Blanca Sorigué (1973) és la primera directora general de la història del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i durant el seu nomenament s’ha impulsat d’allò més l’activitat de l’empresa estatal a través de la “promoció econòmica” de veritat. En aquesta entrevista la directiva explica com des del Consorci s’està impulsant el nou districte de la indústria 4.0 a Barcelona a través del DFactory i defensa la importanció creixent de la logística dins de l’economia del país. En aquesta línia assegura que si algun dia la logística despareix també ho farà el món tal com es coneix avui en dia, és per això que reclama que se li doni al sector la importància que mereix entre la societat. Per a fer-ho, entre d’altres coses des del CZFB ja fa 25 anys que organitzen el Saló Internacional de la Logística (SIL), un espai de referència per al sector.
Fa dècades que el CZFB va decidir apostar fortament per la logística. Per què?
El Consorci de la Zona Franca gestiona un gran patrimoni públic que està en una àrea industrial i logística. Estem en un emplaçament purament logístic, i sabem que perquè un emplaçament així sigui realment referent a escala mundial, ha de tenir una sèrie d’actius. Quins són aquests actius? Evidentment la ubicació geogràfica estratègica. Estem parlant de Barcelona, la porta d’entrada de tota l’Amèrica Llatina i de tot el Nord d’Àfrica. A més, estem al costat de l’aeroport, del port i d’una ciutat que atreu un talent molt important. Tots aquests ingredients fan que la logística sigui la peça clau. Per què les empreses s’instal·len en una zona industrial com la Zona Franca? Justament, per aquest emplaçament estratègic i logístic. Per la distribució de l’última milla, per la fabricació, per la porta d’entrada de tota Amèrica Llatina… tot això nosaltres no ho hem fet des de fa 10 anys, fa més de 100 anys en realitat. Perquè la ubicació és estratègica des de sempre.
Tot i això, no parlem només de logística: parlem d’indústria. Les empreses que tenim aquí no només fan logística, sinó que també estan fabricant, i dins de la cadena de subministrament l’última baula és la logística de l’última milla. Aleshores, l’aposta de la Zona Franca de Barcelona, sobretot dels últims sis anys, ha estat anar cap a la nova economia, cap a la nova forma de fer les coses, de produir, de relacionar-se, de comunicar-se… Dins d’aquesta nova forma fórmula tenim productes com és el Saló de la Logística, que celebrem des de fa 25 anys i que s’ha transformat també. Perquè clar, si tu celebres una fira des de fa 25 anys, cada any la transformació ha de ser constant. Això sembla molt fàcil, però hi ha fires que se celebren cada dos o tres anys, o que directament acaben desapareixent. Això no ha passat amb el Consorci. De fet, durant la pandèmia vam seguir creant.
És la logística l’aneguet lleig de la cadena de subministraments?
No. La logística en realitat té un paper primordial. Per exemple, durant la Covid, l’única cosa que va funcionar va ser la logística. Les infraestructures no van parar. Si haguessin tancat els ports, de veritat, no estaríem fent aquesta entrevista. Això és gràcies a la logística i a la resiliència d’una cadena de subministrament brutal. Això també ha despertat que tots els governs, països i regions protegeixin molt més la seva pròpia indústria, i per això ara s’estan relocalitzant moltes fàbriques a Europa, perquè ens hem adonat que pot ser que comencem a produir les nostres coses per intentar ser una mica més independents en situacions dramàtiques.
D’aquesta aposta neix el SIL?
El SIL té 25 anys d’història. Des d’aleshores hem viscut una transformació brutal en el sector. Al principi, però, parlàvem d’un altre tipus de logística. El vam obrir perquè des del Consorci de la Zona Franca, justament, som logístics i industrials, i voliem crear esdeveniments que promocionessin la nostra principal activitat. Des d’aleshores, el sector ha canviat d’una forma espectacular; però no deixa de fer el mateix de sempre, la missió no ha canviat: que un producte arribi al lloc on s’ha demanat de la manera més sostenible, ràpida i econòmica. Ara bé, això és molt difícil d’aconseguir, perquè estem parlant de molts milions d’usuaris i consumidors, i el canal s’acaba diversificant. Tot ha canviat d’una forma dràstica, però ha fet que el sector creixi cada vegada més. De fet, és un dels pocs sectors on l’atur no existeix. Per tot això, la logística hauria d’estar alabada matí, tarda i nit, i això és el que fem nosaltres al saló de la logística, i durant tot l’any. Inclús enmig de la pandèmia mai vam deixar de parlar de logística, ni vam deixar de fer-la durant dos anys.
