L’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, 16 llargs mesos després del seu problemàtic llançament, ja només té un actor rellevant: els accionistes catalans. En ple període d’acceptació, encetat el passat 8 de setembre i que s’allargarà fins al 7 d’octubre, les dues entitats s’han fet a les armes. Mentre el president del banc basc, Carlos Torres, ha desplegat tota una gira mediàtica per defensar que les accions catalanes estan amplament sobrevalorades, el consell d’administració del Sabadell no ha trigat ni cinc dies a llançar una opinió contrària a l’oferta especialment vehement; tot plegat amb l’objectiu d’atraure els inversors a una banda o l’altra de la batussa. Els clients, per la seva banda, han ocupat un segon pla: més enllà de la prioritat que s’ha donat als usuaris corporatius, especialment en l’àmbit de les petites i mitjanes empreses, els dipositaris del banc han aparegut de manera tangencial als discursos d’ambdues trinxeres. Amb les xifres sobre la taula, però, la decisió que prengui la clientela del Sabadell -tant la privada com la de negoci- pot ser essencial: mentre que la Vela assegura que la fusió pot arribar a generar un augment del volum de crèdit d’uns 1.000 milions d’euros ja el 2027, Sant Cugat alerta d’una fuga que podria arribar als 250 milions d’euros anuals.
Davant l’amenaça del consell d’administració del banc opat, el fullet de l’OPA, un document d’unes 140 pàgines que es pot consultar al registre d’ofertes de la CNMV, aixeca un escut, si més no, inesperat: segons el BBVA, els clients del Sabadell no abandonaran el banc català si passa a formar part del grup basc gràcies al veto a la fusió imposat pel govern espanyol en el seu estudi en fase 3. En el capítol que dedica a les sinergies, l’informe que detalla als inversors la lletra petita de la compra reconeix que “podrien donar-se potencials impactes negatius derivats de la pèrdua de clients, a conseqüència de l’encavalcament i les estratègies de captació per part de la competència”. Pocs paràgrafs després, però, s’esmenen a si mateixos: “l’experiència de BBVA suggereix que les sinergies positives d’ingressos solen superar les negatives”.
En aquest cas, serien les condicions del govern les que taparien el forat, atès que la independència forçada durant un mínim de tres anys “mitigaria de manera significativa qualsevol risc relacionat amb sinergies negatives“. Cal recordar que el BBVA ha recorregut davant el Tribunal Suprem la decisió del ministeri d’Economia. Per tant, aquesta defensa inesperada contra la fuga de clients podria tenir els dies comptats; en tant que la sentència de l’alt tribunal retallaria substancialment la durada dell bloqueig de la Moncloa.
Menys crèdit a banda i banda
La de les sinergies per ingressos és una de les instàncies en què, a ulls del Sabadell, el fullet de l’OPA es basa en “l’escenari més optimista possible” per concretar les condicions futures de la potencial fusió. La discrepància entre els dos implicats és especialment ampla en aquest cas. Segons el BBVA, la “millor capacitat de crèdit” de l’entitat resultant -que xifren en uns 5.400 milions d’euros– elevaria la concessió de finançament en uns 1.000 milions d’euros el 2027; i en 1.500 milions a partir de llavors. La premissa, segons el món empresarial català, és dubtosa: la patronal de les petites i mitjanes catalanes, Pimec, nega aquest augment de les concessions a clients i, de fet, alerta que, si el Banc de Bilbao surt guanyador d’aquest assalt, deixaria un forat d’uns 54.000 milions d’euros per al teixit de negoci del país. Foment del Treball és encara més pessimista, i amplia l’escletxa fins als 75.000 milions.
A la caiguda de l’oferta financera que albiren les patronals catalanes s’hauria d’afegir, a parer del banc català, una rebaixa substancial de la creació de crèdit entre els clients. Des del consell d’administració, val a dir, no han entrat a valorar l’abast de la possible fuga de clients en cas que es completi l’OPA. La fusió, però, provocaria una “caiguda del volum” de la demanda de préstecs, per la necessitat urgent de les empreses, especialment les pimes, de cercar nous socis financers. “Una petita empresa de l’Estat necessita, de mitjana, 4,2 bancs per finançar-se”, analitzava el conseller delegat, César González-Bueno, en una atenció a mitjans. En cas que el Sabadell quedi absorbit pel BBVA, quedarien “tres grans bancs” d’ambició generalista; fet que obligaria l’empresariat a cercar noves fonts de capital i, per tant, reduir els acords amb BBVA. La perspectiva dels opats situa aquesta pèrdua en uns 90 milions d’euros durant els primers anys després de la compra; i saltaria als 250 milions abans esmentats a partir del moment que la fusió es fes efectiva, potencialment el 2029.
Altres riscos registrats
El fullet de l’OPA, com ha recordat Torres durant la darrera setmana, “recull tots els escenaris possibles”. Per tant, obliga la Vela a limitar “l’excessiu optimisme” que hi acusa el Sabadell. Només en el capítol dels estalvis per la integració, l’entitat reconeix fins a vuit “incerteses” que podrien entrebancar el seu full de ruta. El prospecte de l’operació, de fet, reconeix que “no es pot assegurar que s’abastin alguns o tots els beneficis esperats”. A banda de la pèrdua de clients, l’informe detalla “potencials conseqüències que afectin adversament els resultats d’explotació del grup”. Entre altres qüestions, alerta de la possibilitat de perdre “personal clau”; o contractes rellevants amb clients i proveïdors -un perill que també amaga sota l’obra del veto a la fusió, en tant que els dos bancs sostindrien “personalitat jurídica i patrimoni separats, i una gestió i presa de decisions autònomes-.
El fullet, però, contradiu aquesta autonomia establerta pel Consell de Ministres, segons ha denunciat el mateix González-Bueno. Les sinergies totals esperades pel BBVA, d’uns 900 milions anuals a partir del 2029, comptabilitzen la possibilitat de “fer preparatius” perquè la potencial integració de les dues marques es pugui executar immediatament després que s’aixequi la prohibició del govern. Aquests “preparatius”, per al conseller delegat català, “contravenen” la condició del Consell de Ministres. “Preparar una entitat per fusionar-se la paralitza, i això no es pot fer si actuem de manera autònoma”, ha sentenciat el CEO. La Vela, val a dir, fa una lectura més flexible de les ordres de la Moncloa; i contempla la possibilitat de “coordinar els negocis de BBVA i Banc Sabadell, racionalitzar les funcions administratives duplicades o generar estalvis en costos de finançament” fins i tot durant els tres anys de l’obstacle públic. Com en tants altres àmbits, les interpretacions i el relat de les parts de l’OPA ja era oposada abans; però, d’ençà de l’inici del període d’acceptació, ha esdevingut antagonista. Seran els inversors catalans els que triïn quin dels dos arguments és més profitós a futur.
