CaixaBank ha registrat un benefici net atribuït de 2.457 milions d’euros fins a setembre, un 48,8% menys que l’any passant tenint en compte que hi ha hagut despeses extres pels efectes extraordinaris de la fusió. En concret, el setembre del 2021, el benefici va ser de 4.801 milions d’euros. Si no es tinguessin en compte, el resultat seria un 17,7% més alt respecte el 2021. Pel que fa al resultat comparable sense tenir en compte la fusió, aquest augmenta un 21,5%, segons ha informat aquest divendres la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, ha destacat que l’entitat ha demostrat la seva “fortalesa comercial” en un any “marcat per l’execució de la integració”. En aquest sentit, ha remarcat l’evolució del negoci i que “en recursos de clients i malgrat la volatilitat dels mercat” s’ha aconseguit atreure 1.000 milions d’euros en subscripcions netes d’actius sota gestió, assegurances d’estalvi i dipòsits.
En els nou primers mesos de l’any, els ingressos van arribar als 8.647 milions d’euros, un 2,7% més respecte el mateix període de l’any anterior si es compara amb la suma de Bankia i Caixabank sense tenir en compte els extraordinaris de la fusió. La caiguda del marge d’interessos (-0,4%) i dels ingressos de participades (-34,7%) es compensen per l’evolució positiva de la resta d’ingressos, en un 6,9%, per l’elevada activitat comercial. Pel que fa als recursos de clients baixen a 612.504 milions, un 1,2% menys, i la rendibilitat sobre capital tangible (GIRI) s’ha situat en el 8,4%, nivell inferior al del cost de capital. En concret, les despeses de personal cauen un 8,5% i reflecteixen els estalvis després de la sortida d’empleats en el marc de l’acord laboral, mentre que les despeses generals es redueixen un 6,6%.
D’altra banda, el creixement del marge brut (+2,7%) i la reducció de les despeses d’administració i amortització recurrents (+5,9%) permeten un important creixement del marge d’explotació sense extraordinaris, segons l’entitat. En la partida d’ingressos per dividends (132 milions d’euros entre gener i setembre) s’hi inclouen, en el segon trimestre, els dividends de Telefónica i BFA per 38 i 87 milions d’euros, respectivament (51 i 98 milions d’euros el 2021).
Es dupliquen les hipoteques i augmenta el crèdit
L’entitat ha registrat fins a setembre un increment de la cartera de crèdit sana de 11.491 milions (3,4%), fins a aconseguir els 351.462 milions d’euros, mentre que la cartera sana d’empreses ha crescut un 7%, en consum ho ha fet un 3,6% i en hipoteques, un 0,8%. CaixaBank ha destacat la comercialització d’hipoteques a particulars on es dupliquen les concessions respecte al mateix període de l’any anterior, aconseguint els 10.527 milions d’euros.
En crèdit al consum el nou finançament va ser de 7.681 milions d’euros de gener a setembre, la qual cosa suposa un augment del 23%, i sobre el finançament a empreses, la nova producció frega els 32.000 milions d’euros, amb un increment del 47% en taxa interanual. Els actius sota gestió se situen en els 144.133 milions d’euros, un 8,8% menys, per un context de forta volatilitat en els mercats, i l’entitat ha destacat les captacions netes de recursos per 10.948 milions.
Morositat reduïda tot i la situació
La morositat a CaixaBank no ha estat una gran preocupació tot i la situació actual del mercat i del món. L’entitat bancària ha registrat una ràtio de morositat del 3%, i se situa en nivells mínims des del 2008, mentre que els saldos dubtosos descendeixen fins als 11.643 milions d’euros per l’evolució dels indicadors de qualitat d’actiu i la gestió activa de la morositat, amb una reducció de 1.991 milions l’any i de 782 en el trimestre. El cost del risc en els últims 12 mesos continua en nivells reduïts (0,23%) i els fons per a insolvències se situen a tancament de setembre en 7.867 milions d’euros, i la ràtio de cobertura millora puja cinc punts i arriba al 68%.
CaixaBank disposa, a més, d’un fons col·lectiu de provisions per import de 1.257 milions d’euros, que s’ha mantingut estable en el trimestre, tenint en compte que les “incerteses macroeconòmiques encara estan latents”. Sobre l’evolució dels préstecs parcialment avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), un 28% del total ja ha estat amortitzat o cancel·lat, i de la resta, un 95% està ja amortitzant principal i només un 4,4% està classificat com a morositat.