Fem aquest saló perquè estem compromesos i perquè hi creiem. El dia que la logística desaparegui voldrà dir que el món ha desaparegut. És a dir, és impossible que desaparegui, al contrari, cada vegada anirà a més. A més, les fórmules que fem servir per als salons no són les típiques on el visitant es busca la vida. El que fem és coneixement, exposició i networking. I es podria dir: “només faltaria!”; però si el visitant no té cap mena de preagenda, l’únic que acaba fent és menjar canapès.
Com es garanteix la continuïtat d’una fira com el SIL?
Tres coses: la primera és l’aportació d’innovació. El visitant hi hade sortir amb idees noves; si no, no s’aporta valor. Segon, ha de servir per generar nous contactes, que han de portar nou negoci. En aquest aspecte que només hi entrem fins a cert punt, perquè intentem que l’agenda dels nostres visitants sigui tan profitosa com sigui possible perquè som nosaltres els qui l’organitzem. Això no passa a moltes fires, és un treball duríssim. I també hi ha la part d’exposició.
El SIL es diu així perquè integrem tota la cadena de subministrament. A Europa hi ha fires per subsectors, perquè no és el mateix vendre un carretó que parlar d’una ruta marítima. És cert que potser no som els millors en transport o en intralogística, però sí que som els millors en oferir les grans tendències de la logística a escala global. La part de network, a part d’organitzar la preagenda, creem un espai on el visitant pot escollir fer tres coses. Una, dir-nos els dies que venen; dos, poden decidir anar a un espai per fer reunions amb empreses que són del teu interès. I tres, participar de les jornades. Tot això quan tu vas de visitant a una fira es casi impossible tenir-ho, però nosaltres tractem als clients de les empreses millor que les mateixes empreses. El nostre eslògan és: “Fem que el teu negoci creixi”. Això és una cosa que es pot fer perquè estem focalitzats en una fira i ho treballem tot l’any. Evidentment, si tinguéssim 50 fires també ho faríem, però necessitaríem més gent. A més, tot això està digitalitzat i després gràcies a aquestes iniciatives podem créixer en visitants i en la seva qualitat.
L’edició d’enguany està centrada en la logística 4.0, la sostenibilitat i el talent. Quin és l’objectiu de centrar aquests tres ítems?
Saps que avui en dia el petroli de les empreses és el talent. Sense ell no fem absolutament res, és el gran valor de les empreses. De fet, sempre ho ha sigut, però ara ens n’hem adonat tots. El talent és imprescindible, però el pots fabricar a casa teva, que te’l fabriquin o exportar-lo. Nosaltres intentem fer-ho tot, com a consorci. A les fires intentem que ho facin les empreses, per això generem un job marketplace on la gent troba feina. O sigui la gent si vol pot sortir amb feina perquè permetem que es presentin una sèrie d’ofertes de treball que s’organitza amb Barcelona Activa i està passant des de fa anys. Fins i tot la gent ens dona les gràcies i ho posa quan anuncien la seva nova feina, un fet que fa il·lusió la veritat.
Com captar talent també és important perquè en logística no hi ha atur i hi ha una forta demanda. A més, hi ha cert grau de rotació dins del sector. Són sous ben pagats. Però que és el que passa? Que d’entrada, la carrera de logística no existeix. La gent el que fa són màsters després d’estudiar un grau i s’especialitzen. Però quan no hi ha una carrera específica -que és una batalla que estem lluitant des de fa anys, però que encara no ha arribat- el pes de la logística deixa de ser sexy per als nous estudiants.
Potser vol dir que el sector no és prou madur…
Però la logística està més que madura. Per a mi això és cabdal. Quan tens 17 anys i has d’escollir la teva carrera i no veus logística no hi penses. Com és possible que això estigui passant? No s’està posant la logística on toca, i aleshores ens lamentem que no siguem prou sexis per atreure nou talent. Aleshores, el primer que s’ha de fer és que la nova carrera estigui als top de la llista d’enginyeries perquè, d’entrada, tots els adolescents que estan decidint qui és el seu futur més immediat ho començaran a veure com una prioritat. Tan bon punt entren al món de la logística, els encanta! Estan molt ben pagats, hi ha molt de mercat i saps quin és el valor que estàs aportant, perquè saps que es treballa perquè una cosa arribi on toca.
