El conseller delegat d’Intel, una de les grans foundries de microxips del planeta -part del triumvirat dels apreciats semiconductors que han esdevingut tan estratègic d’ençà de la pandèmia- ha tingut durant aquest dilluns una estranya activitat en xarxes. En una publicació al seu compte d’X -antic Twitter-, un dels directius més destacats del món tecnològic recent, Pat Gelsinger, ha enviat una pregària: “Deixa que els teus ulls mirin endavant; fixa la teva mirada directament a davant. Pensa bé els camins davant els teus peus i sigues ferm en tots els teus viatges”. Es tracta d’una cita bíblica, els passatges 25 i 26 dels proverbis; i ha generat un terrabastall entre els inversors en les big tech. N’hi ha per a això i per a molt més: la companyia que dirigeix ha caigut més d’un 30% en els darrers cinc dies, després d’uns resultats semestrals desastrosos que han accelerat un canvi radical en l’operativa, amb més de 15.000 acomiadaments a les seves diverses localitzacions a tot el globus. El cas d’Intel, si bé anecdòtic -de totes les tecnològiques és, probablement, la que més deu a la salut del seu negoci una davallada com la del passat cap de setmana-, és el més extrem d’una clara tendència que ha acompanyat les intenses caigudes dels principals índexs borsaris del planeta: una intensa davallada del valor de les tecnològiques, amb retallades a les conegudes com a set magnífiques -els capitans del sector: Google, Meta, Amazon, Tesla, NVidia, Microsoft i Apple- properes al 5% en només unes hores. La prestigiosa economista Daniela Gabor, professora de macrofinances a la universitat de Bristol, ha estat clara, també al seu compte d’X: “Escolteu això? És l’esclat de la bombolla de la intel·ligència artificial”.
La caiguda d’Intel, val a dir, té importants matisos, com explica el professor a la Barcelona School of Management Xavier Brun, en conversa amb Món Economia. Com apunta Brun, la multinacional californiana es va fer, a finals dels 90, amb el lideratge del mercat de microxips amb els seus processadors multitasca. “Amb el pas dels anys, els nous avenços han fet que els que abans eren líders, ara ho deixin de ser”; i els clients finals, en la majoria corporacions tecnològiques immerses en ambicioses inversions que necessiten potència de computació per aspirar a rendiments immediats. “I això no té res a veure amb la IA”, postil·la. Així ho demostra una pèrdua d’ingressos trimestrals de més de 100 milions de dòlars en termes interanuals -amb respecte, cal recordar, d’un 2023 ja en clara contracció-. Altres companyies que han patit batzacs en el mateix període, però, sí que mouen bona part del seu negoci en la nova tendència a l’automatització. És el cas, entre altres exemples, d’NVidia; la gegantina multinacional de memòries gràfiques que s’ha consolidat en els darrers mesos al pòdium de les més valuoses del planeta, traient fins i tot la medalla de plata a Apple i competint amb la valoració borsària de Microsoft. La jornada negra ha deixat la firma dirigida per Jensen Huang en números vermells de cinc punts; i, si s’amplia el focus fins a un mes, la pèrdua s’apropa al 20%: el 13 de juny, el punt àlgid de la cotització, els títols d’NVidia valien més de 130 dòlars. A inici de la present setmana, amb prou feines superen els 101, després d’haver caigut fins als 95 durant els primers compassos de la sessió.
Els principals vehicles d’inversió dels EUA, val a dir, ja veien venir aquesta batzegada; si bé no amb la intensitat que hi ha propinat una prospectiva recessió i unes dades d’atur tan negatives com les que ha mostrat la federació nord-americana. Elliott Management, el hedge fund novaiorquès capitanejat per l’històric inversor Paul Singer, va alertar fa una setmana que la Intel·ligència Artificial estava “sobreestimada”; tot qualificant la situació actual del mercat, amb muntants invertits en els milers de milions per part de les grans marques, de “bombolla”. Similar és l’apreciació de Brun, especialment crític amb les perspectives d’NVidia pel que fa a la despesa que les set grans tecnològiques dedicarien a la seva indústria. La companyia, recorda l’expert, “extrapola a futur una despesa de 200.000 milions de dòlars l’any. Qui comprarà això?”. La branca de serveis de les set magnífiques no superarà, fins i tot en les seves estimacions més optimistes, els 130.000 milions de dòlars, i el total no es concentrarà en la mateixa companyia.
Una discrepància així de rellevant entre previsions d’una baula i altra de la cadena de valor suposa un important ensurt per a uns inversors que havien dedicat molt de capital a la IA. “Havia estat el principal motor de les pujades de les borses en general; però pot haver-hi companyies el múltiple de les quals s’hagi expandit massa, i s’acabi normalitzant”, valora, en declaracions a aquest mitjà, l’analista de mercats Javier Cabrera. A parer de Brun, el creixement gairebé il·limitat d’aquesta mena de solucions als principals índex de valors del planeta havia generat una sort de FOMO entre part del capital: tot aquell que havia deixat passar el tren intel·ligent en el moment d’alça -esperant una estabilització- entrava al mercat a preus encara més elevats, provocant una demanda més elevada i, conseqüentment, pujades de valoració molt per sobre del que el respectiu negoci pot fonamentar. “L’observador, només per observar el fenomen, hi influeix”, raona el docent. Mesos després, enmig d’un temor generalitzat a una davallada econòmica i encara sense les certeses que prometien les empreses del sector, els preus dels títols van a la baixa. A més, bona part dels accionistes -prospectius i incumbents- han xocat amb el límit material de la tecnologia: “un cop es construeixin tots els centres de dades necessaris, les vendes hauran de baixar necessàriament”, etziba.
