El Cercle d’Economia reclama al govern espanyol que prohibeixi la fusió del BBVA i el Banc Sabadell. El club de les elits barcelonines considera que la Moncloa hauria d’imposar en la fase 3 d’estudi, en la qual estan immersos ara mateix, que “el Banc Sabadell es mantignui com una entitat amb personalitat jurídica pròpia”. Cal recordar que el Consell de Ministres, segons la Llei de Defensa de la Competència, no pot aturar l’OPA. Aquesta atribució només correspon a la CNMC, que hauria d’haver-ho fet en fase 2. En el seu capítol del serial, el president del govern, Pedro Sánchez, només pot introduir “remeis addicionals” que preservin l’interès general, tal com es defineix a la norma.
La proposta del Cercle, segons han informat aquest mateix dimarts, atorgariaria una gran independència al Sabadell. En cas que l’OPA es completés en els termes que han proposat, el banc català mantindria “una governança basada en òrgans de supervisio i direcció indepentens de qualsevol entitat bancària”. És a dir, malgrat ser propietat del BBVA, els vallesans tindrien la seva pròpia direcció, amb un consell d’adminisgtració i “una estructura organitzativa autònoma”. El Banc de Bilbao, a ulls del Cercle, també hauria de garantir un repartiment suficient del capital de la companyia resultant “distribuït en mans de tercers”, per garantir la independència del govern resultant.
Es tracta d’una imposició “estructural i complexa”, asseguren; però imprescindible per mantenir les condicions d’interès general que la Llei de Copetència ha de preservar en cas d’OPAs. A diferència dels remeis imposats per la CNCM, que haurien de ser fiscalitzats per la mateixa autoritat de Competència, l’estructura de la nova companyia hauria de ser vigilada pel mateix govern espanyol. El Consell de Ministres, apunta l”entitat, “seria l’òrgan natural per atribuir-li la competència del control del compliment de les condicions indicades”.
Batzac a la CNMC
En la seva compareixença, el president del Cercle, Jaume Guardiola, i el director general, Miquel Nadal, han reconegut que el manteniment del Sabadell com a entitat independent és només una de diverses mesures que s’haurien d’haver pres per preservar la salut financera de l’Estat. Aquestes decisions, però, haurien correspost a la CNMC, en tant que s’emparen sota l’àmbit de la competència. En aquest sentit, tant Nadal com Guardiola apunten que les condicions imposades per l’organisme que presideix Cani Fernández són del tot “insuficients”. Al seu parer, el document de Competència no adreça correctament els riscos que obre l’OPA per al teixit econòmic de tot l’Estat.
L’àmbit de crèdit a les empreses, asseguren des del Cercle, és clau: malgrat que la Comissió obliga a BBVA a mantenir les condicions dels préstecs ja existents durant entre tres i cinc anys, el document no dona cobertura a, per exemple, “una companyia que tingui les seves línies de crèdit amb BBVA o Sabadell i que aposti per una expansió”. Així, més enllà dels remeis de “comportament” que va posar sobre la taula la CNMC, Nadal considera que s’haurien d’haver imposat altres d'”estructurals”, com ara les desinversions en els àmbits més conflictius. “S’hauria d’haver desinvertit per la part de crèdit a empreses”, ha subratllat Guardiola. I, en cas que aquestes vendes fossin “impossibles d’aplicar”, la CNMC hauria d’haver “vetat l’operació”.
Una OPA madrilenya
El principal criteri d’interès general al qual al·ludeix el Cercle per imposar les condicions extraordinàries és el d’equilibri territorial. Segons denuncia Nadal, la desaparició del Banc Sabadell dins el BBVA suposaria “enfortir la concentració de centres de decisió financers a Madrid que ja va començar amb la crisi del 2008”. “No només pel que fa a les oficines corporatives, sinó a tot allò que les envolta: serveis d’auditoria, inversió, assessoria, amb un efecte multiplicador molt gran”, afegeix. Tota una xarxa de serveis que Catalunya perdria a favor de la capital espanyola, amb efectes perniciosos per a les empreses del Principat.
És cert que BBVA ha ofert, en els seus compromisos previs, mantenir “els centres de decisió del Sabadell a Catalunya”, però és una mesura que ningú pot vigilar que es compleixi, en tant que no ha estat imposada ni per la CNMC ni pel govern espanyol. Mirant enrere, a més, l’historial del Banc de Bilbao amb absorcions d’entitats catalanes no és falaguer: “BBVA va integrar primer Banca Catalana i, després, Catalunya Caixa; i va centralitzar a Madrid tota la seva operativa”, recorda Nadal.
Es tracta d’un apartat del negoci que, malgraqt que no s’esmenta explícitament en la Llei de la Competència, sí que ha de ser garantit segons l’article 138 de la Constitució. En la mateixa línia que ja va expressar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, Nadal assegura que la norma deixa “marge” perquè els organismes executius afegeixin àmbits addicionals d’estudi. En aquest sentit, contradiuen les posicions més crítiques contra aquesta fase 3, com ara la del president del PP i líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, que, precisament, va alertar durant la Reunió del Cercle d’Economia que els moviments de la Moncloa podrien “comportar responsabilitats patrimonials per a l’Estat”.
