L’alegria dels rics també dura poca estona. Després d’una sessió d’eufòria borsària, amb els principals índexs comunitaris disparats per sobre del 2%, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha esborrat tot albir de pau a l’Iran i ha causat estralls als mercats. Els grans selectius de referència de la Unió obren la jornada amb pèrdues de més d’un punt, i el petroli torna a escalar per sobre dels 100 dòlars. L’espurna que ha tornat a engegar el pànic entre els capitals ha estat el to de Trump en el seu primer discurs televisat des de l’inici de la guerra: el mandatari ha mantingut la tesi que els atacs sobre l’Orient Mitjà duraran només “dues o tres setmanes”. Per sortir-ne, però, pretén recruar l’ofensiva, fins al punt que ha amenaçat de “retornar l’Iran a l’edat de pedra”. “Atacarem amb molta més contundència”, ha avisat el llogater de la Casa Blanca, contra les expectatives d’apaivagament que s’havien instal·lat en les hores anteriors.

La majoria d’índexs, val a dir, encara no han esborrat tots els guanys del dimecres. S’han llevat, però, amb la pràctica totalitat dels valors en vermell. L’Ibex-35 retrocedia, a tocar de les 10 del matí, més d’un 1,2%; amb només quatre empreses en guanys. Similar és la imatge a les borses francesa, alemanya i britànica, mullades per la mateixa galleda d’aigua freda. El DAX 40 de Frankfurt es deixa prop d’un 1,5% de la cotització a l’inici de la jornada, i es queda a només un punt d’esborrar tots els rendiments de dimecres. La patacada al CAC 40 parisenc és menys intensa -frega l’1%- per la baixa presència de bancs al selectiu; mentre que l’FTSE britànic també ha començat el dia en negatiu, però s’ha anat recuperant i ja frega el punt d’equilibri. Observant el conjunt dels mercats europeus, l’Eurostoxx 50 -el llistat que agrupa el mig centenar d’empreses amb més valor del continent- cau un 1,66%, llastat per la indústria i el sector financer.

En el cas espanyol, les principals víctimes del discurs trumpista han estat, precisament, les mateixes que van guanyar posicions dimecres: la banca, la indústria pesant i les constructores. Els valors més ferits en l’obertura del parquet són ACS, la constructora de Florentino Pérez, que veu com la seva cotització s’erosiona un 3,3%; i la siderúrgica Arcelormittal, que retrocedeix més d’un 4%. La gran banca, que havia celebrat la passada sessió un suposat retorn a la calma econòmica, veu com la seva acció es desploma entre un 1,2%, com en el cas de CaixaBank, i un 2,6%, com el que pateix el Banc Santander. Altres firmes del secundari, com Inditex, Fluidra o Ferrovial s’afegeixen a les caigudes pròximes als dos punts percentuals; i supera aquest llindar Indra, que ha d’afegir a la mala maror internacional el terratrèmol intern que va causar dimecres la dimissió del seu president, Ángel Escribano.

El president dels Estats Units, Doland Trump, en una imatge d’arxiu / Europa Press

Per contra, les energètiques s’aprofiten del pànic inflacionista al sector per inflar el valor dels seus títols. La que més ho fa és -també reflectida a la sessió de dimecres- Repsol, que va perdre prop d’un 3% amb les perspectives de pau; i s’ha més que recuperat en la primera hora i escaig de la sessió entrant. (3,21%). Lluny de la petroliera, Redeia i Enagas guanyen si fa no fa un 1%. També Naturgy i Iberdrola se salven de la desfeta, però els seus guanys són exigus si es comparen amb la multinacional que presideix Antoni Brufau (+0,3% i +0,15%, respectivament).

Paral·lels a Europa

La composició de l’enfonsament a la resta de places financeres de la Unió, com va ser dimecres la de l’escalada, és similar a l’espanyola. A Frankfurt, dos dels grans perdedors de l’inici de la jornada són Deutsche Bank i Commerzbank, amb un -3% i un -2,04% respectivament, llastats per les males perspectives per al conjunt de l’economia. També s’enfonsa Deutsche Telekom, amb encara més intensitat (-4,3%); si bé el cas de la teleco no està tan vinculat a la guerra a l’Iran com als seus resultats anuals, que va presentar dimecres al vespre i que els analistes i inversors del país han titllat d'”enganyosos”. A diferència de Madrid, però, el selectiu alemany sí que registra una patacada per a certes firmes energètiques, com ara Siemens Energy, que es deixa prop d’un 4,7% en els primers compassos del dia. També cauen industrials com la fabricant d’avions Airbus, la farmacèutica Bayer o la referència de materials per a la construcció Heidelbergcement, totes elles en números vermells superiors al 2%.

En el cas francès, la industrial Schneider Electric lidera les caigudes, amb un 3,6% menys que en el tancament anterior; seguida d’Arcelormittal, que s’emmiralla en el valor espanyol i cau un 3% intradia. La banca també es fa seu el rendiment dels veïns i obre la jornada en pèrdues, amb Société Générale en un -3,1% i BNP Paribas i Crédit Agricole amb caigudes més modestes, als volts del 2%. Igual que l’Ibex, el CAC només té una peça que registra guanys rellevants: TotalEnergies, que havia caigut prop d’un 3% dimecres, s’aprofita en aquesta obertura de la potencial pujada del preu dels carburants i s’enfila prop d’un 2,5%.

Més notícies
Notícia: Ángel Escribano dimiteix com a president d’Indra arran del conflicte amb la Moncloa
Comparteix
L'empresari accepta sortir de la cotitzada de defensa després de la desfeta de la fusió amb la seva familiar EM&E | La SEPI ha proposat Ángel Simón com a substitut
Notícia: Les borses es recuperen per l’optimisme renovat sobre l’Iran
Comparteix
Els principals selectius europeus es disparen impulsats per la banca i la indústria | El preu del cru baixa per sota dels 100 dòlars i castiga la cotització de les energètiques
Notícia: Catalunya va tenir el febrer amb més turistes internacionals de la història
Comparteix
Fins a 1,18 milions de persones van visitar el territori català durant aquest període, un 4,1% més que el 2025 i el màxim històric fins ara registrat
Notícia: Els excessos inversors en la IA desinflen la bombolla de les tecnològiques
Comparteix
El mercat, en alerta per les "quantitats ingents" de despesa en centres de dades | Els creadors de Chat GPT fan enrere el compromís d'invertir 1,4 bilions de dòlars en centres de dades

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa