La patronal catalana d’empresaris i empresàries, Cecot posa en el centre del debat econòmic la necessitat de recuperar i fer créixer els beneficis del teixit empresarial català i espanyol. D’aquesta manera, el president de la patronal, Xavier Panés ha reclamat una treva a l’administració pública, “dos anys de tranquil·litat” -tal com ho ha definit- per poder aconseguir una estabilitat per a les empreses. “Els polítics s’han de guanyar el seu salari”, ha etzibat. D’aquesta manera, també ha carregat contra les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, qui assegura que l’augment de la inflació ha estat conseqüència de l’augment dels beneficis de les companyies. “Les empreses han de tenir beneficis per poder recuperar-se de l’endeutament que van patir durant la covid, no es tracta de demonitzar els empresaris”, ha explicat Panés.
En la primera trobada amb els mitjans del president de Cecot, s’han presentat les perspectives de creixement empresarial i teixit productiu pel 2023, fent referència a l’encaminada recuperació que s’ha produït durant el 2022. Tot i això, Panés ha assegurat que no sembla haver-hi gaire compromís polític per ajudar les empreses. El president de la patronal ha afegit a les seves declaracions la petició que si es realitzen noves normatives, el redactat es faci “amb total concreció i claredat”, i ha lamentat la difícil implementació de la normativa actual, fet que, segons ell, genera inestabilitat jurídica. Si bé, Panés ha avançat que, durant 2023, l’economia continuarà instal·lada “en un alt grau d’incertesa”. Aquesta inestabilitat -segons ha afegit el president de Cecot- provocarà que les empreses apostin per la integració vertical, amb models “amb menys dependències de tercers”.
El context actual demana més participació política
No només el president de la patronal ha estat l’encarregat de fer demandes a l’administració pública. Sebastià Garcia, assessor de gestió econòmica, costos, marges i rendibilitat de la Cecot ha assegurat que “no és el mateix ingressos que beneficis i l’excessiva generalització sobre la realitat empresarial perjudica les pimes que tenen uns objectius diferents als de les grans empreses”. D’aquesta manera, Garcia ha remès contra la vicepresidenta del govern espanyol, recordant que el 97,7% del teixit empresarial de l’estat són pimes, autònoms i microempreses. Una opinió que també comparteix Enric Rius, assessor fiscal de la Cecot qui argumenta que “es necessita tornar l’endeutament empresarial que va provocar la crisi de la pandèmia”.
Per altra banda, els assessors de la mateixa patronal també han fet un repàs del context econòmic amb el qual ha acabat 2022, “molt marcat per la inflació i la crisi energètica”, segons Panés. Pel que fa a la part de l’energia, Josep Cases, director de la OTE de la Cecot ha recordat que “el preu de l’electricitat s’ha multiplicat per cinc, agafant de referència els últims 10 anys”. Tant és l’augment del preu de l’energia que en molts casos “la despesa energètica és més elevada que els costos de personal”, remarca Cases, que també reconeix que aquesta situació no facilita la recuperació del teixit empresarial ni tampoc les exportacions: “Competir en el mercat internacional és complicat en aquestes condicions”.
Els assessors també han comentat la poca estabilitat del mercat laboral i com la nova llei no ha produït més ocupació sinó que simplement ha canviat les classes de contractes. Àngel Buxó, president del Club de RH de la Cecot ha explicat que “l’augment de la contractació fixe no es tradueix en més ocupació, sinó en l’eliminació dels contractes temporals”. Aquesta situació -segons remarca Buxó- “no denota que els empresaris s’aprofitin de les noves regulacions”. En aquest sentit, ha reclamat al govern espanyol que deixi de anunciar que “la inflació és gràcies als beneficis de les empreses”, ja que la solució hauria de ser baixar l’IRPF dels treballadors. Tal com ha etzibat el directiu: “És hora d’actuar, perquè ara mateix tenen més ingressos que mai”.
