L’extremadament tens mercat dels semiconductors està perdent pistonada, fins i tot amb massa celeritat. La que va ser una de les grans cadenes de valor trencades per la pandèmia, que va arribar a disrompre la continuïtat de la fabricació de vehicles connectats a tota Europa -Catalunya inclosa, amb un ERTO a Seat que va frenar de manera intermitent les línies de producció a Martorell per la manca de semiconductors- ha fet un gir de 180 graus, i l’alentiment de la demanda ha colpejat profundament els grans fabricants internacionals. Tres companyies concentren la producció global de microxips: la taiwanesa Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC), la sur-coreana Samsung Electronics i la nord-americana Intel, aquesta darrera amb una important presència a Barcelona de la mà del Supercomputing Center. Totes tres, en diferents graus, han lamentat un balanç trimestral obscur durant la primera part del 2023.
La situació més complexa es dona a les oficines de la multinacional amb seu a Santa Clara, California. Intel ha hagut de lamentar pèrdues per valor de 2.549 milions d’euros, uns 2.800 milions de dòlars. L’esfondrament, segons les dades facilitades per la multinacional el passat divendres, és categòric: ara fa un any, ja en tendència descendent, Intel va declarar uns guanys de 8.100 milions de dòlars, uns 7.900 milions d’euros. En l’inici del tercer curs de l’històric Patrick Gelsinger com a CEO, així, el gegant tecnològic estatunidenc declara les pitjors pèrdues trimestrals de la seva història, amb una espectacular caiguda del 133% en els ingressos per acció -dels prop de dos dòlars per títol el passat mes de març als 0,66 dòlars aquest abril-. Val a dir que, segons apunten els mercats, la situació d’Intel pot haver tocat fons, en tant que la valoració del seu capital s’ha recuperat un 9% en les darreres jornades, tot i que s’ha estabilitzat a la baixa d’ençà de la publicació dels resultats.
Val a dir que el cop als ingressos d’Intel té una certa explicació orgànica: davant la pèrdua de competitivitat enfront un TSMC cada cop més poderós, la companyia ha entomat un canvi substancial en el seu model de negoci: De la fabricació de microxips per a processadors, memòries i altres maquinaris propis, la firma californiana ha entrat al cara a cara amb la taiwanesa pel mercat global, i aposta ara per actuar com a foundry -és a dir, com a fabricant per a productes de tercers-. La recerca en nous estàndards tecnològics d’Intel per “arribar a competir” amb TSMC va pel bon camí, amb Barcelona a l’epicentre de la investigació en RISC-V, la que, en paraules del director del BSC Mateo Valero, desbancarà tota la resta d’arquitectures en qüestió d’una dècada pel seu caràcter lliure i obert. “Encara queda treball per fer mentre reestablim el nostre procés, producte i lideratge de costos; però cada trimestre aportem proves”, assegura el conseller delegat.
Taiwan no veu la llum
Si bé el gegant taiwanès experimenta una tendència creixent en el seu balanç i roman lluny de declarar pèrdues, la capacitat econòmica de TSMC s’ha alentit substancialment. Els ingressos de la multinacional asiàtica s’han quedat en els 16.720 milions de dòlars, lleugerament per sobre del mínim esperat per als tres primers mesos de l’any -uns 16.700 milions en la part baixa de la taula-; el que suposa un retrocés proper als 300 milions de dòlars any a any. Per al segon trimestre, típicament pitjor que el primer, s’espera un retrocés encara més important: la companyia projecta uns ingressos que oscil·larien entre els 15.200 i els 16.000 milions de dòlars, una nova moderació interanual.

Amb tot, els beneficis han crescut lleugerament fins als 6.694 milions de dòlars, una “sorprenent alça” interanual que suposa la pitjor xifra de creixement en els darrers quatre anys. Les expectatives per al període que s’obre a l’abril no son gaire més falagueres. Segons el CFO Wendell Huang, “el segon trimestre del 2023 esperem que el negoci continuï patint l’impacte dels ajustaments dels nostres consumidors” -un procés que es concretaria en una caiguda de les vendes del 16%, apunten-. Val a dir, però, que alguns dels grans compradors de la cotitzada més gran del continent asiàtic esperen recuperar el ritme de compra durant el tercer trimestre. Firmes de la mida d’Apple, Nvidia o AMD depenen de la foundry taiwanesa. Tot i això, com es desprèn de les declaracions financeres de la companyia, el conjunt del mercat de semiconductors encara el 2023 de caigudes del voltant del 5%, amb el negoci de les grans fabricants afectat més a prop del 10%.
El pitjor Samsung des del 2009
La caiguda tant de preus com de demanda dels microxips de memòria, la branca del mercat dels semiconductors on la sud-coreana Samsung ocupa un contundent lideratge, continua ancorant els seus resultats. Durant els tres primers mesos de l’any, la multinacional ha declarat uns guanys de 478,55 milions de dòlars, una caiguda històrica respecte dels més de 10.000 milions registrats durant els tres primers mesos de l’any. Si bé les expectatives de la companyia eren encara més baixes -apuntaven a un benefici operatiu de 450 milions de dòlars- es tracta de la pitjor xifra en 14 anys, des del 2009.
Val a dir que els beneficis corresponen al conjunt de l’empresa, si bé la seva divisió de semiconductors, tradicionalment encarregada de disparar els ingressos, ha tancat el primer quart de l’any en pèrdues. Segons les xifres facilitades per la mateixa multinacional, la branca lamenta unes pèrdues d’uns 3.400 milions, enfront dels guanys de més de 6.300 milions registrats ara fa un any. Tot i això, la companyia espera una “recuperació gradual” del consum en un sentit similar a l’analitzat per TSMC. Després d’una acumulació massiva de semiconductors arran de l’augment de consum d’electrònica durant la pandèmia -que ha alentit la demanda durant el darrer curs- els stocks dels principals clients de les foundries comencen a caure. Així, les firmes insisteixen que el camí, especialment després de l’estiu, ha de ser ascendent.