L’Oferta Pública d’Adquisició (OPA) hostil de BBVA sobre el Banc Sabadell endarrereix encara més la seva resolució. La Sala de Competència de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha decidit enviar a fase 2 la possible compra. D’aquesta manera, l’ofensiva del banc presidit per Carlos Torres passa a un segon període d’estudi en profunditat. Amb això, la Comissió es dona un mínim de tres mesos per recavar més informació sobre els efectes que una fusió d’aquesta grandària podria tenir sobre el mercat abans de prendre una decisió definitiva en qualsevol sentit. És previsible, de fet, que estirin encara més els terminis, atès que ja ho va fer amb la fase 1, que contempla un mes per a la resolució, però que s’ha allargat substancialment a la cerca de més certeses. La resolució trenca així el calendari del BBVA, que esperava una resolució més ràpida, i posava com a límit temporal mitjans del 2025. Amb l’entrada en fase 2, com ha reiterat el ministre d’Economia del govern espanyol Carlos Cuerpo, el sí de la CNMC es podria “estendre diversos mesos, fins ben entrat el primer trimestre del 2025”; una agenda que allunyaria encara més l’execució de l’OPA, en cas que aquesta s’arribés a tirar endavant.
Amb aquesta decisió, la postura de la CNMC difereix de la de BBVA, que considerava que la fusió amb el Sabadell era prou similar a l’adquisició de Bankia per part de Caixabank i, per tant, no procedia un estudi més profund que el que garanteix la fase 1. L’argument del Sabadell, però, era oposat: una integració entre dos dels quatre bancs més grans de l’Estat -una que, a més, seria hostil- és molt més complexa que la que es va completar el novembre del 2021. En línia amb aquesta alerta, Competència s’atorga ara la capacitat d’estudiar amb més profunditat els problemes que poden sorgir en diversos segments -els TPVs, o el crèdit a les pimes, entre altres-. Val a dir que, durant els mesos que s’ha donat per estudiar la compra, l’organisme ha reiterat que mantenia la porta oberta a aquesta fase 2 per resoldre els riscos de concentració bancària als quals el teixit empresarial català ha apuntat d’ençà de l’inici del procés, el passat mes de maig. Cal recordar que l’Autoritat Catalana de la Competència ja va emetre un informe -no vinculant- en un sentit similar, al·legant que la compra suposaria una marcada manca de competició als serveis financers del país.
Amb condicions o sense
Val a dir que la imposició de la Fase 2 no suposa necessàriament un bloqueig de l’operació o unes condicions dures per a executar-la; si bé és cert que una compra prou complicada per a necessitar el segon capítol d’estudi sol acabar acompanyat per importants remedies -concessions o compromisos a què s’ha d’adscriure l’empresa resultant per garantir la competència al sector en qüestió-. El banc basc, val a dir, ha insistit sovint que aquests condicionants han d’estar en línia als que la Comissió va imposar a la fusió Bankia-Caixabank; una posició que el Sabadell no comparteix.
En el procediment que s’obre amb aquesta decisió, la CNMC obre la porta a incorporar la visió d’altres actors econòmics -sindicats, patronals o administracions, per exemple-. En un cas molt extrem -en el qual l’organisme consideri que les complexitats de la compra obliguin a imposar condicions molt severes o, fins i tot, un bloqueig-, la decisió podria fins i tot elevar-se al Consell de Ministres, fet que allargaria encara més els terminis. Cal recordar que el ministeri dirigit per Cuerpo ha estat un dels principals detractors de la fusió, fins al punt d’haver-se compromès a posar “peu en paret” davant una iniciativa que, a parer seu, qüestiona la competència bancària a l’Estat. També la Generalitat podrà dir la seva, atès que la CNMC “solicitarà un informe perceptiu a les regins en les quals la concentració incideixi de forma significativa” -Catalunya i el País Valencià, principalment-.
Més enllà de Moncloa, una munió d’associacions empresarials s’han dirigit a la directora de la CNMC Cani Fernàndez per comunicar les dificultats que podrien enfrontar les petites i mitjanes empreses catalanes i valencianes en cas que desaparegui l’opció Sabadell. Segons el banc, fins a un 40% de les pimes es veurien afectades, a causa de les abundants línies de crèdit que ofereix a aquest perfil de negocis. Ja al juliol, la patronal catalana Pimec alertava que l’OPA “reduiria la disponibilitat de crèdit en un 8%, més de 54.000 milions d’euros” en finançament dirigit principalment al teixit empresarial i a les famílies. “El finançament és l’oxigen de les pimes, les quals tenen menys oferta, fet pel qual pateixen un encariment dels seus costos empresarials”, lamentava llavors el president Antoni Cañete.
