L’economia catalana ha crescut un curs més per sobe de l’espanyola i l’europea. Així se’n desprén de la darrera Memòria Econòmica de Catalunya, l’estudi general anual elaborat pel Consell General de Cambres. En concret, el producte interior brut del país s’ha expandit un 3,6% durant el 2024, quatre dècimes per sobre de la dada espanyola i pràcticament un punt més que la mitjana europea. Segons el document, l’augment sostingut de la productivitat i el bon rendiment del mercat la boral són els dos principals factors que expliquen el “dinamisme” de l’economia catalana. La capacitat econòmica del país també està molt per sobre del tancament del 2019, just abans del punt d’inflexió que va suposar la pandèmia. El PIB se situa 9,7 punts per sobre del que hi havia al desembre de fa sis anys; pel 8% espanyol i el 5,8% de l’Eurozona.
Contra les tesis d’algunes veus empresarials, que asseguren que la productivitat per hora treballada roman estancada al Principat, el Consell de Cambres demostra que les empreses catalanes són un 2,4% més capaces que ara fa tres anys. Es tracta d’una de les úniques alces que registren els països de la UE. Alemanya, per exemple, perd una mitjana de sis dècimes en capacitat productiva, mentre que a França la ràtio cau un 1,5%. El pitjor registre en el període estudiat és l’italià: la productivitat al país mediterrani ha caigut un 2,6% entre el 2021 i el 2024. Les xifres recollides, celebren les corporacions, demostren que les empreses catalanes “avancen en la bona direccio per reduir el diferencial de productivitat que ens separa d’Europa”.
Entre altres àmbits, Catalunya supera els socis europeus en les vendes a l’exterior de productes d’alt valor afegit, especialment els industrials. Segons la memòria, “les exportacions de la indústria catalana es mostren més resilients que a la Zona Euro”. De fet, prop del 2% de tota la facturació internacional que registren els 27 en el període analitzat prové de Catalunya. També l’aportació del sector manufacturer a l’economia ha gaudit una escalada substancial, amb un component positiu del 9,1%, molt lluny de l’1,7% negatiu que ha de lamentar la zona euro. Tot i aquest bon comportament industrual, els salaris reals no han crescut pràcticament des d’abans de la pandèmia. En comparació amb el 2019, de fet, la retribució dels treballadors només és un 0,5% superior. La realitat salarial és diferent als diversos sectors, però: a la indústria TIC, els empleats cobren un 5,1% més que ara fa cinc anys; mentre que han retrocedit a la cultura (-4,4%), als serveis (-1,1%) o a la construcció (-2%).
Pel que fa al turisme, comença a notar-se el canvi de model que fa anys que reclamen els empresaris del sector, amb un increment del turisme internacional, que ja supera les xifres prepandèmiques, i del percentatge de visitants que s’allotgen en hotels de quatre i cinc estrelles (56%), amb estades més llargues i més despesa per turisme i dia
La nova ocupació
També ha contribuit al bon rendiment de l’economia la nova cració d’ocupació, amb més de 3,8 milions de persones treballadores. Els nous ocupats del 2024 són majoritàriament estrangers, amb un 85,5% del total de la nova força de treball. Com a resultat, un terç dels treballadors de Catalunya ja són estrangers, molt per sobre del 17% que registra de mitjana l’Eurozona. Aquesta ràtio aporta un ample valor a l’economia, en tant que molts dels nous llocs de treball provenen de països amb major qualitat formativa en àmbits com les tecnologies de la informació i la comunicació, que han aportat més de 31.000 llocs de treballs nets al país en el passat curs.
En endavant, la Cambra reclama aprofitar l’accelerada productiva per esperonar el creixement de les empreses. “Cal augmentar la dimensió empresarial, eliminar traves burocràtiques i normatives que limiten el creixement”, sostenen des de la corporació. A més, demanen arribar als nivells comunitaris d’inversió privada en R+D. A Catalunya, lamenten, els negocis només dediquen un 1,17% del PIB a investigar nous productes i solucions, per l’1,52% del conjunt de la UE. “Caldria donar continuïtat al ritme de creixement de la inversió una vegada finalitzats els Next Generation”, argumenta la corporació. Finalment, la tercera clau per mantenir el creixement és “ajustar l’oferta” d’ocupació; i adaptar la formació existent al país a les necessitats del mercat laboral. “El 37% de les empreses catalanes diuen que la manca de personal adequat limita la marxa del seu negoci, el percentatge més alt de la sèrie històrica”, diagnostica el consell -un forat que afecta especialment les empreses més productives, com ara les industrials o les tecnològiques-.
Llei de Cambres
La presentació de la memòria econòmica ha comptat amb la presiència del president de la Cambra de Barcelona i el Consell de Cambres, Josep Santacreu, i de la cap d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’economista Carme Poveda. En la seva intervenció, Santacreu ha fet referència a la llei de cambres, que ha d’activar el finançament cameral per primer cop en més d’una dècada. “Estem acabant el seu afinament per poder-la presentar al Parlament”, ha explicat. També s’hi ha referit el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha lloat les cambres com un “instrument” per a l’economia del país, que hauria de comptar amb “els recursos per fer la feina ben feta”. “Hauríem de ser capaços que el treball que hem fet arribés a bon port, i intentarem que així sigui”, ha conclòs Illa.
