La Comissió Europea navega les crítiques del sector de l’automòbil a la seva estratègia d’implantació del cotxe elèctric al continent. Brussel·les ha respost a la intensa crisi que pateix la indústria amb una lleugera flexibilització de la normativa d’emissions contaminants. El passat dilluns, la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, va anunciar que donaria tres anys als operadors locals per adaptar-se als nous límits de contaminació. Així, les empreses comunitàries tindran fins al 2027 per assolir els objectius verds. La cap de l’executiu ha assegurat que es tracta d’una “aproximació pragmàtica” al seu full de ruta, que es manté invariable. El govern, de fet, manté que el 2035 Europa haurà de deixar de fabricar vehicles de combustió.
El moviment de Brussel·les no ha satisfet cap dels bàndols del conflicte. Les patronals automobilístiques del continent, per una banda, consideren que les concessions de la CE són insuficients. Per la seva banda, les associacions pel transport sostenible alerten que el nou marge per reduir les emissions és “molt perjudicial”, perquè afegeix “incertesa” a la transició que han d’entomar les escuderies. Mentre que l’empresariat defensa que “ja ha fet inversions ingents” en motors alternatius, la federació de Transport i Medi Ambient critica que el moviment de Von der Leyen “recompensa els més endarrerits, i fa poc per la indústria automobilística europea, més enllà d’empetitir-la encara més respecte de la Xina”.
Un mercat que “no s’enlaira”
L’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils (ACEA), després de conèixer els nous objectius de la UE, va assegurar que “la urgència d’actuar és evident”. En un mal moment per a les companyies emblemàtiques del cotxe a la UE, la patronal lamenta que “el mercat de vehicles zero emissions no s’està enlairant amb prou rapidesa“. A parer dels negocis, les males xifres de vendes de cotxes electrificats impedeixen que es puguin amortitzar les inversions en noves plantes i línies productives. A l’Estat espanyol, sense anar més lluny, les associacions per a l’impuls de la mobilitat elèctrica avisen que les compres d’elèctrics de bateria i altres models electrificats “s’alentirà de forma dràstica” a partir d’aquest mes, per la retirada del Pla Moves -el paquet de subvencions públiques als compradors de vehicles elèctrics impulsat per la Moncloa-.
En aquest sentit, el món empresarial exigeix que la flexibilització plantejada per Von der Leyen vagi més enllà. El president d’ACEA i director general de Mercedes-Benz, Ola Källenius, insta la cap de l’executiu a “traçar el rumb fins al 2035 amb la flexibilitat i pragmatisme necessaris perquè la transició funcioni”. Les companyies alerten que el full de ruta de Brussel·les, en les seves condicions actuals, retalla la rendibilitat i “compromet el futur del sector”. “Més de 3.000 empreses, moltes d’elles petites i mitjanes, depenen d’aquesta flexibilitat per prosperar a Europa”, argumentava Matthias Zink, president de l’Associació Europea de Proveïdors per a l’Automòbil (CLEPA).
A parer de les associacions de l’Estat, el factor clau d’un projecte més equilibrat és la “neutralitat tecnològica”. És a dir, incloure més tecnologies en els objectius de descarbonització del sector de l’automòbil europeu. “Descarbonitzar no és reduir tecnologies, sinó emissions”, etziba el president de la patronal de concessionaris Ganvam, Gerardo Cabañas. A ulls de l’empresariat, el motor elèctric és una de les eines disponibles; però també ho són uns motors de combustió més eficients, les màquines d’hidrogen o els híbrids endollables, que valoren com a “solucions climàticament neutrals“.
Val a dir que, en el cas de l’Estat espanyol, les vendes d’elèctrics havien guanyat pes mentre romania en vigor el Pla Moves. El passat mes de febrer, les entregues d’electrificats es van enfilar un 39,1% en termes interanuals, fins a les 13.163. Ara bé, la quota de mercat dels motors alternatius és encara baixa: només un 14,5% dels cotxes matriculats als concessionaris espanyols són alternatius. La mitjana europea és millor, d’un 20%, si bé les entitats dels 27 alerten que es tracta d’un ritme insuficient per assolir els objectius de Brussel·les. Entre els problemes per millorar l’accés al mercat destaca l’elevat preu dels models electrificats. També els forats en la infraestructura de recàrrega, un greuge lluny de ser resolt. Segons un informe de l’empresa especialitzada en punts de càrrega ultraràpida Fastned, instal·lar-ne un a les carreteres espanyoles pot trigar fins a tres anys, un ritme que “limita la mobilitat en vehicle elèctric“.
“Endarrerits” respecte de la Xina
La Xina roman com el principal focus de risc per a les fabricants europees d’automòbils. No en va, els conats de guerra comercial entre Brussel·les i Pequín han estat esperonats per aranzels al cotxe elèctric. Segons Transport i Medi Ambient, el nou marge de reducció d’emissions que ha posat en marxa Von der Leyen servirà per millorar les condicions de venda de les marques asiàtiques als 27. L’associació alerta que el pla europeu d’automoció reduirà l’oferta d’electrificats locals en 880.000 unitats. El moviment de Von der Leyen, critica l’entitat, “només donarà a la Xina un avantatge encara més gran en la matèria”. Així, amb la concessió de la CE, els empresaris locals “no estan pressionats per llançar models més barats el 2025“, en tant que deixa més temps per continuar fabricant i venent cotxes de combustió.
La lenta marxa europea cap al cotxe elèctric, de fet, ja es nota en les grans xifres que acumulen les fabricants xineses. Durant el mes de febrer, la marca electrificada més venuda a l’Estat va ser BYD, el gran líder asiàtic invertit per, entre altres, el magnat nord-americà Warren Buffett. Els compradors espanyols van rebre 815 vehicles endollables de la marca durant el segon mes de l’any, prop del 14% del mercat de la mobilitat alternativa. El model més venut ha estat l’estel·lar BYD Dolphin, un turisme que es pot trobar al mercat per a partir de 22.000 euros, un 33% de les matriculacions del seu segment. També va dominar el SUV BYD ATTO, que parteix de poc menys de 33.000 euros. La firma xinesa, a més, ha pren el testimoni de les ajudes públiques retirades amb una iniciativa de rebaixes de fins a 4.500 euros en l’adquisició de cotxes 100% elèctrics.
El creixement de BYD no només fa patir els fabricants europeus. Als principals mercats asiàtics, la firma de Shenzhen també comença a deixar enrere Tesla, la marca nord-americana que fins ara dominava amb mà de ferro les llistes globals de vendes. La multinacional d’Elon Musk, enmig de l’escalada de la guerra comercial del seu aliat Donald Trump, ha perdut prop del 50% de les seves vendes a la Xina. També ha fet un important pas enrere en mercats fora de l’Àsia, amb una baixada de les vendes del 76,3% a Alemanya o del 63% a Austràlia. Mentrestant, BYD lidera l’embranzida de les companyies xineses, i creix un 161% interanual al seu mercat local, amb més de 318.000 vendes d’elèctrics només al mes de febrer. La multinacional dirigida per Wang Chuanfu ja va amenaçar de traure el tron mundial a Tesla el 2024, quan es va quedar a 30.000 vendes de la primera posició; i tot apunta que el 2025 serà l’any del sorpasso.