Després tenim la inversió amb tecnologia, si no és impossible digitalitzar. Aleshores, tot això per a informàtics, enginyers electrònics… totes aquestes professions estan treballant molt per a empreses de logístiques. Com a consorci el que fem és organitzar un saló de la logística centrat en molts temes, un dels quals el talent, que es tradueix en moltes sessions cada dia en què es parla de com millorar el talent, com captar-lo, com fabricar-lo… i quins són els reptes que tenim. I el principal problema és com captar-lo. Sobre el tema de sostenibilitat, fa temps que nosaltres defensem els ODS. Comença a ser un must, depèn de quines empreses no et contracten si no ets sostenible. Hi ha molts usuaris finals que prefereixen comprar cosmètics sostenibles, ha passat a ser una exigència. Per això les empreses de logística estan apostant per tenir una traçabilitat de la seva sostenibilitat i inverteixen, perquè qui no ho faci es quedarà a la cua. Els seus clients no els escolliran. En l’apartat de la innovació, nosaltres fomentem que n’hi hagi, perquè és atractiu pels visitants. A més, ho promocionem abans que arribi la fira, entreguem un premi a la millor innovació… és l’ADN d’una fira. Com més innovacions hi hagi, millor.
És per això que es va decidir obrir una incubadora dedicada només a la logística del futur?
Com a Consorci de la Zona Franca som una empresa centenària, però tenim un mindset startapero. Per això el consorci té un equip que innovem internament cada dia, i es pot demostrar, com amb el BNEW. Després hem creat dues incubadores, en uns anys que han estat complicats. Tot això ho fem perquè veiem oportunitats. Europa està oferint uns fons als països en funció de les possibilitats de potenciar tecnologies. Aleshores, nosaltres fa cinc anys vam crear la primera incubadora d’alta tecnologia d’impressió 3D perquè vam veure una oportunitat de posicionament i perquè hi havia uns fons, Feder en aquest cas. Això vol dir que estan a Catalunya que la UE et subvencionava la meitat del projecte. De fet, la creació de la incubadora va costar tres milions d’euros i des d’Europa ens van subvencionar la meitat. Que la subvenció vol dir que tu ho fas tot i si ho has fet bé et tornen el que toca, això ja filtra moltes empreses. A més, has de demostrar tots els projectes, la gent que has contractat… Tot això ho hem fet i amb èxit. Més de 100 projectes, encara que és una entrevista a part.
Bé, doncs amb tota aquesta experiència -que ha estat un exemple a seguir per tota Europa- vam veure una altra oportunitat fa un any. Concretament, vam veure que hi havia un remanent de fons on nosaltres podíem crear una segona incubadora, en aquest cas de logística 4.0. Per què de logística 4.0? Primer perquè fa 25 anys que fem el SIL, segons, veiem que cada cop s’estan creant més startups al sector. De fet, quan tu crees una startup ho fas per generar una disrupció al sector. De fet, hi ha startups que creen nous sectors, però hi ha més empreses emergents que creen aquestes disrupcions dins del seu sector, molts cops es tracta de gent que surt d’aquell sector i veuen els grans reptes que tenien i que no els han pogut solucionar i ells ho saben fer, i per això creen la startup perquè tenen un coneixement molt exhaustiu del sector i, aleshores, creen una activitat per resoldre una debilitat concreta i hi ha d’altres que el que fan -que per a mi són els més innovadors- que són els que creen tendència i generen un nou sector. Tot és innovació, encara que per a mi els segons tenen una visió impressionant i nosaltres el que fem és apostar pels dos perquè ho hem vist tant en la impressió 3D com en la Logística.
A més, tot això és una aportació de valor al territori increïble, perquè estem parlant d’una tasca que dura tot l’any. Aleshores, el Consorci el que fa és generar noves oportunitats a emprenedors que de veritat estan buscant noves fórmules de fabricar, de distribuir, noves fórmules en general sempre d’acord amb la indústria i a la logística. Aquests són els dos productes que estem fent dirigits a la incubació. Després tenim el producte estrella que és el DFactory.
Per altra banda, el gran projecte dels últims anys del CZFB ha estat el DFactory. Com evoluciona? Esteu preparant la segona part?
Sempre dic el mateix. El que busquem amb el DFactory és que sigui la catedral de la indústria 4.0. Perquè tenim molt clar que nosaltres, que som una empresa pública que defensa un patrimoni públic i estem compromesos amb què de veritat cada indústria i activitat empresarial que s’instal·li aquí impacti al territori. Això és molt important. No és cert que tot valgui i menys aquí. Aleshores, això justament és el que busquem aquí.
