La innovació i les tecnologies s’han apoderat del teixit empresarial català. El país s’ha convertit en el hub del sud d’Europa en termes de start-ups que es dediquen a qualsevol classe de productes digitals o tecnològics. Ara bé, hi ha empreses catalanes que han construït imperis des de zero, grans multinacionals que han exportat els seus productes a diferents països i tot això molt abans que l’automatització de processos i la intel·ligència artificial formessin part del sector empresarial. Aquestes grans companyies van començar de manera molt modesta -similar al garatge on es va coure Amazon- però van aconseguir sobreposar-se i guanyar poder. Hi ha un coneixement estens de la creació d’aquestes companyies, però encara hi ha petits misteris darrere les seves fórmules de l’èxit per descobrir.
La ceba que va fer traspassar fronteres a Damm
Els anuncis d’Estrella Damm són un dels moments més esperats de l’estiu. La marca ha aconseguit captar l’atenció del públic català que espera el moment que surti el nou espot publicitari. Grans personalitats del país com l’actor Quim Gutiérrez o el grup Love of Lesbian són alguns dels que han tingut un espai en aquests anuncis. És precisament per aquests últims, però, que els espots de Damm van ser famosos al món sencer i la causa no va ser l’estètica. El 2013, dos membres del grup Love of Lesbian simulaven estar cuinant una paella que portava ceba, entre altres ingredients que no són els tradicionals per aquest plat. “L’atemptat culinari” no va passar desapercebut pels valencians i no van trigar a rebre una allau de crítiques a les xarxes socials que es van retransmetre en els mitjans de comunicació tant nacionals com internacionals. Fins i tot, una periodista de la revista Times va publicar el reportatge “Porta ceba: un anunci espanyol de cervesa provoca la controvèrsia de la paella”.
L’os de Tous, el logo de l’èxit
El projecte Tous va començar l’any 1920, quan Salvador Tous Blavi i Teresa Ponsa Mas van obrir un taller de reparació de rellotges a Manresa. El 1965, Salvador Tous fill i Rosa Oriol, la seva dona, van continuar amb el llegat familiar. Tot i això, la icònica marca amb presència internacional no trobaria el seu famós símbol fins al 1985, quan Oriol, en un dels seus viatges arreu del món per distribuir els seus productes, veu un os de peluix en un aparador d’una botiga de joguines i decideix convertir-lo en una joia de la seva col·lecció.

Un hipermercat per Bonpreu
Durant un viatge d’adolescència a França, Joan Font va descobrir el model de botigues autoservei, i va decidir importar-ne la idea. El 7 de setembre del 1974 van obrir un primer establiment d’autoservei a Manlleu. Anys més tard, aquella iniciativa s’acabaria convertint en el Grup Bon Preu que disposa de 134 supermercats, 57 hipermercats Esclat, 58 benzineres Esclatoil i 22 punts de recollida de la compra en línia, així com amb 9.600 empleats i 50.000 clients de la comercialitzadora d’electricitat. Ara bé, una de les curiositats poc conegudes del Grup és que fou la primera companyia catalana en obrir un hipermercat a Catalunya. Si bé és cert que la marca Caprabo va obrir al carrer Sant Antoni Maria Claret el primer del país el 1959, no fou fins al 1988 que Bon Preu el seu primer gran centre a Vilafranca del Penedès.

L’encert a la primera de Seat
La marca Seat es va crear als anys cinquanta per tal de comercialitzar els vehicles de Fiat a l’estat espanyol sota una altra marca. No va ser fins que la companyia es va mudar a Martorell, als anys noranta que van comercialitzar el seu primer cotxe, el Seat Ibiza que curiosament, continua sent el cotxe més venut de la història de la marca. Actualment, acumula un tota de cinc milions d’unitats venudes.

La història de la llet desnatada de Cacaolat
Joan Viader, el fundador de Cacaolat els anys 30, a extreure la idea de la famosa beguda en tast artesanal a Budapest (Hongria). Aquesta invenció, que va fer la volta al món i que ara és propietat de Damm, no està feta amb llet tradicional. El que molta gent no sap és que en un principi aquesta invenció també havia de servir per a aprofitar la llet desnatada, coneguda com a xerigot, la qual en aquella època era un producte sense valor comercial, afegint-hi cacau i sucre. Tot i que el producte final es va confeccionar amb llet semidesnatada, sense ser fidel a la idea principal, continua sent una de les begudes més populars, tant a l’estiu com a l’hivern.
