L’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell s’apropa a les seves hores decisives. El mercat espera que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència faci pública en les pròximes setmanes la resolució de la fase dos d’estudi de l’operació. A l’espera de la Moncloa, i segons avançava La Vanguardia, l’organisme presidit per Cani Fernández no sembla procliu a incloure condicions massa restrictives per tirar endavant la possible fusió. Si l’opinió de la CNMC és favorable als interessos del BBVA, i prèvia mediació del ministeri d’Economia dirigit per Carlos Cuerpo, el banc basc podrà llançar el fulletó d’oferta pública prop d’un any més tard del que esperava. Llavors, seran els inversors vallesans els que prendran la decisió definitiva. El capital de l’entitat que presideix Josep Oliu, cal recordar, està especialment fragmentat. El 52% correspon a grans accionistes, siguin fons institucionals o grans fortunes personals; mentre que el 48% restant està en mans del món retail, petits propietaris, sovint clients del mateix banc. Els moinoritaris, com ha reiterat sovint el president de l’associació que els agrupa, l’exdiputat d’Unió Democràtica de Catalunya Jordi Casas, són els més llunyans a l’estratègia del BBVA. Més encara a partir del gener, quan l’intens creixement del valor de les accions catalanes va provocar que la prima de l’OPA -el guany per acció que podrien gaudir els accionistes que l’acceptin- va desaparèixer.
Queda, però, la incògnita del gran capital: el mercat assumia el passat mes de maig que els socis majoritaris acudirien a la crida del BBVA sense excepció, però tant la direcció vallesana ho posa en dubte. El mateix conseller delegat César González-Bueno deixava entreveure, durant la presentació de resultats, que el suport a l’OPA s’ha anat refredant. Tant experts com inversors detecten dues escletxes clares en l’interès dels institucionals per la fusió: el preu i les resistències de la Moncloa. El ministre Cuerpo ha estat una de les veus polítiques que més s’han pronunciat contra l’absorció del Sabadell. Fins i tot es va deixar veure intercanviant impressions amb Oliu durant les darreres jornades del Cercle d’Economia a Barcelona. “Assumim que el govern espanyol posarà alguna trava pel que fa a l’ocupació”, relata l’analista Javier Cabrera.
El món financer espera que l’executiu limiti les retallades de plantilla que pugui entomar la direcció biscaïna. També podria haver-hi condicions en el negoci del crèdit a les pimes, que preocupa especialment el món empresarial català i valencià; així com en la branca dels terminals de pagament, a on la concentració al banc sortint de la compra podria generar problemes de competència. “Si han de vendre alguna d’aquestes branques, l’OPA perd bastant atractiu”, alerta Cabrera. A l’espera del ministeri, doncs, els inversors institucionals encara naveguen aigües desconegudes. “Estan una mica congelats, perquè no coneixen encara les condicions reals de l’oferta”, lamenta el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joaquim Clarà.
El problema del preu
Quant al preu, les alces del Sabadell en els darrers mesos han estat substancials. A tancament de la sessió de divendres, els títols vallesans s’han elevat fins als 2,71 euros; mentre que els biscaïns creixen a un ritme similar, fins als 13,18 euros. Sobre l’oferta original, que contemplava un bescanvi de cinc accions catalanes per una del BBVA i 29 cèntims, la prima és negativa. Sobre aquestes oscil·lacions, el mercat sembla assumir una millora del valor. A parer del cap d’inversió de TREA Capital, Xavier Brun, el gran capital es mourà a favor del Banc de Bilbao si aquest millora el retorn de l’operació. El marge, a més, existeix: en els seus darrers resultats anuals, el president Carlos Torres i el CEO Onur Genç van revelar un marge proper als 1.900 milions d’euros, que poden dedicar, entre altres qüestions, a elevar la valoració dels títols del Sabadell.