A més, també ho fem perquè estem en plena ocupació. És a dir, quan tens sis milions de metres quadrats bruts en plena ocupació, bé un 98%, però tècnicament és plena ocupació, podries fer moltes coses, com per exemple no fer res més, perquè quan fas contractes d’arrendament a 30 anys, has de mantenir i assegurar-te que cobres, però cosa més. Però nosaltres això no ho fem, com s’ha demostrat, sinó que fem promoció econòmica de veritat, dinamitzem i incentivem l’economia.
A part de la ubicació quins altres atractius tenen respecte la resta de Zones Franques del món?
Jo soc vicepresidenta i represento les Zones Franques a escala mundial i sé que l’atractiu principal de les zones franques són els avantatges fiscals, però aquest atractiu aquí no ha existit mai. Aleshores, quins atractius tenim? D’entrada la ubicació i tot el que t’he dit al principi. Però ara a tot aquest atractiu que ens ha vingut de bressol, li afegim crear un valor afegit autèntic. Ara mateix hi ha empreses aquí que han decidit instal·lar-se aquí no és pel polígon industrial, no és pel nostre bressol és perquè, de veritat, els estem donant un valor afegit a l’ecosistema que estem creant de la indústria 4.0. No és perquè estiguin en un polígon industrial de la logística. És perquè realment estem creant un espai, un ecosistema de la indústria 4.0 on ara mateix ja tenim 30 empreses. De fet, aquestes empreses haurien estat clients nostres sense tot això? Ja et dic jo que no, perquè les seves necessitats no són les mateixes que els nostres clients de tota la vida que és construir una nau industrial, fer contractes d’arrendament a 40 anys… bàsicament perquè aquestes empreses s’acaben de crear ara i han decidit fer un hub digital en l’àmbit europeu perquè el que estan fent és una disrupció molt important dins dels seus headquarters i necessiten un espai on aquesta agilitat, dinamisme i tipologia de treballar no tingui res a veure amb la seva tradició.
A més, tot plegat pot conviure i ho estem demostrant, perquè som els mateixos. Estem posant aquest espai a l’epicentre del que volem que sigui el districte 4.0. Aquí hi ha una imatge que és brutal perquè hi ha molta gent que diu que és la part fosca de la cadena. Però dins d’aquest edifici hi ha moltes empreses que es dediquen a la logística. Això és la demostració que tot pot viure, perquè el DFactory podria estar a la plaça Catalunya, no hi està perquè no hi ha espai, però podria estar-hi. Aleshores, això és una altra manera de treballar, de fer i és molt innovador. Per això dic que som una empresa pública centenària amb un mindset startupero.
La idea és centrar-lo en la indústria 4.0. Hi ha algun subsector que estigueu prioritzant?
Ara mateix no. Seria posar portes al camp. Sí que és veritat que ho hem centrat en les tecnologies de la indústria 4.0 com la intel·ligència artificial, la robòtica, la sensòrica, la impressió 3D, entre d’altres. Tot això està aquí. Les empreses que tenim per aquí apliquen aquestes tecnologies.
Una cosa crida a l’altra, no?
Sí. Dins d’aquestes empreses, a més, hi ha algunes més especialitzades en un sector, com per exemple el sector de la Salut, on hi ha un creixement espectacular; o d’altres que són transversals, que poden aplicar la seva tecnologia a qualsevol mena d’empresa com el tema de les dades; tecnologies molt transversals, perquè la indústria 4.0 ho és. Per exemple, la IA es pot aplicar a 50.000 activitats, usuaris, client, empresa, ciutadà, govern… tot.
Hi ha alguna formació o voluntat que les startups i empreses que estan aquí busquin i trobin sinergies per generar projectes o empreses noves? Com es fa?
Això ho fem cada dia. És el nostre ADN. Sobretot pel model de negoci. Quan s’entra al DFactory, es pots fer tot, perquè ofereix un overview ràpid. Pots entrar en aquest edifici de visita i, ensenyem, en una hora, tots els sectors i tecnologies més importants de la indústria 4.0. Tu surts d’aquí amb idees molt bones per aplicar a la teva empresa, o amb el coneixement si ets un estudiant. Per altra banda, pots oferir un esdeveniment a l’auditori o a la terrassa, que ja et pots imaginar com és. A més, també pots fer coses de laboratori, al mateix edifici. Tut pots fer moltes coses en aquest edifici. En quin altre edifici es pot fer tot això?
