CaixaBank troba en el mercat hipotecari un dels seus grans motors en els resultats del segon trimestre. La baixada de tipus d’interès, en un mercat com l’espanyol, altament depenent dels marges d’interessos, feia pensar els analistes que hi hauria una caiguda del benefici que finalment no s’ha produït: l’entitat d’origen català ha guanyat un 10% més, uns 2.951 milions d’euros, entre l’abril i el juny. El crèdit immobiliari ha estat un dels protagonistes, amb una alça de més del 46%, enmig d’un augment històric de la demanda residencial en el segment de compravenda. Ara bé, malgrat el bon regust que deixen les xifres, apunten a un sector poc saludable: segons ha declarat el conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, “encara no hi ha una bombolla immobiliària, però sí que hi ha un problema social”. En aquest sentit, reclama acords transversals entre administracions per impulsar la nova construcció residencial, una assignatura que, a parer seu, l’Estat espanyol fa anys que té suspesa.
De cara al regulador, Gortázar ha exigit que el sector residencial quedi “fora del populisme i el debat estèril”. “El mercat de l’habitatge no és una qüestió ideològica, cal passar a la gestió, i ràpidament”, sosté el directiu, que veu un risc a mitjà termini no només per als potencials compradors, sinó per al conjunt de l’economia. La crisi del segment del lloguer, amb preus disparats que ja metastatitzen més enllà dels grans nuclis urbans, foragita bona part de la població cap a un mercat de compra que es tensa cada cop més. Especialment, la base de la piràmide poblacional, els més joves, que “volen emancipar-se i no poden”. La resposta, a parer del conseller delegat, no ha estat satisfactòria, en tant les administracions no han aconseguit construir habitatge a un ritme ni similar al que creixen les noves unitats familiars. “No som capaços d’acompanyar l’economia, i això ho pagarem, tant a escala econòmica com social”, ha alertat.
Ara per ara, segons argumenten des del banc, encara hi ha marge per al creixement. Les baixades de tipus d’interès han permès l’accés a crèdit de moltes llars amb millors condicions, apropant-hi habitatges que, de seu, podrien estar fora del nivell de preus que esperaven entomar. De fet, el tipus mitjà que s’aplica als préstecs residencials a l’Estat està encara molt per sota de la mitjana comunitària, en un 2,6% respecte del 3,1% que registra la UE -i encara més dels mercats problemàtics, com ara l’alemany, que s’eleva fins al 3,5%-. Sobre aquesta flexibilitat, el banc espera que el crèdit hipotecari creixi a un ritme del 3% en el que resta de 2025, fet que mantindrà l’alça de preus a mitjà termini. “No es preveu una caiguda, però l’increment no pot continuar ad infinitum“, ha diagnosticat Gortázar. La solució, raona, incrementar el sou disponible i facilitar els tràmits administratius per activar la nova construcció. “Ens hi hem de posar ara per arreglar el problema a quatre o cinc anys vista”, afanya.
Tot i l’escletxa que pateix el sector, el CEO nega que ens estiguem apropant a una situació similar a la del 2008, amb una bombolla hipotecària que amenaci el conjunt de l’economia. El context, defensa, “és completament diferent del de fa 16 anys”. En primer lloc, perquè el sector residencial ocupa un fragment del PIB molt més petit que el que envaïa abans de la Gran Recessió. En segon, perquè la majoria de la demanda, assegura, és d’ús, i no especulativa. Tot i això, exigeix que hi hagi un remei ràpid per als “colls d’ampolla” que ja s’estan detectant. Si no, lamenta, “la societat i l’economia no ho aguantaran”.
Després de l’OPA, “sortirà el sol”
A tocar de la conclusió de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, Gortázar hi ha tret ferro. Segons el conseller delegat, i malgrat el debat públic que ha generat l’operació, “l’economia continuarà funcionant, i el sector bancari també” quan finalitzi el període d’adquisició. “Suposo que l’endemà de l’OPA sortirà el sol”, ha ironitzat; tot indicant que el resultat, sigui quin sigui, “afectarà les dues entitats implicades, però la resta del món financer continuarà endavant”, ha previst.
Ha negat, a més, que el conflicte entre dos dels quatre grans bancs de l’Estat hagi erosionat la reputació del sector de portes enfora. “La percepció del mercat espanyol a escala internacional és molt bona. Creixem per sobre de molts altres. Sempre podria ser millor, però estem bé”, ha sentenciat.
Trump, el “mal menor”
Més preocupat s’ha mostrat per la debilitat d’Europa davant la guerra aranzelària llançada pel president nord-americà, Donald Trump. Per a Gortázar, l’acord signat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el passat diumenge era “un mal menor, perquè tampoc hi havia opcions per a una altra cosa”. “La UE no estava en una posició de força per negociar, ni parlava amb una única veu”, ha lamentat. En aquest sentit, espera que els 27 segueixin l’exemple del Canadà, i la derrota contra Washington esperoni una millor integració financera i comercial a curt termini. Així, insta Brussel·les i els països membres a “construir més Europa, perquè en tres o quatre anys podem tancar un acord millor”.
Celebra, a més, que l’economia espanyola arribi al conflicte en “un moment de fortalesa”. Segons el gabinet d’estudis de CaixaBank, els efectes dels actuals aranzels sobre el PIB de l’Estat no passaran del 0,2%. Podria ser encara menor, en tant que la comptabilitat pública revelada el passat dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística indicava que l’alentiment previst s’ha retallat, precisament, en dues dècimes. Per continuar posant els fonaments d’una economia saludable, assegura, “cal construir més pilars, especialment en l’àmbit de la indústria”; que accelerarà gràcies a una inversió més saludable que en el passat -tant a l’Estat com a Catalunya-. Ara bé, sense “carregar-se el turisme”. “És una benedicció, tot i que l’aportació del sector al creixement serà cada cop menor”, ha augurat.
