La borsa espanyola ha xocat amb un mur de males previsions macroeconòmiques. L’Ibex-35 ha tancat la sessió d’aquest dimarts amb una patacada pròxima a l’1,6%, fins als 14.700 punts, i consolida la tendència baixista amb la qual va obrir la setmana. El selectiu madrileny s’afegeix a l‘esfondrament dels principals índexs del continent, que acumulen pèrdues que, en alguns casos, arriben fins al 2%. Darrere de la desfeta hi ha dos enemics dels inversors: la inflació i el deute. L’IPC de l’eurozona ha tornat a elevar-se aquest dimarts, amb un guany d’una dècima; un moviment que allunya les noves baixades de tipus d’interès que descomptaven els mercats financers. Mentrestant, el capital veu cada cop més arriscats els bons nacionals de la UE, amb pujades inaudites des de la Gran Recessió.
L’Ibex 35, en aquest context, ha tancat la jornada pintat completament de vermell, amb només tres excepcions: les energètiques Naturgy (+0,52%) i Repsol (+0,11%) i la industrial Logista (+0,07%); totes elles amb alces molt modestes. Per altra banda, algunes cotitzades, especialment aquelles més dependents del dinamisme del crèdit, han patit batzegades més que intenses. És el cas del grup d’aerolínies IAG, que ha perdut un 4% del seu valor des de les 9 del matí. També la metal·lúrgica ArcelorMital, amb un -3,4%. Destaca també el pas enrere d’algunes de les principals marques catalanes: Puig es deixa un 2,7%, mentre que Grifols trenca la bona dinàmica de l’estiu i torna a perdre els 12 euros per acció. Cellnex consta també entre les patacades més sonores, amb una davallada pròxima al 3%.
La banca, molt vinculada a les dinàmiques dels tipus d’interès i del deute públic comunitari, també ha deixat enrere una jornada negra. El pitjor parat ha estat el Sabadell (-1,86%), molt exposat al mercat de petites i mitjanes empreses, que pateix més quan l’economia local trontolla. La depressió d’aquest dimarts pot tenir efectes sobre el resultat de l’OPA hostil que assetja l’entitat catalana, atès que el BBVA ha limitat les retallades diàries a l’1%, fins als 15,44 euros. Amb aquest desequilibri, la prima negativa de l’oferta basca s’ha quedat en el 8,8%, sis dècimes per sota de la de dilluns; i aproxima els valors d’ambdues opcions a tocar de l’inici del període d’acceptació.
Tota Europa cau
L’Ibex forma part d’una onada europea de descensos borsaris que ha passat per damunt del valor dels índexs dels principals mercats dels 27. El selectiu més afectat ha estat el DAX 40 alemany, que ha perdut un 2,3% en la jornada. Com en el cas espanyol, només un grapat d’empreses -tres també, en el cas berlinès- han arribat al final de la jornada en un verd apagat. Valors com la farmacèutica Fresenius s’han esfondrat més d’un 5%. També Siemens Energy, o l’immobiliari Vonovia, que ha vist la cotització retallada en més d’un 6%. Precisament són les tres empreses que han concentrat les rebaixes del rating financer aplicades per institucions financeres clau del país aquest dimarts. El financer ha patit encara més que a la resta del continent: Commerzbank s’ha deixat prop d’un 2,8%, mentre que Deutsche començarà el dimecres amb un -1,7%.
La debilitat de Trump a la borsa
Les borses nord-americanes han encetat el setembre aquest dimarts després d’un inici al ralentí, tancades el primer de mes per la festivitat del Labor Day. Els tres grans índexs de Wall Street van en caiguda lliure en les primeres hores del seu dia inversor. L’S&P 500 es deixa prop d’un 1,4%, mentre que el Dow Jones industrial perd més d’un 1%. El Nasdaq, l’índex de les tecnològiques, trenca la rutina de l’any i s’enfonsa un 1,7%, després de dos cursos consecutius de sostenir pràcticament en solitari la salut del parquet novaiorquès. Les 7 magnífiques del món tecnològic –Apple, Alphabet, Amazon, Meta, Microsoft, Nvidia i Tesla– cotitzen totes a la baixa; com també ho fan Intel, després de l’entrada forçada de l’administració Trump al seu capital (-2,3%) o Palantir.
Fonts del mercat apunten que sobre els valors estatunidencs pesa la por a l’acomiadament del president de la Reserva Federal, Jerome Powell. L’escapçament de Powell, a parer del capital, indicaria la pèrdua completa d’autonomia de la Fed respecte de la Casa Blanca. També són temudes les dades d’atur del pròxim divendres, sense cap escenari esperançador per als inversors. Si la creació de llocs de treball es recupera amb força, el banc central no tindrà motius per rebaixar els tipus d’interès. Si el mercat laboral torna a perdre pistonada -i, per tant cau el preu del crèdit-, serà un signe que l’economia va malament. La borsa de Nova York, doncs, passarà la setmana entre l’espasa i la paret.
