Feia anys que el Cercle d’Economia no tenia les administracions tan de cara. El club de les elits econòmiques de Barcelona ha celebrat, amb escassos peròs, la seva primera Reunió anual monocolor en més d’una dècada. Ja el 2024, amb Salvador Illa posant cara de presidenciable en plena campanya electoral, l’entitat va fer gala de la seva bona sintonia amb el Partit Socialista en totes les seves escales. Enguany, amb les tres institucions sota què opera el lobby -Ajuntament, Generalitat i Estat- pintades de vermell, ha obert les portes amb entusiasme a les tesis compartides, i ha atribuït a socis bescantats els punts de fricció. En les setmanes prèvies a la festa gran de l’upper Diagonal, el president del Cercle, Jaume Guardiola, havia lloat les intencions d’Illa d’esdevenir un “gestor” al capdavant del Govern, lluny de les dèries ideològiques que identificava en els diversos executius independentistes. Un Palau convertit en oficina, així, alegra la diada d’una entitat que, com deia un membre veterà en un dels descansos de les jornades, “cada cop té menys empresaris i més directius”.
A diferència d’altres cursos, en què el llogater de la Moncloa ha fet esperar el públic fins ben entrades les jornades, Pedro Sánchez ha estat l’encarregat d’inaugurar la Reunió. Guardiola va encetar la seva benvinguda obrint el camí per a les connexions programàtiques amb Sánchez. Durant la seva conversa, Sánchez ha aprofitat la mà estesa del Cercle per propinar diversos batzacs a l’oposició de dretes al Congrés dels Diputats, que ha qualificat de “destructiva”, amb l’aquiescència del contertulià. També en la conversa amb Illa, la darrera de l’edició, els ànims han estat especialment cordials. En la introducció que hi ha dedicat, Guardiola s’ha desfet en elogis cap al pla Catalunya Lidera, el document econòmic de la Generalitat que busca que el Principat “torni a ser la locomotora de l’economia espanyola” amb una inversió pública de 18.000 milions d’euros en diversos sectors estratègics.
Les converses amb els líders socialistes, a excepció de Sánchez, que ha rebut el tracte més suau, han deixat petites finestres per a la crítica. “No negaré que també hi ha mesures que no ens semblen les més adients”, ha avisat Guardiola a Illa. El capital barceloní dubta del topall als preus del lloguer, per exemple; o de la reducció de la jornada laboral. Ara bé, són mals que no veuen com a endèmics del centreesquerra; sinó imposats per “els extrems” necessaris per sostenir les majories parlamentàries. El president del Cercle, de fet, ha atribuït les iniciatives de regulació del mercat als “acords amb formacions que s’allunyen del centre polític”, tot demanant que el PSC abandoni aquesta pulsió i s’apropi al “principal partit de l’oposició”, Junts per Catalunya, per adreçar l’emergència residencial a gust de les elits econòmiques.
També el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha aprofitat la catifa vermella dels organitzadors de la Reunió per tirar pilotes fora amb el seu punt de fricció amb l’empresariat, i s’ha autoesmenat el projecte de llei de reducció de jornada. Cuerpo, en conversa amb el vocal de la junta Miguel Trias, soci de la firma d’advocats Cuatrecasas, ha recuperat l’enemistat amb la vicepresidenta segona Yolanda Díaz per demanar al Congrés que “suavitzi” el projecte estrella del ministeri de Treball. El titular econòmic, ja abans d’aquesta batzegada a la seva companya de Consell de Ministres, era un dels preferits dels assistents a les jornades. Un membre del Cercle, en conversa amb aquest mitjà, lloava el seu caràcter “tècnic”. “Té l’avantatge que és un tècnic, i molt bo; que no fa res per motius polítics”, destacava el directiu. Part de l’empresariat català, val a dir, ja no és que es reflecteixi en el PSOE, sinó en una part d’aquest. “El va recomanar Nadia Calviño perquè Economia no estigués sota el control de Maria Jesús Montero”, especulava una veu econòmica present a la Reunió.
Aliança contra l’OPA
Encara més còmodes s’han trobat els empresaris catalans en el xoc que han buscat les administracions contra el BBVA per l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell. La potencial fusió de les dues entitats ha planat sobre tota la Reunió. Malgrat que només s’ha tractat en algunes xerrades, ha estat el focus de la majoria de converses entre associats, periodistes i autoritats que s’han sentit al Palau de Congressos. L’anunci de Pedro Sánchez d’una consulta oberta a empresariat i ciutadania per entendre els diversos efectes perniciosos de l’operació ha causat “eufòria” entre els locals. La presència dels presidents dels dos implicats Carlos Torres i Josep Oliu, ha carregat encara més la militància de patronals i empresaris, que han intentat imbuir a les sessions un ambient de remuntada. “Hi ha partit, i això no és qüestió menor”, declarava el president de Pimec, Antoni Cañete.
