol el Banc Sabadell en les al·legacions contra l’OPA hostil presentada el passat mes de maig pel BBVA, una de les claus de la fase 2 d’estudi que va encetar a mitjan mes de novembre. Així, va negar la paraula a prop de 80 entitats empresarials, gremis, sindicats i altres agrupacions de caràcter econòmic, tot al·legant que “no n’hi ha prou amb tenir un interès general en l’operació, sinó un interès legítim vinculat amb l’anàlisi de la concentració des d’un punt de vista de competència”. Les circumstàncies de l’operació, però, feien pensar que Fernández seria més flexible que en altres ocasions. “És molt excepcional que tants actors es vulguin personar contra un moviment del mercat”, constata l’economista i investigador titular de l’Institut Ostrom Roger Medina. L’ofensiva del BBVA pel Sabadell, doncs, donava per “un canvi en la jurisprudència” – tant que una decisió que a priori afavoreix els bilbaïns pot acabar esdevenint una arma de doble tall – que finalment no s’ha aplicat. “Tenen una aproximació molt estricta”, raona.
Bona part de l’anàlisi econòmica espanyola, val a dir, veu amb bons ulls el rebuig de la CNMC a la resposta del món empresarial – altament concentrada, cal recordar, als territoris més afectats: Catalunya, el País Valencià i Galícia, entre altres –. “No hi hauria d’haver una barra lliure de gent oposant-se a l’operació, o defensant-la”, detalla a Món Economia l’experta del banc Renta 4 Nuria Ávarez, que preveu un camí més eficient amb la retirada d’actors de la fase 2; un en el qual “s’haurien de retallar temps”. Ara bé, moltes de les organitzacions afectades per la resolució de Fernández ja han anunciat que prendran mesures per garantir que la seva veu sigui escoltada pel regulador. La patronal de petites i mitjanes empreses de Catalunya Pimec estudia presentar un recurs, així com la Cambra de Comerç de Barcelona, entre molts altres. També ho farà l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell, presidida per l’exdiputat d’Unió Jordi Casas; un actor més proper que els anteriors a la potencial compra. Ara bé, els experts consultats apunten que el rol dels petits inversors no xoca amb el BBVA en l’àmbit de la competència i, per tant, surt fora de l’àmbit de la Comissió. A més, afegeix l’analista de mercats Javier Cabrera, “els minoritaris ja tenen la darrera paraula, i si no estan d’acord amb l’OPA poden, simplement, no acudir-hi”. Més enllà de l’efecte dels recursos dels afectats sobre l’agenda de Competència, els seus dubtes al respecte també podrien servir per allargar els terminis. “Només que demanin més informació als bancs implicats, poden tornar a començat el procés; i nosaltres no ho sabrem”, alerta Álvarez.
Aquesta pluja de contenciosos amb la CNMC podria arribar a allargar encara més un procés de decisió que, segons les previsions del mercat, ja se’n va com a mínim a la primavera del 2025, molt més enllà del que el BBVA tenia previst en el seu full de ruta. Sense la paraula de competència, a més, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, responsable final del fulletó d’OPA, no mourà un dit: així ho assegurava l’anterior president, Rodrigo Buenaventura; i així s’extreu de la posició del candidat ja aprovat pel Congrés dels Diputats a succeir-lo, Carlos San Basilio, que va assegurar el passat dimarts davant comissió parlamentària que veu “raonable” aguantar la seva valoració fins que Fernández no resolgui la fase 2. Val a dir que Medina apunta a un camí d’acció alternatiu per a les agrupacions que s’han vist apartades: “Està per veure si s’impugnarà la decisió administrativa o si s’esperarà a la resolució final i s’intentarà invalidar al·legant deficiències procedimentals”, detalla l’economista. Així, les patronals catalanes podrien, fins i tot, guardar la carta del recurs fins que hi hagi un dictamen final i, si s’escau, tombar-lo. Tot i això, el mateix expert veu poques esperances per als denunciants, atesa la passada rectitud de Competència. “És la tònica habitual que la CNMC no reconsideri les seves decisions”, sentencia.
Més amenaces per a l’OPA
A primera vista, la posició de Competència és favorable per al BBVA. La totalitat de les organitzacions que cercaven personar-se públicament ho feien per oposar-se a l’OPA. En queden, de fet, dues possibles: els governs català i valencià, que la llei de competència sí que considera afectats de primer grau. En el cas de l’executiu de Salvador Illa, l’Autoritat Catalana de la Competència ja ha anunciat l’elaboració d’un informe contrari a la fusió; i el conseller d’Empresa i Treball Miquel Sámper ha estat explícit en el seu rebuig a l’ofensiva contra el Sabadell.
Només la quantitat d’opositors, val a dir, ja és una mala indicació per a Carlos Torres i el seu equip. Malgrat que la CNMC “mai ha prohibit una OPA”; i sempre ha deixat al mercat la darrera paraula, l’excepcionalitat que s’ha viscut d’ençà del darrer mes de maig posa els vímets per a un “canvi de jurisprudència” contra el banc basc, a parer de Medina. Cabrera, per la seva banda, va més enllà: els clars dubtes que el món econòmic presenta són suficients perquè l’analista vegi “bastantes possibilitats que s’arribi a fase 3”. És a dir, que la decisió final salti al Consell de Ministres, i que aquest imposi uns remedies inabastables per a BBVA, fet que obligui a tirar enrere la compra. Una possibilitat, val a dir, que el CEO de l’entitat, Onur Genç, ja ha contemplat en públic en diverses ocasions.
