L’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha sobreviscut als obstacles del govern espanyol. Així ho ha confirmat aquesta mateixa tarda l’entitat basca, després de reunir el seu consell d’administració. En una nota remesa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, el Banc de Bilbao confirma que “ha decidit no desistir de l’oferta i, per tant, la mateixa es manté vigent d’acord amb les previsions de la normativa aplicable”. Amb aquest moviment, la directiva que capitaneja Carlos Torres resol la incògnita que s’havia aixecat la darrera setmana, arran del veto del govern espanyol a la fusió entre les dues companyies; i no renunciarà a les seves aspiracions. Com ja va avançar Món Economia, les condicions aplicades per la Moncloa, malgrat ser més dures del que esperaven els opants, no eren suficients a ulls del mercat per fer-la descarrilar definitivament. Durant les pròximes jornades, la Comissió Nacional del Mercat de Valors aprovarà definitivament el fullet de l’OPA, i el BBVA inclourà les noves sinergies i condicions de l’operació, marcada ara per l’obligació de restar les dues empreses separades durant un mínim de tres anys.
El BBVA ja contemplava, en diverses de les seves comunicacions prèvies a la resolució de la fase 3, una compra sense fusió. De fet, en la seva comunicació amb els reguladors borsaris tant espanyol (CNMV) com nord-americà (SEC), recollia estimacions del cost de capital addicional que suposaria una condició com aquesta -fins a uns 62 punts bàsics-, així com els efectes negatius sobre les sinergies aplicades. Cal recordar que, en una primera instància, el Banc de Bilbao calculava un estalvi total d’uns 850 milions d’euros, a repartir entre millores del rating creditici, retallades de personal i integracions tècniques i d’infraestructura. L’avenç de la valoració del capital del Sabadell ha posat en qüestió la primera part, mentre que la segona ha caigut amb la prohibició de fusionar les companyies. Amb tot, importants directius del banc basc havien deixat entreveure que hi havia una porta oberta a deixar caure l’OPA. Sense anar més lluny, el country manager espanyol, Peio Belausteguigoitia, va assegurar en la seva intervenció als seminaris de l’APIE que abandonar l’oferta era una de les possibilitats sobre la taula. Ara, aquesta possibilitat s’ha esfumat.
En un breu comunicat públic, el BBVA considera que, amb tot, el projecte de fusió “crea un enorme valor per als accionistes d’ambdues entitats”. “Junts, serem una entitat més sòlida, amb més escala i amb capacitat per augmentar en 5.000 milions d’euros anuals el finançament a famílies i empreses”, ha sentenciat Torres. La direcció basca contradiu el criteri del teixit empresarial, que sosté que, lluny d’augmentar les fonts de crèdit disponibles per al món de negoci i els consumidors del país, l’absorció del Sabadell deixaria un forat en el ja minso capital disponible d’entre 54.000 i 75.000 milions d’euros -segons estudis de Pimec i Foment del Treball, respectivament-. Sí que reconeixen que la nova condició ideada pels ministeris econòmics del govern de Pedro Sánchez, amb el titular d’Economia, Carlos Cuerpo, al capdavant, “retardarà la materialització de part de les sinergies estimades”.
Contraarguments del Sabadell
La decisió del BBVA demostra que Torres fa una valoració molt més falaguera de les possibilitats de l’OPA que la que hi atorga la directiva del Banc Sabadell. Ja abans de l’anunci de la resolució en fase 3, tant el president Josep Oliu, com el conseller delegat, César González-Bueno, posaven en qüestió la viabilitat de l’operació; així com també ho feien veus importants de l’accionariat vallesà, especialment entre els minoritaris. Quan la possibilitat de la compra sense fusió va aparèixer al fòrum públic, el primer directiu del Sabadell ja va alertar que la compra “no tindria sentit” en aquestes condicions. “Ja ens explicaran quins són els avantatges”, ironitzava González-Bueno en una trobada amb periodistes. De fet, des del grup van aprofitar la decisió de la Moncloa per exigir al Banc de Bilbao una modificació immediata del fulletó per reflectir els canvis en les previsions que suposa mantenir les dues marques separades.
Més de la meitat de l’estalvi, els 450 milions d’euros corresponents a la integració tecnològica, estan en uns llimbs, en tant que el comunicat de l’executiu de Sánchez no aclareix si veta o no la fusió digital. Ara bé, tant els 100 milions procedents de millores de rating com els 300 corresponents a acomiadaments de personal redundant semblen haver desaparegut del mapa. Veus financeres, de fet, asseguraven a aquest mitjà que “el més raonable seria desistir”, i atribuïen a la figura de Torres, molt lligada a l’èxit de l’OPA, que el banc continuï en aquest camí per sobre dels obstacles que hi han aparegut. Altres fonts del mercat veuen amb millors ulls la capacitat del BBVA per tirar endavant l’operació, i sostenen que, en endavant, només caldrà millorar la prima del bescanvi, que ara per ara roman negativa. Diversos analistes contactats per aquest mitjà auguren alces en la valoració “lleugeres, res d’un 20 o un 30%”; mentre que altres apunten que la compra dels títols sabadellencs s’hauria de concretar als volts dels 3,5 euros, una alça superior als 30 punts respecte del valor actual de 2,7 euros per unitat.
El gir britànic
Després de la decisió del BBVA, el Sabadell pot afegir encara més pressió sobre la directiva basca per evitar la fusió. En el consell d’administració previst per al pròxim dimarts, està previst que la direcció catalana debati la possible venda de la seva filial britànica, TSB. Segons les agències Bloomberg i Reuters, els dos pretendents oficials són Barclays i el Banc de Santander. Aquest últim hauria valorat la companyia en uns 2.700 milions d’euros, uns 700 milions per sobre del preu que van pagar els actuals propietaris ara fa una dècada. L’entorn vallesà veu en la potencial transacció el darrer clau al taüt de l’OPA; fins al punt d’arribar a assegurar que, en cas que es concreti la venda, l’ofensiva del Banc de Bilbao esdevé “inviable”. Sobre el que facin les dues trinxeres, la Comissió Nacional del Mercat de Valors haurà de llançar “en les pròximes setmanes” el fulletó definitiu, i encetar el període d’acceptació de l’oferta pública. Serà llavors quan es pronunciïn els accionistes que, ara per ara -i si hom escolta la direcció catalana- “no veuen clares” les condicions de Torres.
Correcció: En una primera versió de l’article s’apuntava erròniament que la plusvàlua de l’oferta del Santander seria de 200 milions d’euros respecte del preu de compra original de TSB. La xifra correcta és 700 milions d’euros.
