Quatre anys després de la inesperada victòria de l’independentisme a la Cambra de Barcelona de la mà de la candidatura d’Eines de País, l’independentisme torna a la lliça pel control de l’entitat amb una candidatura sota el nom Eines de país: Un pas més. Amb el suport de nou de l’Assemblea Nacional Catalana, els empresaris opten de nou al conjunt dels epígrafs en disputa –en aquesta ocasió són 52– amb la incorporació de noms de pes a una llista que busca la transversalitat. En una presentació “desacomplexadament independentista” –en paraules de Joel Joan, que ha fet de mestre de cerimònies– que ha comptat amb la presència de la presidenta de l’ANC Dolors Feliu, els membres de la candidatura han subratllat la unió darrere d’un horitzó conjunt: “la millor política econòmica és tenir un estat propi”. La candidatura s’enfrontarà, segons diverses informacions, a una llista unificada de l’establishment empresarial espanyol sota el lideratge del que fora conseller delegat de DKV i vicepresident de Femcat Josep Santacreu.
Després d’imposar-se el 2019 a unes elits econòmiques espanyoles i barcelonines separades en dues grans candidatures –la de Carles Tusquets i la d’Enric Crous i José Maria Torres– com a una sort de maverick empresarial, la presidenta de Cambra Mònica Roca ha fet gala de gestió per reivindicar-se més enllà de la qüestió nacional. “Hem fet una Cambra de tots”, ha destacat Roca, tot celebrant la millora de la connexió amb el teixit empresarial que assegura que s’ha assolit durant els anys de mandat que ha compartit amb el diputat de junts Joan Canadell. De fet, des d’Eines porten per bandera la xifra de participació dels comicis del 2019, que es va situar per sobre del 4% del cens després d’haver-se quedat en anteriors edicions per sota de l’1%. La mateixa Feliu, de fet, ha reconegut a Roca el seu èxit en “apropar la Cambra de Comerç a les empreses”.
Una de les incorporacions cèlebres a la llista vinculada a l’ANC, la cuinera Ada Parellada, ha lamentat que, abans del 2019, “els petits empresaris ens sentíem aliens a la Cambra de Barcelona; però Eines ha demostrat que és la casa de tothom”. En un sentit similar, el CEO de Parlem Telecom Ernest Pérez Mas –que ja va tenir sobre la taula ser candidat el 2019 però no ha estat fins ara que ha acceptat l’oferta dels de Roca i Canadell– ha recordat la munió d’instàncies en què petites i mitjanes empreses del país, entre elles la seva TelCo, han pogut aprofitar de la mà d’una Cambra que “ofereix els seus serveis a les companyies”. En aquest sentit, i després d’anys de difícil connexió amb l’organisme, Pérez Mas aposta per “donar continuïtat al projecte per fer que Catalunya sigui el millor país del món”.
Per la seva banda, el vicepresident de Cambra i una de les cares més visibles de la candidatura, Toni Fitó, ha defensat la voluntat d’eines de representar el conjunt del teixit empresarial en tot el seu abast territorial dins la demarcació barcelonina. Insistint a l’obertura a tots els grups d’interès empresarial del país, el vicepresident ha volgut destacar la presència entre els 52 candidats de dues cooperatives, així com de la primera instància de participació del tercer sector a una llista al plenari de l’entitat -de la mà de la Fundació Privada Catalana per la paràlisi cerebral-. Fitó, a més, ha subratllat la presència a la llista d’empresaris que el 2019 es van presentar de la mà d’altres presidenciables –de totes les llistes excepte la de Carles Tusquets–. Sense anar més lluny, perfils com Gabriel Jené, que fa quatre anys es va presentar de la mà d’Enric Crous, candidat impulsat per la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec.
Una campanya de tensió política
Davant les acusacions per part de l’establishment català i espanyol d’introduir ideologia a la gestió de Cambra, Fitó ha estat contundent. “No venim a fer política de partit, venim a fer política econòmica: el millor per al teixit productiu català és un estat propi, i les dades ens avalen”, etziba el vicepresident. En aquest sentit, Feliu ha destacat la importància de la cambra com a estructura de país. Més enllà de reivindicacions econòmiques essencials, com una millora del sistema de finançament o més inversions en infraestructures, l’embat d’Eines de País per revalidar la presidència de la Cambra per “posar sobre la taula que l’independentisme continua viu”. “La Cambra és una eina per assolir la independència”, argumenta la presidenta de l’ANC.
Després de les explícites crítiques de Mònica Roca cap a Esquerra Republicana per “impulsar una candidatura antiindependentista” –en referència al velat suport que, segons la candidatura, ERC oferiria a la llista liderada per Josep Santacreu de la mà de les grans patronals– Eines s’ha armat de militància republicana per escenificar la “transversalitat dins l’independentisme” que s’atribueixen. A més de l’exsecretari general de la formació Joan Puigcercós, que ja havia confirmat la seva participació en la llista electoral, Eines ha incorporat entre els seus candidats l’exdiputat al Congrés Joan Puig. Puig, un dels crítics interns més destacats i membre del Col·lectiu Primer d’Octubre, accedeix en representació de l’empresa Catmèdia Global SL.
Crítiques a Foment i Pimec
Després de l’anunci per part de les patronals Pimec i Foment del Treball d’una llista unitària per ocupar les sis cadires del ple de la Cambra assignades a les agrupacions empresarials –que ja va avançar TOT Economia– Roca s’ha afegit als cops a les entitats dirigides per Antoni Cañete i Josep Sánchez Llibre que ja havia escenificat la candidatura. La presidenta de la Cambra ha criticat la manca de democràcia en la tria de sis dels 60 vocals, que amb el pacte s’assignen a discreció de les patronals sense passar pel ple ni per cap altre mètode de sufragi. Des de la candidatura, en aquest sentit, alerten contra la possibilitat que aquests sis escons acabin per decantar la balança de la presidència de la Cambra en el sentit de l’establishment. Roca, com ha anat reiterant al llarg de les darreres setmanes, no ha volgut concretar qui serà el presidenciable d’Eines en cas d’assolir una majoria –com sí ha fet, segons informava La Vanguardia, la candidatura de les grans empreses– . “Cada vocalia té una elecció independent; dir qui serà la persona candidata és molt agosarat”, subratlla.
