La Comissió Europea ha anunciat un expedient d’infracció contra l’Estat pels poders discrecionals que diverses normes de la legislació espanyola atorguen al govern espanyol per poder frenar operacions com l’OPA del BBVA sobre el Sabadell, ja que es considera que el seu abast permet actuar més enllà de l’interès general. La CE considera que algunes disposicions de la llei de competència espanyola donen al govern espanyol certs poders en qüestió de fusions de bancs que afecten a les competències del Banc Central Europeu i la regulació bancària europea.
La carta que la Comissió ha enviat aquest dijous és el primer pas d’un expedient sancionador que ha de permetre el diàleg entre Brussel·les i Madrid, però que en última instància podrien acabar amb el cas elevat al TJUE, al Tribunal de Justícia de la UE. L’executiu comunitari dona dos mesos al govern estatal per respondre a les seves preguntes, per esclarir si la intervenció del govern espanyol en l’operació respon a un “vertader motiu d’interès general”.
La legislació espanyola “no està en línia amb la UE”
Fonts comunitàries han assenyalat a alguns mitjans espanyols que si es donés algun tipus de motiu genuí d’interès públic, aquesta intervenció no hauria suposat un problema, i asseguren que no calia elevar la qüestió al Consell de Ministres, tal com va fer l’executiu espanyol. Tot i això, aquest expedient no afectarà l’operació del BBVA sobre el Banc Sabadell, ja que el que preocupa a la CE és com la legislació espanyola “no està en línia” amb el Dret de la UE.
El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va defensar que l’executiu havia imposat unes condicions “ajustant-se exclusivament i de manera molt estricta” al que li permet la legislació espanyola. Quan Brussel·les va anunciar que estudiaria mesures contra la Moncloa, Cuerpo va negar que hagueren rebut cap mena de comunicació comunitària al respecte. Val a dir que no és la primera amenaça legal que pesa sobre l’executiu de Pedro Sánchez. L’advocat i accionista de BBVA Ibor Fernandes ja va portar a l’Audiència Nacional l’estudi en fase 3 de l’informe, que va acabar desestimat. També la mateixa direcció del Banc de Bilbao va posar sobre la taula portar als tribunals el bloqueig espanyol de l’operació, en cas que les noves condicions se surtin de les competències que hi atorga la Llei de la Competència.
