CaixaBank va tancar l’exercici 2023 amb una explosió de beneficis. Segons el compte de resultats publicat per l’entitat financera catalana aquest mateix divendres, el balanç del curs s’eleva fins als 4.816 milions d’euros, un 53,9% més en termes interanuals. Segons l’informe publicat pel banc, el salt als comptes té com a principal motor el marge d’interessos, reflex de l’enduriment de la política monetària impulsat pel Banc Central Europeu. Aquesta partida dels ingressos core ha escalat un 54,3% si es compara amb el 2022, fins a assolir els 10.113 milions d’euros. En sentit oposat, si bé a un ritme molt més baix, van les comissions netes, que perden un 5,1% del seu valor per l’eliminació de les comissions de custòdia de dipòsits de grans empreses i diverses bonificacions aplicades als clients. En total, la facturació de les línies de treball centrals de la companyia puja un 31,6% durant els darrers 12 mesos, fins als 15.137 milions. Amb tot, l’entitat millora la seva rendibilitat sobre actius, que ja supera el 13%, i retalla la ràtio d’eficiència fins al 40,9%.
Sobre aquests ingressos, el marge brut de l’entitat escala un 28% any a any, fins a situar-se per sobre dels 14.200 milions d’euros. També destaquen, més enllà de l’aportació dels interessos, els rendiments del servei d’assegurances, que s’expandeix prop d’un 20%, i de les participades, que escala per sobre del 26%. El conjunt del capital del banc registra un moderat increment durant l’exercici, en el que la direcció considera un 2023 “sòlid a nivell d’activitat”. Els recursos de clients al balanç pugen fins als 630.330 milions d’euros, uns 19.000 milions més que el 2022. Els tipus d’interès han incentivat -malgrat la mala remuneració de la banca espanyola respecte dels seus competidors comunitaris- l’estalvi, que ja escala fins als 54.700 milions d’euros, un espectacular 109% més que un any abans. També el crèdit ha superat, en el cas del banc català, l’obstacle de la política monetària, amb creixements tant en el sector d’empreses com el de consum que eleva la cartera per sobre dels 344.000 milions d’euros. Cau, però, el segment d’hipoteques, llastrat per l’elevat Euríbor.
Gestió del risc
Segons l’entitat, els riscos i la incertesa del 2023 han impulsat una “política activa i prudent de gestió del risc” que ha permès retallar la morositat fins al 2,7%, amb uns saldos dubtosos lleugerament superiors als 10.516 milions d’euros. Així, el cost de risc de l’entitat es manté en nivells baixos, per sota del 0,3%, amb un fons per a insolvències superior als 7.600 milions d’euros que ofereix una ràtio de cobertura superior al 70%. Amb tot, la liquiditat de CaixaBank supera a tancament del 2023 els 160.000 milions d’euros, una pujada de més de 21.100 milions d’euros. La ràtio de capital CET1 puja, d’aquesta manera, fins al 12,4%. Com a resultat del balanç, CaixaBank oferirà un elevat dividend als accionistes, “en línia amb el pla estratègic”, segons asseguren. La remuneració de les accions escala fins als 0,3919 euros bruts per acció, xifra que suposa un payout del 60%. La quantitat total, que l’entitat entregarà als inversors durant l’abril, s’eleva fins als 2.890 milions d’euros.
El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, celebra un exercici en el qual el banc català “ha estat a prop dels clients, empreses i particulars”. La gestió de l’entitat, assegura, permetrà una important reinversió sobre la seva operativa, de prop de la meitat del dividend general. Per la seva banda, el conseller delegat Gonzalo Gortázar apunta que el banc ha aconseguit “capitalitzar l’escala i la posició competitiva” amb la pujada de tipus d’interès. En aquest sentit, es declara satisfet amb el que considera un exercici “positiu en termes de dinamisme comercial”, gràcies a les 280.000 operacions de crèdit a empreses, entre altres assoliments.
Conflicte sindical
L’històric resultat de CaixaBank coincideix amb un potencial xoc amb els sindicats de banca pel conveni col·lectiu del sector. Els representants dels treballadors de finances, vehiculats en les tres organitzacions majoritàries -CCOO, Fine i UGT- ja han anunciat protestes arran de la posició de la patronal bancària, l’AEB, que, ara per ara, nega les concessions salarials i laborals dels representants de les plantilles.
