CaixaBank no planeja, ara per ara, seguir el camí marcat pel Banc Sabadell i secundat per la Fundació ‘La Caixa’ i Criteria. El banc d’origen català ha rebutjat un cop més retornar la seva seu social al Principat. Preguntat per la qüestió en la roda de premsa de presentació dels resultats trimestrals, el conseller delegat de l’entitat, Gonzalo Gortázar, ha estat taxatiu: “ni hi ha novetats ni les esperem”. En declaracions davant els periodistes, Gortázar ha reiterat el “profund arrelament” de la companyia a Catalunya, a on manté la principal seu operativa. Ara bé, els records de Bankia semblen pesar més que la logística interna. “Creiem que hem d’estar com estem en aquest moment”, ha sentenciat el CEO.
En les seves diverses compareixences d’ençà de l’anunci que el Banc Sabadell recuperaria la seva seu històrica al Vallès, Gortázar ha insistit en els “vincles” que CaixaBank sosté amb el País Valencià, especialment en record de Bankia -i, encara abans, Bancaja- com a motiu per romandre-hi. Cal recordar que el banc va ser una de les primeres empreses a fugir de Barcelona arran del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre del 2017. Vuit anys després, i malgrat les tornades de seus importants al país -com ara la de Ciments Molins- l’entitat no preveu moviments a curt termini.
Trump empitjora les previsions
Les declaracions de Gortázar han arribat enmig de l’eufòria pels resultats del primer trimestre del curs, que han superat amplament les perspectives dels analistes financers. L’entitat ha guanyat més de 1.400 milions d’euros, un 46,2% més que en el mateix període de l’any 2024, gràcies a la millora de l’activitat creditícia impulsada per la baixada de tipus i la reestructuració de l’impost a la banca. Ara bé, segons ha alertat el directiu, el bon comportament de la demanda de préstecs es pot veure frenat per la guerra comercial llançada pel president dels Estats Units, Donald Trump. “La desconfiança que els aranzels han introduït al mercat és un factor negatiu”, assegura el CEO.
El batzac aranzelari, segons les estimacions del banc, es concentrarà durant el 2025 i, probablement, el 2026. Tot dependrà dels “acords” als quals pugui arribar la Casa Blanca arran de les amenaces llançades en forma d’impostos a les importacions. “Si no passa res més i s’arriba a una entesa raonable, la tendència general es podria mantenir”, ha comentat el CEO. En aquest sentit, l’entitat espera assolir “un potencial de millora notable, especialment a partir del 2027”. En dos cursos, cal recordar, CaixaBank completa el seu pla estratègic, enmig -espera el directiu- d’un entorn monetari favorable als interessos de la banca, que “tindran recursos a curt termini i més inversions a llarg”.
Crítiques a l’impost a la banca
Val a dir que l’efecte de la reforma de l’impost a la banca introdueix una variància important en els resultats de l’entitat. Si no es comptabilitza l’efecte de la baixada tarifària, la millora del benefici es queda en el 6,9% any a any. Cal recordar que el 2024, CaixaBank va haver de comptabilitzar tot el pagament a les arques públiques al primer trimestre, mentre que enguany només ha pogut atribuir al balanç entre el gener i el març un 25% del total. En l’acumulat de l’any, però, l’entitat avisa que serà un batzac important per als comptes, atès que “haurà de pagar més” que abans -al contrari d’entitats més petites, com Bankinter o el Sabadell, que reduiran la contribució-. El banc haurà de pagar durant el 2025 uns 600 milions d’euros en aquest concepte. Malgrat el greuge, Gortázar s’ha mostrat “pessimista” respecte de la possibilitat d’arribar a un nou acord amb la Moncloa.
2 