A més, l’amortització de la despesa seria ràpida, a ulls de Brun. Incorporar el Sabadell a l’operativa resoldria un dels grans problemes del BBVA de cara als mercats internacionals: l’alta concentració del seu negoci a Mèxic i Turquia, dos mercats emergent amb més risc que els europeus. “La prima que puguin pagar, se l’estalvien en tres o quatre anys d’interessos al mercat majorista”, declara l’expert. En un sentit similar, Clarà assegura que “l’oferta inicial no es donarà, perquè tothom s’hi va tancar en banda”. Les lectures dels experts consultats contradiuen les declaracions del mateix Torres, que ha insistit sovint que no té previst elevar el preu assignat a les accions del Sabadell. Ara bé, té marge per fer-ho fins al mateix dia de tancament del fulletó, i poques veus del mercat creuen que mantindran la posició del passat maig.
Més inversions al Sabadell
El moviment més cridaner en els darrers mesos ha estat el de l’asseguradora suïssa Zurich, que va aflorar una posició al capital de l’entitat catalana del 3% el passat mes d’octubre, i no ha parat de créixer fins aquest mateix divendres, quan ha escalat fins al 4,1%. La companyia va assegurar, en el seu moment, la seva “voluntat de permanència” al banc català. Cal recordar, a més, que Zúrich és el proveïdor principal del negoci bancari d’assegurances del Sabadell -un negoci lucratiu que la multinacional perdria en cas de fusió completa amb el Banc de Bilbao-. A parer der Cabrera, el moviment de l’asseguradora pot respondre a dues lectures: “o bé preveu un augment del preu de l’OPA, o bé creu que no tirarà endavant i veuen potencial de negoci en el Sabadell”. Malgrat que la companyia pugui tenir interès a conservar el Sabadell com a banc independent, el mercat descarta que hagi accedit al seu capital per posicionar-se contra l’OPA. “Zúrich no és un inversor activista. Per tant, veu aquesta inversió en clau d’oportunitat”, argumenta Brun.
El de l’asseguradora no ha estat l’únic augment de posicions al Sabadell que s’ha detectat durant la setmana. Després de les informacions sobre les proves de mercat de la CNMC, altres majoritaris del banc vallesà han ampliat lleugerament la seva aposta. És el cas de BlackRock, l’accionista majoritari de l’entitat, amb més d’un 6,4% del capital. El fons de l’històric Larry Fink, un dels més grans del planeta, s’ha mostrat procliu a acceptar l’absorció del Sabadell. El mateix Fink, de fet, ha donat suport explícit a les intencions del BCE de consolidar el sistema bancari europeu mitjançant fusions, especialment transfrontereres. Malgrat que el cas de BBVA i Sabadell no encaixa exactament en aquests paràmetres, sí que entra dins els interessos de la companyia. Per a Clarà, un banc més gran és interessant per a la nord-americana. A diferència d’altres accionistes, BlackRock compta amb títols d’ambdues entitats mitjançant fons indexats. Per tant, la seva cartera resultant tindria el mateix pes al sector -si no més, en cas que es compleixin les sinergies-. Des d’un consell d’administració d’una empresa més gran, però, la seva capacitat d’influir sobre els stakeholders -especialment el govern- seria molt més gran.
A banda dels minoritaris, Brun veu risc per a l’operació en el gran capital que només té posicions al capital del Sabadell. Per exemple, el quart accionista dels catalans, l’inversor mexicà David Martínez Guzman, que ostenta prop d’un 3,5% del capital i es representa a si mateix en el consell d’administració. Aquests perfils podrien enrocar-se, o buscar sortir del capital del banc resultant si l’OPA tira endavant. “Això provocaria una pressió a la baixa de les accions de BBVA, perquè no hi ha inversors nous”, alerta el director d’equity de Trea. Ara bé, a parer de Cabrera, la directiva basca preferiria desfer-se d’aquests perfils ràpidament, encara que la cotització es pugui ressentir. “Si tens institucionals que no estan d’acord amb la teva política, sempre és preferible que marxin i no et facin un activisme fort”, raona l’analista.
