La Cambra de Comerç de Barcelona i l’AMB surten en defensa del teixit econòmic de la ciutat i la regió que l’envolta. Un informe elaborat per ambdues entitats sota el títol La Metròpili de Barcelona: Invertir, Treballar i Viure constata els avenços de la capital del país i el seu territori en “sectors innovadors i d’alt valor afegit“, com ara la salut, la biotecnologia o els serveis digitals a les empreses. Els avenços barcelonins en aquests àmbits, a parer del vicepresident de l’AMB i tinent d’alcaldia d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona Jordi Valls, descarten les acusacions de “decadència” que organitzacions empresarials i polítiques, especialment de l’univers espanyolista, han llançat en comparació amb el rendiment madrileny. “Barcelona no està en decadència, és un discurs que no existeix”, ha declarat Valls a preguntes dels periodistes.
Per la seva banda, el president de la corporació, Josep Santacreu, ha reconegut el creixement de la capital de l’Estat, si bé s’expandeix a expenses d’altres territoris. “Madrid guanya en termes de PIB, però Catalunya no en perd”, destaca. El cap d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, afegeix un matís més a la conversa: l’augment del PIB madrileny respecte del català conté una trampa. “Madrid és, de facto, un àrea metropolitana. Per això és simètric comparar amb l’AMB, no amb tot el país”, analitza. Si s’introdueix aquesta variant, la riquesa per càpita barcelonina és, de fet, més elevada que la madrilenya, amb 43.427 euros per habitant, uns 2.000 més que la vila i cort. El creixement dels darrers cursos ha estat del 35%, a tocar del del conjunt de la UE, que volta el 38%.
En aquest sentit, la directora d’anàlisi econòmica de la corporació, Carme Poveda, apunta al caràcter sectorial del creixement d’ambdues regions. Mentre que Madrid, recorda, s’expandeix en sectors molt dependents del BOE, com ara les energètiques, la banca o la mateixa administració pública, Catalunya troba els seus avantatges en “sectors emergents i altament productius”. En rànquings d’inversió en start-ups i scaleups, així com en qüestions vinculades amb la recerca i la innovació, “en pràcticament tots, Barcelona apareix per sobre de Madrid”. També concentra un bon rendiment en comparació amb altres capitals europees: en la llista comunitària, l’Àrea Metropolitana apareix com la vuitena en captació d’inversions tecnològiques durant els darrers 10 anys. Segons les xifres de l’informe, entre el 2014 i el 2024 Barcelona hauria multiplicat per sis l’atracció de finançament de la dècada anterior, superant els 6.300 milions d’euros en global. Només la superen els grans centres productius del continent, com ara Londres, Madrid o Estocolm; i referències de paradisos fiscals interns, com ara Dublín o Amsterdam. “El PIB per càpita a Dublín és el més alt, però no sembla que la gent tingui 80.000 euros a la butxaca”, ha bromejat Valls.
La millora del finançament a empreses emergents també ha provocat un important salt en l’activitat emprenedora dels barcelonins. Segons les dades de l’informe, d’acord amb els estudis del Global Entrepeneurship Monitor, la taxa d’emprenedoria dels ciutadans de l’Àrea Metropolitana se situa en el 8,3%, a tocar del seu màxim històric -assolit el bienni 2016-2017, en un moment de recuperació de la crisi financera del 2008-. Amb aquesta ràtio, es queda a tocar del top 10 de la regió EMEA en capacitat local d’innovació.
La Barcelona de la salut
En els seus sectors insígnia, a més, Barcelona se situa molt per sobre d’alguns dels competidors exteriors que la superen en inversió generalista. És el cas de la indústria biomèdica: amb més de 550 milions d’euros d’inversió, l’Àrea Metropolitana és la dotzena coordenada més activa d’Europa i la Mediterrània -tenint en compte que la captació al Regne Unit es distribueix en tres punts: Londres, Oxford i Cambridge-. Així, la capital del país supera Milà o Dublín, i competeix directament amb Zúric, Múnic o Amsterdam. Abans de la innovació, però, el rol científic de la ciutat és encara més protagonista: segons el darrer informe BioCat de la biorregió catalana, Catalunya és la tercera regió europea en publicacions especialitzades en salut i teràpies avançades, i consta entre les que més patents biomèdiques han registrat, amb una trentena entre el 2013 i el 2022. “Si en la indústria tecnològica parlem de Barcelona com a referent espanyol o europeu, en salut i biotecnologia és un referent global”, sentencia Valls. Els empresaris, a més, coincideixen en l’anàlisi: fins a un 60% dels negocis emergents de la regió desenvolupen la seva activitat dins aquest sector.
Reptes de ciutat
El bon desenvolupament barceloní en àmbits d’alta tecnologia conviu, reconeixen els ponents, amb algunes escletxes que encara es mantenen. La més sagnant, apunten, la del transport. L’infrafinançament de les infraestructures del país que acumula l’Estat espanyol en les darreres dècades, resol Santacreu, provoca que “Madrid estigui 15 anys per davant de nosaltres en l’àmbit ferroviari”. Per altra banda, també ha apuntat a la necessitat de millorar la connectivitat aèria, especialment pel que fa als vols internacionals, atès el rècord de passatgers que l’Aeroport del Prat va registrar el 2024. Des d’Aena, de fet, es reconeixia que la capacitat de l’aeròdrom barceloní en les condicions actuals no permet més expansió a futur. Valls, per la seva banda, apunta a la reindustrialització com a camí a seguir per assolir una economia “diversa” a la regió, especialment davant la “incertesa” que introdueixen els nous actors globals. També identifica bosses de desigualtat que encara es mantenen malgrat les dades positives. “Hem millorat, però continua existint”, raona el regidor; així com ho fa l’escletxa salarial de gènere. En els darrers anys, la diferència retributiva entre homes i dones ha retrocedit un 3%, però encara queda a tocar dels 18 punts.
