La nova proposta de Llei de Cambres recuperarà part dels diners perduts per les corporacions catalanes després de la retirada del recurs cameral. Així ho ha confirmat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, en una trobada amb la premsa abans de les festivitats nadalenques. Durant la seva intervenció, Santacreu ha celebrat el nou redactat, acordat ahir en el ple de les 13 entitats -una jornada que va comptar amb la presència del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper-.
El model de finançament previst a l’esborrany acordat contempla una aportació dels pressupostos del Departament de 10 euros per cadascuna de les empreses censades per les Cambres. Tal com ha explicat el dirigent, els recomptes situen aquesta xifra al voltant dels 670.000 negocis, fet que elevaria l’aportació pública als 6,7 milions d’euros. Aquesta suma, continua, es correspon al 10% del seu pressuposto conjunt. Val a dir que l’assignació, tal com ha detallat el mateix Santacreu, no es repartirà a les 13 corporacions en relació directa amb les empreses que operen sota el seu paraigua. Les cambres més petites gaudiran d’una “aportació mínima” superior a la que hi correspondria segons el sistema que recull el document.
Un cop consensuada la proposta amb les 13 cambres, començaran les reunions amb els grups parlamentaris perquè la norma arribi a la Ciutadella com a proposta de llei i encetar-ne la tramitació. A partir del gener, ha assegurat Santacreu, començaran els contactes amb els partits -si bé fonts de l’organisme apunten que ja s’han celebrat algunes converses satisfactòries-. “Intentarem tenir el màxim suport possible”, reivindica el president, a la cerca d’una tramitació àgil a l’hemicicle.
Un consens inèdit
Amb la decisió de les 13 cambres catalanes del passat dimecres, en cas que arribi a bon port a Govern i Parlament, Catalunya corregiria l’anomalia que arrossega des de fa més d’una dècada: és l’únic territori de l’Estat que encara no ha elaborat el seu propi marc regulador dels organismes camerals d’acord amb la llei espanyola del 2014. Malgrat encara ha de passar al legislatiu, des de la Cambra de Barcelona es mostren optimistes per les seves possibilitats; atès especialment el consens assolit entre els actors empresarials del país. El 2020, amb l’ara diputat de Junts Joan Canadell i Eines de País al capdavant de la Cambra de Barcelona, ja es va arribar a fer una proposta consensuada pel Consell General, si bé llavors hi va haver una important mancança: no van arribar a comptar amb el suport de Pimec. Ara, però, la patronal de la petita i mitjana empresa sí que ha participat en la interlocució per elaborar el text; i assegura que s’han resolt alguns dels problemes que detectaven al redactat anterior.
Rebutjats contra l’OPA
La Cambra de Comerç de Barcelona consta entre les entitats que s’han quedat amb un pam de nas per la decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència respecte de les objeccions a l’OPA del BBVA al Banc Sabadell. L’organisme presidit per Cani Fernández ha rebutjat les peticions de personar-se de la immensa majoria d’empreses i entitats que les hi han traslladat; deixant només que passi els seus criteris el Banc Sabadell. “Sorprenentment, ens han dit que hi podem participar”, ha lamentat. Com a representants del món empresarial, es reivindica el president, tenen “alguna cosa a dir” al respecte, i han confirmat que enviaran de totes maneres la seva posició a Competència. No descarten, a més, “recórrer” la decisió.
