La Comissió Europea ha acabat per aterrar les diverses alertes que havia llançat cap al govern espanyol en relació amb els límits imposats a l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. D’ençà de l’inici de la fase 3 d’estudi de l’operació, la que correspon al ministeri d’Economia i, posteriorment, al Consell de Ministres, l’executiu comunitari ha enviat diversos avisos, assegurant que “intervindrà” en el procés com a “guardiana dels Tractats” de la UE en cas que vegi que aquests han estat contravinguts. Segons ha avançat aquest mateix dijous el diari Expansión, la Moncloa ja hauria anat massa lluny, i el govern d’Ursula von der Leyen prendrà cartes en la qüestió. S’espera que, abans que els comissaris se’n vagin de vacances, demanaran per carta explicacions al govern espanyol, que haurà d’exposar quins són els fonaments de les condicions addicionals imposades -el veto a la fusió d’entre 3 i 5 anys, que ha esmicolat les sinergies que esperava la Vela-; i per què aquestes són les més adients per pal·liar les amenaces a l’interès general que hi identifica. En cas que les explicacions no satisfacin l’organisme superior, el conflicte podria escalar fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que tindria potestat per aplicar sancions contra Espanya per la violació de la normativa marc. Segons l’expert i investigador de l’institut Ostrom, Roger Medina, era esperable que Europa prengués mesures per analitzar els moviments de Madrid, en tant que “la intervenció política en les operacions de concentració empresarial“, com la que han perpetrat Pedro Sánchez i Carlos Cuerpo, “és sempre molt controvertida, i preocupa la CE”. Tant, de fet, per tornar a sacsejar la possible compra del Sabadell quan aquesta sembla més dèbil, i a tocar del període d’acceptació de les condicions basques, en què els accionistes ho decidiran tot.
La clau dels dubtes de Brussel·les rau a l’article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), que prohibeix als estats membre “totes les restriccions als moviments de capitals entre estats i entre estats membres i tercers”. En tant que l’oferta del BBVA suposa un intercanvi d’accions, queda subjecta a aquest paraigua regulador; i, per tant, està inclosa en el capítol d’una de les quatre grans llibertats sobre les quals es fonamenta l’arquitectura institucional europea. En cas que la CE conclogui que, efectivament, el bloqueig de la fusió suposa un fre a la lliure circulació de capitals, el marge d’actuació dels estats és molt minso, i es limita, segons els tractats, a “raons d’ordre públic o seguretat pública”; que poden incloure raons imperioses d’interès general, en un gir similar al que contempla la llei espanyola de defensa de la competència. D’aquesta manera, com confirma el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joaquim Clarà, l’avís de la Comissió també fa dubtar de l’encaix legal de la interpretació que el Consell de Ministres ha fet de la llei espanyola. “L’interès general és un concepte bastant subjectiu. De fet, per a la CE, pot estar dins l’interès general la creació d’un sistema bancari integrat”, i, en conseqüència, apreciar la possible fusió bancària com un moviment favorable als ciutadans dels 27.
Per a Medina, en aquest sentit, la crida de Brussel·les deixa entreveure que, com a mínim, les justificacions per a l’estudi de l’OPA en fase 3 no estan encara fonamentades. Entre altres qüestions, apunta, perquè ni tan sols el missatge del ministeri s’ajusta estrictament a la llei espanyola. En primer lloc, assegura, el marge de les institucions europees per restringir la circulació de capitals es fonamenta en una total transparència. És a dir, el govern en qüestió es veu obligat a demostrar que els seus motius encaixen en la definició d’interès general; i també que les mesures que ha pres són les més adients per resoldre els problemes que se’n puguin derivar. “Vostè vol protegir la cohesió territorial? Fantàstic, però m’haurà de demostrar que les mesures aportades serveixen per fer-ho”, exemplifica l’investigador. En aquest sentit, pesa sobre la Moncloa no haver publicat encara l’acord complet pel qual s’imposa el veto a la fusió, i el detall de totes les qüestions d’interès general que el justifiquen. “No donar capacitat de consultar documentació exhaustiva és una mala praxi”, argumenta. Amb aquest procediment, doncs, la Comissió busca rebre aquestes explicacions per part del Consell de Ministres; i pressionar Madrid perquè faci enrere la mesura en cas que no estigui ben fonamentada. “És legítim voler preservar qüestions socialment rellevants, però el tribunal pot considerar que la lectura feta no justifica la mesura aplicada”, rebla Medina; que recorda el principi de proporcionalitat com a rector de l’actuació de les administracions.
