BBVA es mou per facilitar l’èxit de l’OPA hostil que va llançar sobre el Banc Sabadell el passat mes de maig. L’entitat biscaïna ha reformulat les condicions de l’oferta per rebaixar el requisit mínim d’accions adquirides perquè aquesta es consideri “exitosa”. En un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la companyia que presideix Carlos Torres ha comunicat que redueix la condició per tirar endavant l’oferta a “un nombre d’accions que permeti adquirir, almenys, més de la meitat dels drets de vot efectius” que fonamenten el capital del Sabadell. Prèviament, cal recordar, el document que recollia l’oferta registrava un mínim del 50,01% del capital social de la companyia d’origen català. Amb aquest retoc, el Banc de Bilbao exclou del recompte final de títols adquirits l’autocartera del Sabadell -és a dir, aquella part de la propietat que l’empresa conserva de si mateixa-, en tant que aquesta no atorga drets de vot, d’acord amb la llei espanyola de societats de capital. Així, el nou percentatge d’acceptació de l’OPA cauria poc per sobre del 49% del capital total.
El moviment permet, així, eliminar uns 60 milions d’accions de l’objectiu dels de Torres. Abans d’aquesta reforma, l’èxit se situava en els 2.720 milions d’accions adquirides; ara, però, cau a uns 2.680 milions de títols. El diferencial se situa en els 78,7 milions d’accions que conserva en autocartera el Sabadell. Ara bé, en cas que la firma presidida per Josep Oliu en faci variar el volum, l’objectiu romandria en més de la meitat dels drets de vot. És a dir, en cas que els catalans ampliïn la seva autocartera, l’objectiu de BBVA serà encara inferior. L’entitat basca, cal recordar, té la potestat de prendre aquesta decisió unilateralment, atès que la normativa contempla la flexibilització de condicions per a una OPA com un “tracte més favorable” de cara als accionistes. Per tant, depèn de la discreció de l’oferent.
Bones i males notícies
Els mercats reben amb ànims diferents l’OPA hostil. Mentre que el BBVA troba aliats al capital internacional, així com als reguladors borsaris forans, la inversió interna, així com el teixit productiu, acumulen cada cop més rebuig a la fusió. Des dels Estats Units, l’agència de qualificació estatunidenca S&P Global Ratings contempla sense problemes de competència la unió d’ambdues marques, i considera que el batzac sobre la competitivitat bancària a l’Estat seria “gestionable”, en tant que la mida de la companyia resultant no és tal que suposa un problema per a la resta del sector -no seria, de fet, ni tan sols el primer banc de l’Ibex, una posició que conservaria CaixaBank-. Per la seva banda, els analistes de la firma Alantra s’han alineat amb el parer dels accionistes minoritaris de l’entitat catalana, i han denunciat que l’oferta de Torres -cinc accions del Sabadell per una del nou BBVA- és insuficient. Segons un recent informe citat pel rotatiu madrileny Cinco Días, “la correlació en l’intercanvi d’accions entre BBVA -i la volatilitat mexicana relacionada- es trencarà quan el mercat reconegui un millor valor al Sabadell com a entitat independent, i ens oposem al canvi almenys que BBVA millori la seva oferta un 20%”, analitzen. Aquest diagnòstic elevaria l’oferta per sobre dels 3.000 milions d’euros quant a retribució dels accionistes.
Un llarg camí regulador
L’ardit del BBVA, cal recordar, només tindrà efecte en cas que l’OPA passi els exàmens de competència en unes condicions que els biscaïns considerin encara rendibles, en tant que tracta de la compra efectiva d’accions. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, encarregada d’emetre aquest dictamen, es troba immersa en una fase 2 que s’espera especialment densa, malgrat el rebuig al personament de desenes d’entitats empresarials i sindicals afectades per la potencial fusió. Sí que s’han conegut els informes de les autoritats de competència catalanes, en tant que el Principat seria, juntament amb el País Valencià i Galícia, el territori més afectat pels batzacs competencials de l’adquisició. En un contundent informe, l’ACCO alertava d’un augment del preu del crèdit per a consumidors i empreses, una mancança que penjaria especialment sobre el cap de les petites i mitjanes empreses del país, molt vinculades al finançament procedent del Sabadell.
