El BBVA comença a preparar-se per a una OPA més complicada del que esperava. La decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència de passar a la segona fase d’estudi l’oferta pública d’adquisició hostil plantejada sobre el Banc Sabadell ha xocat amb les seves previsions. Malgrat que la direcció de l’entitat es manté “confiada” respecte de la viabilitat de la fusió, el CEO Onur Genç ja obre portes alternatives. Segons ha recordat el directiu en una trobada del sector financer organitzada per la consultora Deloitte, seria possible “retirar” l’operació en cas que les condicions que Competència imposi per aprovar-la siguin prou dures per “reduir el valor de l’operació”.
BBVA, cal recordar, contemplava prioritàriament una OPA curta i raonablement àgil. A parer del banc basc, la fusió amb el Sabadell reuneix condicions similars a, per exemple, la de Bankia i Caixabank o la que van portar a terme ells mateixos amb Catalunya Caixa. Val a dir, però, que cap d’aquestes ofertes va ser hostil; i que en aquesta ocasió aspiren a unir el segon i el quart bancs més importants de l’Estat, fet que, segons diversos actors econòmics, posa en perill la competència bancària. Tal com està plantejada, la compra “crea valor” per clients i inversors d’ambdues empreses, segons Genç; a través d’una “millor escalabilitat i eficiència” -els arguments tècnics que el seu equip ha reiterat d’ençà de l’inici del conflicte el passat mes de maig-. Ara bé, en cas que els remedies i condicionants imposats per la CNMC erosionin els guanys previstos, el conseller delegat manté la porta oberta a fer-se enrere.
Entre el creixement i l’oposició
BBVA exposa sempre que pot els criteris tècnics que justifiquen l’OPA -en una intensa campanya pública i mediàtica, concentrada especialment a Catalunya i el País Valencià, on la incidència del Sabadell és més profunda-. “Qualsevol que conegui les xifres bàsiques diria que això té sentit”; argumenta Genç; que promet per al banc resultant de la fusió “majors rendibilitats i inversions”. No és aquesta la lectura que fan organitzacions empresarials, socials i econòmiques del país. De fet, entre el món del negoci domina l’alarma per una compra que fa témer una caiguda del finançament disponible per a les pimes. Des de la patronal catalana Pimec, de fet, denunciaven que la unió retallaria el crèdit disponible en un 8%, fins als 54.000 milions d’euros; una manca de capital que afectaria amb especial intensitat “petites empreses i famílies”. Aquest és, precisament, l’argument central de l’oposició del Sabadell, que calcula que la compra tallaria l’accés a la inversió d’un 40% de les pimes de l’Estat.
Un calendari llarg
Amb la seva decisió del passat dimarts, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència reconeix la “complicació” de la compra, i les importants diferències que la separen d’altres adquisicions bancàries recents. La de BBVA sobre Sabadell és, de fet, la primera OPA de la història del sector financer espanyol que no és aprovada en primera volta per l’organisme presidit per Cani Fernández. En aquesta segona fase, la CNMC s’atorga un mínim de tres mesos per continuar avaluant la informació dels mercats, un període que pot allargar si ho creu necessari, com ja va fer amb el primer capítol del serial. A més, entre ara i la primavera del 2025, també s’agruparan les valoracions d’agents econòmics externs a l’operació -patronals, sindicats o institucions-; fins al punt que, si el cas es complica encara més, podria saltar a la taula del ministre d’Economia Carlos Cuerpo. Moncloa, cal recordar, ha estat la gran detractora de l’OPA; fins al punt d’haver-se compromès a posar “peu en paret” per aturar una integració que, a parer seu, no és beneficiosa per als consumidors.