Que jo hagi vist, pocs! I a majoria són seus d’empreses privades.
Aquí el monopoli no existeix. Imagina’t! Tot això ho hem de preservar. De fet, a partir de certs metratges diem que no a les empreses, perquè el que volem és diversitat. El que provoca tota aquesta diversitat és generar aquestes sinergies que es donen de manera natural. L’espai ja està pensat així, i nosaltres convidem al fet que es donin. Nosaltres fomentem el diàleg constantment. Presentem oferta i demanda cada dia. Ahir vaig parlar amb un directiu d’una de les empreses i li vaig dir exactament el mateix, que d’aquí pot treure molt negoci extra gràcies als esdeveniments que organitzem nosaltres, i de la mateixa manera de conviure amb l’ecosistema.
Conviure! Això no vol dir fer teletreball. Aquí hem organitzat el BNEW, i és una setmana en què la gent que treballa aquí ve a l’oficina com un dia normal, l’únic que aquells dies hi ha Festa Major. És a dir, pots triplicar els teus contactes. Qui tingui ganes de créixer, d’innovar, de relacionar-se, el millor lloc per estar ara mateix en el sector de la indústria 4.0 és el DFactory indiscutiblement. Sobretot per tots els serveis que oferim. Que no ho fem sols, els fan els nostres clients.
Fa pocs mesos vau celebrar aquí, al DFactory, el BWAW. Quines conclusions traieu d’aquest congrés dedicat a la igualtat de gènere?
Les conclusions són que l’haurem de continuar fent durant 10 anys, segurament i lamentablement. Perquè encara estem a anys llum. Evidentment, hem millorat, però hem retrocedit en alguns aspectes, cosa que em va sorprendre. Per exemple, el món indiscutiblement és digital. La demanda del mercat és digital i es tradueix en enginyeres, dades, IA. Passa que aquestes skills no estan sent escollides per les noies, i és un gran problema, perquè si no ho esculls no entraràs mai al mercat. La pròpia dinàmica de la demanda del mercat t’exclou, perquè tu mateixa és la primera que ja ho fas.
Aleshores, el CZFB, a part del BWAW, vam crear el Consell de la Dona. I vam fer, sobretot, un producte dirigit a les escoles que es diu Feel the Power que es tracta de portar als col·legis públics aquí al DFactory, perquè vegin com es dissenya un robot, que hi ha noies que poden fer-ho i que aquest mercat és per a tot. És difícil que un nen entri en una empresa química. Tot això ho pengem al canal de YouTube. De fet, ho recomano! Un nen no enganya, diu el que pensa; són els millors. En aquests vídeos diuen que surten de l’experiència sabent que “jo també vull ser una programadora de robots”. La gent ha de sortir de les escoles i anar a les empreses, no a l’inrevés. Fins ara era el directiu o l’empresa de torn que anava a l’escola a parlar, però l’alumne veu sempre el mateix: la seva aula, els seus companys i la pissarra o la pantalla. No és el mateix.
Per què creieu que és útil un congrés com aquest. Què pot aportar a l’ecosistema empresarial del CZFB i al de Catalunya?
És imprescindible que es faci, justament, perquè és el nostre compromís. Jo soc la primera directora general de la Zona Franca en 100 anys. És de justícia, igualtat d’oportunitats, tant per a nois com per a noies. Igualtat d’oportunitats. Sempre em pregunten, “Tu creus en les quotes?”. Hi crec perquè, si no existissin, encara estaríem pitjor, tot i que el talent no té gènere.
Si tot va bé s’haurien d’acabar eliminant…
Exacte! Aleshores, considero que el BWAW és un esdeveniment que ha entrat en el moment que tocava i que ha tingut una gran rebuda. Tenim molts col·laboradors, perquè és un esdeveniment internacional. No parlem només de l’Estat espanyol, hi ha una gran projecció d’speakers d’arreu del món. Perquè és clar, nosaltres aquí encara tenim molts reptes, però si parlem d’Àfrica o Àsia… t’ho pots imaginar. Tot això també surt en aquest debat. Es pot millorar molt; si ho comparem amb altres països, aquí estem molt bé, però encara hem d’estar millor. Espanya és el país més avançat d’Europa en aquesta matèria. Les polítiques dels últims anys han potenciat molt que s’hagi arribat fins aquí i es nota. Ara, això és molt fàcil perdre-ho.