Tant Sánchez com Cuerpo han insistit durant totes les jornades que la decisió de reobrir l’estudi sense límit no suposa cap mena de qüestionament contra la CNMC. Cal recordar que l’autoritat de competència espanyola va deixar fora la immensa majoria del món econòmic de la seva fase 2 -i aquelles entitats que sí que hi van poder participar han denunciat amb vehemència el “biaix” favorable al BBVA de la fórmula utilitzada per analitzar l’OPA-. Ara, el ministeri d’Economia no només dona la benvinguda al conjunt de patronals, sindicats i associacions, sinó a qualsevol ciutadà que hi vulgui dir la seva. Algunes entitats, de fet, confirmen entre bastidors que entregaran al govern espanyol exactament el mateix informe que havien preparat per a Competència, malgrat que tracti qüestions que, a priori, no corresponen a la fase 3. “Nosaltres respectem el conjunt dels actors involucrats”, declarava Cuerpo, en una atenció als mitjans. Mentrestant, veus empresarials lloaven la jugada de la Moncloa, que difícilment podrà ser contrarestada administrativament. “Qui dirà que no a la democràcia?”, ironitzava una d’elles.
El Sabadell remunta en ple Cercle
El cristal·lí suport de la Moncloa i de la Generalitat a la causa vallesana ha capgirat la mala tendència en la qual havia entrat el Sabadell a la borsa d’ençà del dictamen de competència. Des que l’organisme que presideix Cani Fernández va publicar el seu accidentat informe, el banc català havia perdut més d’un 3% de la seva cotització, mentre que el BBVA havia guanyat prop d’un punt. La caiguda dels títols sabadellencs i la millora de les perspectives basques havien fet que la prima negativa -el marge pel qual el bescanvi proposat pel Banc de Bilbao infravalorava el Sabadell- tornés a apropar-se a zero. De fet, va tancar la sessió del passat dimarts poc per sobre de l’1,8%, molt lluny del 6,9% d’avaluació favorable als inversors catalans que es va assolir el passat dijous.
Veus pròximes a la direcció vallesana, però, no semblen preocupades per la tendència, que atribueixen a la pura conjuntura financera. “El dictamen de la CNMC ha influït”, reconeixien a Món Economia; però també el calendari de publicació de resultats. “Uns han presentat els comptes, uns altres nou: esperem als resultats”, analitzava un directiu, calmant les aigües. No ha calgut, però, fer públic el balanç del primer trimestre per confirmar les tesis catalanes. L’acció del Sabadell ha guanyat aquest dimecres un 1,47%, mentre que la del BBVA perd dues dècimes. Amb aquests moviments, la prima negativa s’ha elevat al 3,6% -és a dir, l’OPA infravalora el Sabadell en 490 milions d’euros-. I “ningú es vendrà les accions perdent diners, tampoc els accionistes institucionals”, com constatava un inversor local.
Decebuts amb Feijóo
La gentilesa que va atorgar el Cercle a Sánchez no va tenir rèplica exacta en la introducció del president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo. L’allunyament dels conservadors espanyols de l’empresariat català -el seu tancament, de fet, en la bombolla de les elits madrilenyes- va quedar palès en el contacte amb Guardiola; que va fer de teloner de Feijóo dedicant-hi retrets per la “polarització política” que causen els seus. Entre altres qüestions, ha xocat amb el líder popular per la seva mà estesa a l’extrema dreta, “majoritàriament euroescèptica”; i per la seva oposició ferotge a la reforma fiscal. En la conversa sobre el finançament, de fet, ha aparegut l’únic retret del president del Cercle a un convidat: ha qüestionat amb vehemència les acusacions de Feijóo de “trencar el sistema” amb la proposta de finançament singular.
El líder popular, val a dir, s’ha cregut la seva condició de nota discordant en un certamen d’eminent tendència socialista, i ha tornat a crispar la trobada, com ja va fer el 2024, amb acusacions diverses a Sánchez. La majoria no han trobat una benvinguda càlida per part de les elits barcelonines, en tant que funcionen en clau explícitament madrilenya -les acusacions de corrupció del germà i la dona del president del govern, entre altres-.
A on Feijóo ha perdut completament el favor dels empresaris ha estat en els seus retrets a la Moncloa per la defensa del Sabadell. Durant la seva ponència, el líder de l’oposició ha saltat al coll de Sánchez per la consulta oberta, que considera un “moviment populista” i una “frivolitat”. De fet, ha arribat a alertar que podria haver-hi “conseqüències patrimonials” per a l’Estat, en tant que la llei de defensa de la competència no recull explícitament aquesta mena d’estudi entre les palanques a l’abast del ministeri d’Economia. Curiosament, l’amenaça de Feijóo s’ha alineat només amb la branca consultora i directiva del Cercle; i ha deixat freds els empresaris. “Jo no sé qui l’aconsella quan ve aquí, perquè sempre en diu una de calenta i tres de fredes” bromejava un directiu després de la xerrada. Un altre membre del club detectava certa teatralitat en el seu discurs: “ha vingut a fer el seu paper, res més”. Acostumat a les lloances de l’Ibex profund, l’expresident gallec ha topat amb el teixit productiu català, menys entenedor amb les seves dèries.