L’oposició de Moncloa a la compra, tal com apunta Cabrera, ha estat especialment agra en el cas del BBVA i el Sabadell, malgrat que hi ha una “dinàmica general en totes les grans operacions” empresarials d’ençà de l’entrada de Pedro Sánchez a l’executiu. “Ho hem vist en el cas de Talgo, fins i tot en el de Telefònica“, comenta l’analista: el Consell de Ministres no vol excessius moviments empresarials. I menys encara en un sector “tan vinculat a l’àmbit polític com la banca”. Així, la trinxera cavada pel ministre d’Economia Carlos Cuerpo, una de les veus més crítiques amb la fusió i que s’ha deixat veure amb directius del banc d’origen català en diverses ocasions – com ara a la darrera Reunió del Cercle d’Economia – serà més profunda que mai un cop pugui dir-hi la seva.
A més, tant a escala territorial com de negoci, la possible integració entre BBVA i Sabadell té “molt més encavalcament” que cap altra que s’hagi fet a l’Estat, comenta Medina. Per exemple, la de Bankia a Caixabank, sobre la qual l’equip de Torres va modelar la seva proposta de compromisos, només generava problemes en la banca comercial; mentre que aquesta OPA qüestionaria la competència, fent cas a l’informe de la CNMC, “a comercial, a corporativa, a banca d’inversió” i a altres segments claus del negoci financer. A parer de Cabrera, en aquest sentit, els remeis que sortiran de Competència i Moncloa podrien ser suficients per enfonsar la viabilitat de l’adquisició. “No caldria molt; i si l’operació es complica, deixaria de tenir retorns”, afegeix.
El pla de xoc de BBVA
Álvarez, per la seva banda, confia més en les possibilitats de la fusió, i treballa amb un “escenari base” en el qual Competència “no posi condicions que obliguin a fer caure” la compra. De fet, segons l’experta, BBVA tindria més capacitat per entomar reformes al seu pla de fusió que les que hi reconeix el mercat. El banc basc, segons ha informat aquesta mateixa setmana el diari Expansión, contempla fins i tot evitar la fusió, i mantenir viva la marca Sabadell. El rotatiu madrileny assegura que la direcció de l’entitat veuria viabilitat a la compra fins i tot en aquestes condicions, atès que, per exemple, hi hauria menors costos derivats de l’impost a la banca; i posarien un dic a les “possibles sortides de clients” fidels a la senyera d’origen català. La lectura de l’analista de Renta 4 és similar: “El més probable és que BBVA adquireixi un 60 o un 70% del Sabadell, i que integri, però no fusioni; que hi treballin de forma conjunta com una segona marca”. Sobre les reaccions de govern, opina, dependran de les lectures finals que emetin ambdues comissions. “Si les principals institucions reguladores no veuen problema, no tindria sentit que Moncloa sí que ho fes”, postil·la.
Les pèrdues del pas del temps
Més enllà de la decisió que puguin prendre les autoritats competents, el pas dels mesos és innegablement negatiu per als interessos del BBVA. El principal motiu és la diferent evolució de la cotització d’ambdues entitats: en el darrer any, l’acció del Sabadell ha escalat un 65%, mentre que la dels seus potencials compradors no ha arribat al 15%. “L’evolució del Sabadell ha estat molt potent”, confirma Cabrera; que veu problemes importants en el format d’intercanvi que han proposat els de Torres. L’acció de l’entitat resultant de la fusió, cal recordar, es canviaria per cinc accions del Sabadell, una proposta als accionistes que perd atractiu a cada setmana que passa. Els bascos, val a dir, ja han reconegut que pagaran els “pics” – és a dir, aquells títols que quedin exclosos de l’equivalència – al valor corrent de les accions; però la quantitat és escassa en comparació amb l’ofensiva general. Ja enguany, el líder dels accionistes minoritaris Jordi Casas ha estat sever pel que fa a la valoració del que ofereix BBVA: “no canviarem paper per paper menys valuós”, declarava en una entrevista amb aquest diari.
El paper basc pot esdevenir encara menys valuós el curs vinent. El 2025 es preveu especialment complicat per als balanços de la banca comunitària, arrossegats per la intensa baixada de tipus d’interès que s’espera que implementi el BCE – que limitarà els marges de les companyies i, per tant, la seva rendibilitat –. BBVA, a més, pateix un risc afegit: la seva elevada exposició a mercats emergents en un any de turbulències polítiques. Cal recordar que el primer generador de beneficis de l’ens basc és Mèxic, una economia amenaçada pel tancament comercial de Donald Trump; mentre que també mou bona part del seu negoci a Tuquia, un país “hiperinflacionista” i a tocar dels conflictes de l’Orient Mitjà. L’operació del Sabadell, en aquest sentit, seria “molt positiva” per a Torres, en tant que l’ancoraria a una Europa molt més estable que la resta del món. Ara bé, de cara als accionistes del Sabadell, acceptar la compra significaria, alerta Cabrera, entrar a “una situació de mercat molt més tèrbola”.