En defensa de la CNMC
A aquest forat en les tàctiques de Sánchez s’afegeix l’obsessió comunitària per preservar la independència dels organismes reguladors dels sectors estratègics, entre els quals consta la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. La fase 3 del govern, en bona manera, es pot llegir com una esmena a la totalitat a les condicions que va imposar la CNMC un mes i escaig abans, quan va permetre la fusió acceptant les concessions que hi havia traslladat BBVA. Per a Medina, un moviment com aquest atempta contra les preferències comunitàries. “Que hi hagi organismes independents, com la CNMC o l’AIRef, no respon a la bona voluntat del legislador, sinó a la insistència de les institucions europees”, ironitza l’expert. D’aquesta manera, l’executiu continental salta també en defensa de l’equip que dirigeix Cani Fernández, que ha estat al centre de les crítiques del món empresarial, especialment el català, d’ençà del seu dictamen. En tot cas, cal recordar que la CE no té capacitat per obligar un estat membre a anul·lar una decisió presa pel seu govern. La palanca per “torçar el braç” a qui incompleixi els tractats és econòmica, a través de multes elevades, sovint proporcionals al PIB. Com a mínim, valora Clarà, Brussel·les “envia un missatge clar al govern espanyol que no està d’acord que s’impedeixi la fusió”; més encara quan la CNMC, el BCE i els reguladors competencials dels diversos països afectats hi han donat una llum verda gairebé incondicional.
Obre la porta a noves resistències
En cas que la Comissió acabi elevant el cas al TJUE, i aquest decideixi que, efectivament, el govern espanyol s’ha extralimitat en la seva interpretació de la llei de la competència i del TFUE, això obriria una altra escletxa a l’armadura governamental del Sabadell. Segons Clarà, el BBVA i els seus accionistes tindrien del seu costat un factor que no existeix, ara per ara: una jurisprudència favorable. Està d’acord Medina, que argumenta que, en tal cas, la resposta del Tribunal Suprem a un qüestionament com el que ha explorat el mateix president del BBVA, Carlos Torres, en algunes declaracions a mitjans de comunicació, “estaria enormement condicionada” per la decisió del tribunal europeu. En aquest sentit, el professor de la UOC preveu que “la millor estratègia” perquè Espanya mantingui els seus objectius intactes és el filibusterisme. L’oferta, constata Clarà, “dona clars senyals d’esgotament”; especialment arran de la venda de TSB i els moviments en la valoració d’ambdós bancs que se n’han derivat. En aquest sentit, Sánchez i Cuerpo podrien buscar “guanyar temps per veure com funcionen les dues empreses”; encreuant els dits perquè el Banc de Bilbao, finalment, decideixi retirar-se de la pugna, com preveu una part del mercat.
Més enllà del calaix concret de l’oferta pel Sabadell, a més, Clarà veu una intencionalitat política en el moviment de Brussel·les. Per a l’expert, hi ha la voluntat de fer un “toc d’atenció” a l’executiu de Sánchez, per la seva voluntat d’intervenir diverses decisions empresarials que percep com a contràries als interessos locals. “Brussel·les estira les orelles a Espanya perquè ja no és que limiti l’activitat mercantil, sinó el conjunt de l’estat de dret”, sentencia el docent. Val a dir, com afegeix Medina, que, fins i tot amb les eines de què s’ha dotat el govern de coalició -com ara l’estranya consulta pública en fase 3-, la seva participació en operacions de concentració corporativa està ja “extremadament limitada” per la legislació local. “Només hi pot intervenir en els casos en els quals la CNMC resolgui una fusió en fase 2 i amb condicions addicionals, que són entre 5 i 10 a l’any dels centenars d’operacions que revisa el regulador”, anuncia. Tot i això, la Comissió busca lligar en curt les aspiracions de la Moncloa, que, com ja va evidenciar Cuerpo poc després d’anunciar el seu propi test de mercat obert a la ciutadania, es planteja “aplicar aquest procediment” a altres decisions econòmiques d’alta complexitat.
1 
