Des de l’any 2017 hi ha una pregunta que sempre es repeteix en totes les rodes de premsa que fa CaixaBank. Aquesta és la possibilitat que el banc torni a establir a Catalunya la seva seu social. Aquesta ocasió no ha estat diferent dels últims trimestres i la pregunta ha tornat a aparèixer incentivada per l’acord d’investidura entre Junts i el PSOE. El que sí que ha canviat ha estat la resposta del president de l’entitat, José Ignacio Goirigolzarri, ha estat més contundent de l’habitual amb el seu ja esperat no. En aquest sentit, el president del banc ha assegurat que “València ens ha acollit molt bé i estem molt feliços aquí“. Alhora, ha recordat que després de la fusió amb Bankia, que també tenia la seu a València, van establir que la seu social seguirà sent la capital del País Valencià perquè van considerar que era millor per l’entitat i pels accionistes, assegurant que, en cap cas, ho van fer per cap motiu d’inseguretat a Catalunya.
Així ho ha assegurat durant la roda de premsa de presentació de resultats del 2023, un exercici en el qual el banc ha disparat un 53,9% els beneficis. Segons han informat, el balanç del curs s’eleva fins als 4.816 milions d’euros, gràcies, en gran part, al marge d’interessos, reflex de l’enduriment de la política monetària del Banc Central Europeu. De fet, aquesta partida dels ingressos ha escalat un 54,3% si es compara amb el 2022, fins a assolir els 10.113 milions d’euros. En sentit oposat, si bé a un ritme molt més baix, van les comissions netes, que han caigut un 5,1% del seu valor per l’eliminació de les comissions de custòdia de dipòsits de grans empreses i diverses bonificacions aplicades als clients. En total, la facturació de les línies de treball centrals de la companyia ha augmentat un 31,6% durant els darrers 12 mesos, fins als 15.137 milions. Amb tot, l’entitat millora la seva rendibilitat sobre actius, que ja supera el 13%, i retalla la ràtio d’eficiència fins al 40,9%.
Tot plegat possibilitarà que el banc CaixaBank oferirà un elevat dividend als accionistes, “en línia amb el pla estratègic”, segons asseguren. La remuneració de les accions escala fins als 0,3919 euros bruts per acció, xifra que suposa un payout del 60%. La quantitat total, que l’entitat entregarà als inversors durant l’abril, s’eleva fins als 2.890 milions d’euros, dels quals, ha destacat Goirigolzarri, la meitat aniran “directament en la societat a través de la Fundació “la Caixa” i del FROB”, que agrupen més de la meitat del capital social del banc.
“És exagerat parlar de resultats extraordinaris”
Una altra de les preguntes ja habituals de les presentacions de resultats és sobre si els bancs estan obtenint o no uns resultats extraordinaris en els últims dos anys. En aquesta línia, Goirigolzarri ha tornat a ser contundent, descartant per complet que la banca estigui obtenint tals resultats, si no que els està normalitzant. Alhora, el president del banc ha recordat que “la rendibilitat no és extraordinària”, sinó que només “és raonable”.
A més, i valent-se d’una metàfora amb cistelles de fruita, el president del banc ha recordat que encara que les cotitzacions bancàries han pujat molt des de finals del 2021, concretament en un 46%, el preu de l’acció encara és menor als fons propis, el que implica que l’accionista encara no recupera all que va invertir en un inici. Per exemple, valor de l’acció de CaixaBank encara és un 23,5% menor que quan l’empresa va començar a cotitzar l’any 2011. Per cloure la reflexió, Goirigolzarri ha assegurat que “el mercat pensa que encara no hem arribat” al punt en el qual els accionistes recuperin “el mateix que van invertir”.
L’existència o no d’aquests resultats extraordinaris es relaciona directament amb la necessitat de mantenir el ja famós impost a la banca. En aquest sentit, Goirigolzarri ha sentenciat que el millor que es pot fer amb l’impost és “eliminar-lo”. En la mateixa línia, el conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, ha comentat que el banca va pagar un total de 2.594 milions en impostos, dels quals 373 són per aquest impost a la banca. Una dada que augmentarà fins als 500 milions aquest 2024.
Per tancar el tema, Goirigolzarri ha assegurat que en la mesura que es tregui capital dels bancs -com per exemple a través de més imposicions fiscals- aquests tindran menys capacitat per oferir crèdit. A més, el president ha volgut fer una petita reflexió diferenciant l’estat actual de la banca amb el del 2008, assegurant que la principal diferència és la fortalesa del sistema i de les entitats que el conformen. Ha insistit en el que fet que fa 15 anys els bancs no van tenir prou capital ni liquiditat suficient per ajudar a les famílies i empreses, una situació que no es va donar fa quatre anys. “Hem de tenir múscul i això es dona amb una rendibilitat raonable” ha clos Goirigolzarri.
La baixada de tipus és una “notícia magnífica”
Sobre la més que possible baixada dels tipus d’interès al llarg de l’any, Gortázar ha assegurat que és una “notícia magnífica”. En aquest sentit, ha comentat que això significa que s’ha controlat la inflació, “que era l’objectiu” principal del BCE. Sobre l’afectació als comptes del banc, Gortázar ha explicat que sí que afectarà negativament en el curt termini, encara que es veurà compensat per altres fonts d’ingressos i que el que interessa al banc és el mitjà i llarg termini, i no el curt termini. “En el curt termini, que els tipus baixin tindrà impacte en el compte de resultats. A mitjà i llarg termini es veurà compensat per la millor activitat de l’economia i la menor morositat”, ha dit.
Sobre les previsions del banc per a aquest 2024 el primer directiu del banc ha assegurat que són bones respecte als resultats de 2023 i que espiren a millorar les xifres que han presentat aquest divendres. Tot i això, Gortázar ha explicat que no solen donar previsions a 12 mesos, ja que hi ha una gran incertesa en un termini tan llarg, i que esperen “tenir una rendibilitat en línia amb la d’enguany”, amb un ROE del 13,2%. En aquestes previsions de rendibilitat se sustenten les aspiracions de l’entitat respecte als resultats d’enguany.
8 
