Brussel·les es rendeix a les demandes d’un sector de l’automòbil tocat de mort. La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns que flexibilitzarà el calendari dels objectius d’emissions de CO2 per als cotxes fabricats a Europa. Així, les operadores comunitàries tindran tres anys, i no només un -com plantejava el projecte de la presidenta Ursula von der Leyen fins ara- per reduir la dispersió d’elements contaminants en els seus automòbils de combustió tradicionals. “Existeix una clara demanda de flexibilitat en els objectius de CO2”, ha declarat Von der Leyen, després d’una jornada de diàleg amb representants de la indústria. Des que l’executiu comunitari va posar en marxa el seu full de ruta, moltes companyies alertaven que les noves guies de sostenibilitat podien rebaixar les seves ja malmeses rendibilitats, després d’una munió d’inversions fallides en alternatives electrificades.
Les concessions, val a dir, seran limitades, en tant que Von der Leyen ha reivindicat la “previsibilitat i equitat” de la normativa, especialment de cara a aquelles empreses que “ja fan els seus deures” en matèria d’emissions. “Això significa que ens haurem de cenyir als objectius acordats”, apuntava la presidenta de la Comissió; si bé amb marges més amples. D’aquesta manera, Brussel·les cercarà mantenir l’equilibri entre les demandes d’aquelles companyies automobilístiques que “demanen més pragmatisme en temps complicats” i els objectius tecnològics i climàtics de la Unió, als quals no sembla disposada a renunciar. Concretament, els turismes hauran d’emetre un màxim de 93,6 grams de CO2 per quilòmetre, uns 20 menys que en les regulacions vigents en el període 2020-2024. Ara bé, el límit temporal se situarà en el 2029, més lluny del previst. A llarg termini, el govern dels 27 manté la meta d’assolir les zero emissions l’any 2045.
Cooperació tecnològica
Més enllà de la sostenibilitat, Von der Leyen també ha dibuixat el seu full de ruta per fer una empenta a les noves tecnologies automobilístiques a la Unió. En concret, ha revelat un pla per accelerar l’adopció del cotxe autònom al continent. “Hem d’aconseguir que arribin més ràpidament els vehicles autònoms a les carreteres europees”, ha argumentat la conservadora alemanya, que ha tancat una “aliança amb la indústria” per traccionar els seus avenços. “Desenvoluparan programaris compartits, xips i tecnologia per a la conducció autònoma”, de tal manera que les marques, abans aïllades, “compartiran recursos” per impulsar el conjunt del sector.
En línia amb les demandes de les principals potències de la Unió, a més, la presidenta ha reivindicat una “cadena de subministrament més robusta i resilient” a l’automòbil europeu, que eviti la dependència de tercers països. Ha situat en primer pla, en aquest sentit, el suport “directe” als fabricants de bateries de la UE. “Mentre que la nostra producció està en procés d’ampliació, veiem que les bateries importades són més barates”, ha lamentat Von der Leyen, en referència a una tecnologia xinesa molt més escalada i arrelada. “No podem permetre que els vehicles elèctrics es facin més cars, però tampoc crear noves dependències”, ha conclòs.
Crítiques dels consumidors
La concessió de Von der Leyen és vista com una derrota per part d’una de les principals associacions de consumidors europees, la BEUC. Segons l’entitat, ampliar els marges per a la reducció d’emissions per al vehicle tradicional pot frenar encara més en desenvolupament del vehicle elèctric al continent, una branca industrial que ja es troba en hores baixes. “És un senyal equivocat per als consumidors”, ha lamentat el director de l’associació, Agustín Reyna; que alerta que la mesura “desincentivarà que els fabricants facin inversions i proveeixin models nous i més assequibles”. A parer dels potencials compradors, la via correcta és posar sobre la taula canvis reguladors i ajudes que “incentivin que els consumidors facin el pas al cotxe elèctric”.
