El president de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa Pimec, Antoni Cañete, ha reivindicat la inclusió de l’entitat al Consell Econòmic i Social (CES) espanyol. En una entrevista a La 2, l’empresari ha aixecat l’escut contra els dirigents que han criticat la mesura, aprovada pel Consell de Ministres el passat dimarts. Cal recordar que tant la CEOE, l’agrupació de les grans empreses espanyoles, com Foment del Treball, que en forma part, han estat especialment crítics amb la decisió de Moncloa. Antonio Garamendi, president de la confederació amb seu a Madrid, va acusar el govern de Pedro Sánchez de “dinamitar el diàleg social”; mentre que el cap dels patrons catalans, Josep Sánchez Llibre, va titllar l’executiu de l’Estat d'”autoritari i filibuster” per una actuació que, assegura, “afavoreix certs actors propers als seus interessos”. En aquest sentit, Cañete ha lamentat l’absència de les petites i mitjanes empreses en els consensos al diàleg social espanyol, atès que la Cepyme -que forma part també de la CEOE- és “una titella”: “No té socis, no té pressupost, és captiva“.
Malgrat els retrets llançats per part de la CEOE i la seva representació catalana, Cañete ha assegurat que Sánchez Llibre “no té inconvenient” a donar la benvinguda a Pimec al CES. Així li ho va fer saber durant una trobada a la 39a Reunió del Cercle d’Economia, esdeveniment en què ambdós dirigents patronals van romandre especialment distants. A diferència de l’organigrama estatal, el president de Pimec recorda que “a Catalunya tenim un mapa patronal homologat amb Europa”, amb una organització més centrada en el gran capital i una altra formada per grans empreses. Val a dir, però, que Foment ha intensificat darrerament la seva activitat al teixit de negoci català, amb la creació del Consell Territorial de les Pimes, presidit pel dirigent egarenc Xavier Panés, president de Cecot.
Un debat empresarial
Davant les resistències de la patronal de les grans empreses espanyoles a la inclusió de Pimec al Consell, Cañete ha obert la porta a “seure i poder-ne parlar” amb ambdós presidents. L’entrada de les pimes catalanes en aquesta estructura del diàleg social espanyol, argumenta, suposa un “canvi de paradigma” en una branca de la societat civil on “la transició encara no s’ha fet”, com reiteren sovint els membres de l’entitat. Sense una organització independent dedicada a les pimes, assegura el dirigent empresarial, “es fa un monòleg, i no un diàleg”; fet que dificulta que la legislació de l’Estat contempli les necessitats dels negocis de base. “No hem estat al pont de comandament i no s’han fet lleis pensant amb els més petits”, critica. En aquest sentit, apunta a altres territoris, també llunyans a Madrid, on les diferències en els sistemes productius i d’organització social justifiquen la presència d’alternatives al CES: és el cas de Galícia, on el sindicat nacional CIGA té accés a la taula general; o Euskadi, representat en la banda del treball del Consell per ELA.
2 
