El BBVA s’esforça, públicament, a mostrar-se despreocupat amb el resultat de l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell. 16 mesos després de l’abordatge, i ja amb tots els permisos reguladors necessaris, el banc basc ha deixat en mans dels potencials venedors l’èxit o el fracàs de l’oferta i, segons ha insistit el president, Carlos Torres, poden viure amb qualsevol dels marcadors possibles. “L’oferta és l’oferta, i, si no tira endavant, no passa res“, declarava Torres davant els periodistes després de la llum verda de la CNMV el passat divendres. El fullet de l’OPA, així om els darrers moviments reguladors del banc, delaten que, com a mínim, es contemplen alternatives. La nit de dijous el regulador borsari nord-americà -la SEC- donés el permís al Banc de Bilbao per, si s’escau, reduir el llindar d’èxit de l’operació al 30%, fet que permetria tirar endavant la compra amb només un terç dels drets de vot del banc català. També els obligaria, però, a llançar una segona operació per tot el capital restant, en aquesta ocasió completament en efectiu.
Torres ha assegurat que la intenció és mantenir la meta d’obtenir més de la meitat dels drets de vot -corresponents al 49,3% del capital social, per l’autocartera que conserva el Sabadell-, i que no es planteja activar aquesta palanca. Tot i això, el full de ruta per rebaixar les condicions de victòria està dibuixat a la documentació de la CNMV, fet que fa pensar els inversors catalans que és una opció ben present a la Vela. “Conscient que no assolirà el 50%, BBVA es reserva la rebaixa, i aspira a controlar el banc sense comptar amb la meitat dels accionistes”, denuncien des de l’Associació de Minoritaris. Segons el president, els dos organismes que vigilen el mercat de valors espanyol i nord-americà, la CNMV i la SEC, han reclamat al BBVA que el fullet reculli tots els escenaris potencials, encara que el banc no els contempli. D’aquesta manera, el document, disponible a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, detalla les condicions i els límits de la renúncia a l’obligació del 50%.

Segons què calgui pagar
En primer lloc, segons recorden des del Banc de Bilbao, aquesta porta només es podria obrir en cas que “al termini del període d’acceptació, com a mínim el 30% dels drets de vot hagin estat adquirits”. La quantitat concreta d’accions que hagin accedit a la seva proposta serà un dels marcadors clau per optar o no per aquesta estratègia, atès que les “necessitats de finançament” variaran segons quin sigui el paquet total compromès. Cal recordar que aquesta segona OPA obligatòria hauria de ser en metàl·lic; amb la qual cosa la despesa associada pot ser més que important. A més, des de la Vela sostenen que “finançarien una eventual oferta posterior amb els seus recursos disponibles”, sense accedir als mercats de crèdit. En aquest sentit, com menys accions quedin per comprar, més probable seria que el BBVA es llanci a rebaixar el llindar: si es veu obligat a adquirir el 70% dels títols vallesans, amb la capitalització actual del Sabadell, el preu es podria disparar fins als 11.000 milions d’euros; mentre que amb una ràtio més favorable, com ara el 51% del total, la dedicació seria de poc més de 8.000 milions.
Variacions en el preu
Les probabilitats d’èxit de la segona OPA també estarien estretament vinculades, com reconeix BBVA al fullet, al “preu per acció que hauria d’oferir en una oferta obligatòria posterior”. És a dir, veuria amb millors ulls renunciar al llindar del 50% si la cotització dels títols vallesans fa un pas enrere en els pròxims 30 dies. Donat el cas, a més, podria desvincular el preu de mercat del Sabadell del propi, atès que ja no oferiria un bescanvi de drets de vot. Ara per ara, les accions catalanes cotitzen a 3,23 euros, quatre dècimes per sota del tancament d’ahir. El consens dels analistes és que es mou lleugerament per sobre del seu objectiu de mercat, que estaria als volts dels 3,15 euros.
En aquest sentit, Torres encara manté la tesi que hi ha un vincle clar entre el rendiment d’ambdós valors, i que són els “especuladors” els que impulsen el català a la cerca dels rendiments que pot generar l’OPA hostil. Fins i tot si es compleix aquest diagnòstic, però, una segona oferta podria ser problemàtica, atès que els inversors curtterministes podrien buscar entrar a l’operació a la cerca de rendiments garantits. Finalment, el fullet públic també vincula la reculada del llindar d’acceptació a “l’evolució dels negocis” i a les “condicions macroeconòmiques i del mercat en el moment”; que marcarien l’avaluació del risc d’una despesa de tal magnitud.