Dubtes i serveis
Més enllà de la patacada d’Intel i de la contracció d’NVidia, les grans tecnològiques han mostrat una lleugera recuperació després de l’ensurt de les primeres hores del dia, si bé el conjunt del top 7 global es troba, ara per ara, en profunds números vermells. Alphabet, matriu de Google, es troba a les 20 hores en un contundent -3% diari; i acumula pèrdues de 14 punts percentuals en valor en el darrer mes. Amazon, per la seva banda, frega el -20 en 30 dies; i només en les darreres hores cau un 4%. A un ritme similar es mou Tesla, que ha deixat caure quatre punts dia a dia i ja deixa enrere dues desenes des de principis de juliol; mentre Meta capeja el temporal i fa un petit pas enrere de prop d’un 1,9%. La diferència amb NVidia -i altres del seu subsector- és la dedicació a la IA: el creixement del negoci de Huang es fonamenta en la demanda de processadors per a la IA; mentre que Jeff Bezos, Sundar Pichai o Elon Musk són simples inversors, a la cerca d’aplicar la darrera tecnologia als seus productes i serveis finals. “Poden invertir en intel·ligència artificial, però els seus negocis són uns altres: la publicitat, els centres de dades…”, exposa Brun. Així, l’overhype no els colpeja tant, atès que el seu revenue està més assegurat: si la robotització no és la panacea, poden saltar a la pròxima solució revolucionària.
L’aplicació concreta de la tecnologia, a més, no és tan evident a hores d’ara com voldrien els inversors d’esmentades companyies. Com apunta Cabrera, aquelles empreses amb amples espais de venda dedicats al negoci B2B, que tracten grans quantitats de dades i tràfic, hauran trobat les palanques de la IA més útils immediatament que no pas les que tracten amb consumidors finals. “Microsoft podrà aplicar la IA a molts serveis; i Meta ja se’n beneficia” en els trams dedicats al negoci de les seves cadenes de valor. Ara, integrada als telèfons mòbils o ordinadors, alerta l’analista de mercats, no està clara la seva utilitat; i menys encara el marge de monetització. “Són empreses molt bones”, postil·la; però potser no tenen manera de guanyar diners immediatament arran de les recents dedicacions gegantines de capital -de nou, una expectativa inversora de 130.000 milions en la present dècada-. Ara bé, és precisament la diversitat dels seus ingressos la que allunya les desinversions immediates: “encara és aviat perquè comencin a racionalitzar el capital; com li va passar a Microsoft, amb un capex massa elevat”.
La Xina, l’IPhone i Warren Buffett: el cas Apple
De les caigudes més sonades, tot i que no és ni de bon tros la més intensa respecte dels cims anteriors, és la d’Apple. La firma de Cupertino, val a dir, conserva un valor prou proper al d’abans de la crisi: tot i que ha perdut uns 20 dòlars per acció, i volta ara els 210, la regressió a un mes no supera el 8%, mentre que la diària és similar a les seves companyes de llista, amb quatre punts. El que l’ha fet cridanera ha estat la ingent venda de títols que ha executat Berkshire Hathaway, el vehicle inversor del magnat Warren Buffett; un moviment que, com planteja Brun, fa temps que es cou, i marca el retrocés de la firma fundada per Steve Jobs en les darreres setmanes. Per al professor de la BSM, una perspectiva acurada del rendiment de l’empresa de la poma a curt termini és la salut econòmica de la Xina, un mercat especialment rellevant per a l’iPhone, l’encara producte estrella d’una cartera que no ha sabut renovar-se. L’alentiment de la recuperació econòmica prevista per Beijing, amb el fred consum que es preveu, té molt a veure amb les vendes d’uns inversors que no estimen un segon trimestre gaire expansiu.
El problema, a parer de Cabrera, és més estructural que una decisió d’un oracle inversor que tira enrere. Per a l’analista de mercat, Apple mostra una “clara manca d’innovació”, atès que el seu telèfon intel·ligent és encara ara l’única marca consistentment alcista. “No significa que s’hagi de desplomar, perquè és estable; però manca alguna nova línia de negoci que torni a impulsar els ingressos”, diagnostica l’expert. L’aposta per la IA, amb les dificultats que presenta per generar fluxe de caixa; així com l’entrada de nou al mercat de les ulleres de realitat virtual, són encara incògnites. El capital, recull Cabrera, no dubta necessàriament de l’atractiu d’aquestes solucions al mercat obert; sinó del seu ritme de penetració. La inversió “sap que seran innovacions disruptives, però dubten de quan; i, mentre més trigui, més diners t’has deixat pel camí”.
