El món empresarial català obre la legislatura deixant veure la seva afinitat amb el nou Govern socialista. Les dues grans patronals del país, Foment del Treball i Pimec, han estat ràpides a reaccionar positivament al nomenament del primer secretari del PSC Salvador Illa. L’organització presidida per Josep Sánchez Llibre ha mostrat “satisfacció” pel nomenament d’Illa, a qui allarga la mà per fer que “Catalunya torni a ser una potència industrial i econòmica”. Els d’Antoni Cañete, per la seva banda, han felicitat el president per al que demanen un executiu que “desplegui mesures per impulsar el progrés” al país. En sengles comunicats, val a dir, les entitats han posat un intens focus sobre el compliment de l’acord amb Esquerra Republicana que reforma el finançament del país. En concret, Pimec alerta que “serà exigent en relació amb el correcte desplegament i desenvolupament” de l’entesa; mentre que Foment demana “esforç a tothom” per “assumir” el nou format.
La patronal de les grans empreses, després de l’accidentat ple del passat dijous, ha lloat el “respecte a la voluntat de les urnes i el curs habitual de l’activitat institucionals”; un argument rellevant per part dels socialistes durant les negociacions amb Comuns i Esquerra Republicana. Pimec, per la seva banda, ha subratllat la necessitat d’un “retorn a la normalitat”; amb una recuperació d’un “clima de diàleg” qüestionat durant la jornada d’ahir, especialment en el marc del dispositiu policial per a la detenció del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont. Vist el desenvolupament de la jornada, Pimec insisteix a la demanda de “fugir de tensions polítiques a l’hora de garantir el bon funcionament de l’economia del país, així com la serenor social en general dins d’un clima estable”. En el comunicat emès després del nomenament, de fet, la patronal de les petites i mitjanes empreses ha instat les institucions a “no impedir a ningú exercir els seus drets amb normalitat”; un punt discursiu que, durant la sessió, va reiterar sovint el portaveu de Junts Albert Batet, referit a l’absència de Puigdemont.
Lloes al finançament
Ambdues organitzacions empresarials constaven entre les estructures de la societat civil del país més vocals contra el model de finançament territorial de l’Estat. En diversos comunicats previs als comicis, tant Foment com Pimec van ratificar intensos greuges provocats pel dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros anuals que pateix Catalunya respecte de les administracions espanyoles. En aquest sentit, han emfatitzat la necessitat del compliment de l’acord entre PSC i Esquerra Republicana de Catalunya pel qual es reforma la gestió de la caixa catalana. Pimec, per una banda, reclama un procés per “assolir una autonomia financera que permeti la capacitat de gestió dels tributs i garanteixi el principi d’ordinalitat”; mentre que Foment “valora que s’hagi acordat millorar el sistema actual”; malgrat que, especialment des d’ERC, negaven que la intenció fos mantenir el model autonòmic -era, de fet, “canviar-lo”-. Els de Sánchez Llibre, en la seva nota, han reclamat a les institucions que l’actualització del sistema es produeixi “explorant totes les formes de diàleg possibles”; una crida complicada, ateses les gegantines resistències que l’entesa ha trobat entre els presidents autonòmics de conjunt de l’Estat, tant del PP com socialistes -i, fins i tot, de formacions com Compromís-.
Reserves amb els Comuns
Tot i la celebració de la investidura, Foment del Treball ha mostrat importants reserves pel que fa a les mesures acordades entre partits que han fonamentat els vots a Salvador Illa -especialment aquelles que consten a les 13 pàgines segellades de la mà dels Comuns-. Per als grans empresaris del país, la negativa a la construcció de la B-40, tan reivindicada per la coordinadora Jéssica Albiach; o la retirada de la fiscalitat amistosa amb el Hard Rock, són notícies “decebedores”; així com ho són les mesures fiscals com el nou impost residencial o la negativa a la deflactació de l’IRPF. Pimec, per la seva banda, evita baixar a la literalitat dels acords, i demana a l’executiu entrant que implementi algunes de les reivindicacions històriques del sector privat, com ara la simplificació administrativa, la rebaixa d’impostos per a les petites i mitjanes empreses i les empreses familiars o una major col·laboració publicoprivada en àmbits estratègics, com ara l’habitatge, les infraestructures, la transició ecosocial o la implantació de les energies renovables al territori.
3 
