L’estrella de la borsa espanyola l’any 2024 va ser catalana. El 3 de maig del curs passat, la cosmètica Puig es va aventurar al mercat de renda variable “pujada a les espatlles d’uns gegants“. Quan el president executiu de la multinacional catalana, Marc Puig, es va dirigir al parquet madrileny, en va celebrar l’escalada, gairebé eterna: “El meu avi plantava patates a Vilassar, i va enviar el fill a Estudiar a Londres”. Dècades després, la familiar es feia cotitzada amb una estratègia agressiva, col·locant el preu de l’acció a l’OPV que va traslladar als potencials inversors en màxims de 24,5 euros; que es van mantenir durant el primer trimestre amb prou embranzida per fer-la irrompre a l’Ibex-35. Prop de 16 mesos després, els retorns són decebedors: els títols, a tancament de la sessió del passat divendres, estaven valorats un 34% per sota del rang de sortida, en 16,16 euros. Es tracta, segons les veus financeres consultades, d’una correcció severa que partia d’unes aspiracions massa ambicioses. “Els seus primers resultats com a cotitzada no van ser tan bons com s’esperava i, des de llavors, el mercat l’ha castigat molt”, sosté l’analista Javier Cabrera. Tant, de fet, que les xifres ja no casen. Segons Joan Esteve, director d’inversió de la boutique financera Gesinter, “la caiguda de Puig, que té diverses raons, ha provocat que l’empresa estigui clarament infravalorada”.
No són els únics que observen un gap entre el valor que podria tenir la firma i el que hi atorga el mercat. El consens dels 16 analistes que observen Puig apunta a un potencial de creixement pròxim al 40%, per sobre dels 22 euros l’acció; mentre que els més optimistes encara conserven les esperances del segon trimestre del 2024, i l’eleven fins a superar els 30 euros. La immensa majoria dels consultors financers que la cobreixen -nou dels 16- recomanen als seus clients afegir títols de Puig a la seva cartera, i cap ni un l’avalua per sota del nivell de conservar. L’objectiu mitjà, val a dir, la deixa per sota de l’aposta del maig del 2024, amb un marge d’uns dos euros per acció fins a arribar al preu de sortida; que el conjunt del mercat reconeixia, ja llavors, com a “exigent”.
El mercat diari, val a dir, no reflecteix les recomanacions dels analistes. Durant l’agost, la catalana ha perdut un 1,1% de la seva cotització, un rendiment molt pitjor que el de la seva competència: la francesa L’Oreal, la firma més equiparable a Puig quant a mercat i aspiracions, va escalar un 6,8% en el mateix període. Ho ha fet malgrat que el creixement relatiu en la primera meitat ha estat molt menor: mentre que la catalana va registrar una alça interanual dels ingressos del 7,5% entre el gener i el juny, la seva competidora només va reportar un +1,6%.
Aspiracions “exigents”
Per a Cabrera, aquesta dissonància prové d’una entrada al mercat massa ambiciosa, que hauria minvat la confiança dels inversors en la firma. “Els seus primers resultats com a cotitzada no van complir les expectatives; i això ha provocat que ni tan sols les bones notícies aconsegueixin ajudar-la massa”, raona. Llavors, la companyia va créixer un 11,6% en facturació, dos punts per sota del que projectaven els experts; i va reduir el seu marge operatiu en prop d’un punt, fins al 14,14%, quan la previsió era que l’augmentés fins al 16,3%.
Aquest primer balanç ha tenyit la lectura que la borsa ha fet dels tres que ha publicat després; provocant que un creixement saludable, d’un dígit mitjà-alt -entre el 7 i el 8%- s’hagi vist com un rendiment decebedor. Tot i això, per a Esteve, la catalana ofereix cada cop més certeses en un entorn financer problemàtic. “La seva demanda és estable, i pot fixar preus. Això vol dir que serà atractiva”, rebla l’expert.
El problema americà
Segons Cabrera, els inversors necessiten un “catalitzador” per tornar a parar atenció positiva a Puig. “Si enllaça dos o tres trimestres consecutius de bons resultats, tornarà a funcionar bé”, diagnostica. És, però, un panorama problemàtic per prometre un camí recte als accionistes; enmig de la guerra comercial llançada per la Casa Blanca. Malgrat que la catalana no detalla geogràficament els seus ingressos, les seves memòries anuals revelen que la regió nord-americana és el seu principal generador d’activitat. Tot i això, segons explicava el mateix president executiu en una recent trucada amb inversors, l’impacte de les tarifes serà “relativament petit” sobre la firma catalana; gràcies a la fidelització dels seus productes i al client objectiu, sovint amb un poder adquisitiu més elevat. De fet, a partir de l’agost elevarà el preu dels seus productes un 5%, a la cerca de mantenir l’equilibri en un escenari global canviant.
Més problemàtica és la mala salut del dòlar respecte de l’euro; un greuge que es troben totes les empreses comunitàries que concentren bona part del negoci als EUA. Ja el segon trimestre d’enguany, la depreciació del dòlar va modular el creixement dels ingressos a la baixa per la disparitat entre les divises; i va rebaixar les vendes reportades un 3,8% un cop computades en euros. Així doncs, parts de la conjuntura econòmica no ajuden Puig a realitzar el seu potencial borsari; mentre que sobreviu a altres reptes internacionals amb nota. Amb tot, els analistes consultats romanen optimistes: “ara per ara, cotitza a preus molt atractius”.
