L’Oferta Pública d’Adquisició hostil llançada pel BBVA sobre el Banc Sabadell el passat mes de maig ha concentrat la majoria de focus del sector bancari del 2025. En un entorn de tipus elevats, amb bons resultats per a les empreses financeres i un conveni col·lectiu que amenaçava de trastocar la pau, però que finalment s’ha apaivagat sobre l’acord amb els sindicats, la batalla entre Bilbao i Sant Cugat del Vallès per la potencial fusió entre dues de les quatre grans marques de l’Ibex 35 ha servit de teló de fons per a totes les operacions dels implicats. Ara bé, el destí dels bascos i de l’ens d’origen català en els darrers 12 mesos ha anat a ritmes diferents: mentre els primers han estat el banc del selectiu amb una pitjor salut borsària -un creixement de l’11,6% des del gener a una distància substancial de la competència-, l’expansió del segon ha estat fulgurant. El banc de Josep Oliu, de fet, és la multinacional del selectiu espanyol que ha acumulat alces més intenses enguany, amb 60,3% més que a principis del 2024. Si la referència és la presentació de l’OPA, la distància és igualment significativa: quan el BBVA va posar sobre la taula una proposta de fusió “amistosa”, a finals d’abril, les seves accions valien a tocar d’11 euros, mentre que les del Sabadell es movien als volts dels 1,5 euros. Set mesos i escaig després, els títols catalans han guanyat 30 cèntims per unitat (1,86), mentre els biscaïns han perdut més d’un euro i mig (9,26). En les beceroles d’un curs que s’augura complicat per al sector bancari, les estimacions del mercat respecte de les dues trinxeres són ben diferents.
Observant el consens dels analistes respecte de les accions d’ambdues entitats, la percepció compartida és que tant BBVA com Sabadell tenen un potencial superior a la cotització actual. La desena d’observadors que valoren el valor basc situen l’objectiu als volts dels 11,43 euros, una prima propera al 23%; mentre que els catalans guanyarien prop de 18 punts en cas d’enfilar-se fins als 2,19 euros que calculen per a ell. Els experts d’entitats del nivell de JP Morgan Chase, Bank of America o Wells Fargo dibuixen, però, un escenari molt més falaguer per als interessos del Sabadell: mentre que el full de ruta de l’entitat de Josep Oliu s’obre a la possibilitat d’un guany d’uns 60 cèntims per títol respecte de la presentació original de l’OPA, un 45% més que a finals d’abril d’enguany, els 44 cèntims que guanyaria l’inversor del BBVA suposarien una expansió de poc més del 4%. Així, els objectius del mercat per a ambdues entitats allunyen encara més la ja precària -a parer dels minoritaris del Sabadell- oferta de cinc títols per cadascun de l’entitat sortint. “No canviarem paper per paper”, explicava Jordi Casas, argumentava de l’entitat, en una entrevista a Món Economia; menys encara quan la tendència d’ambdós papers és tan desfavorable per a l’atacant.
L’any per al Sabadell ha servit per fonamentar aquesta expansió. A parer de l’analista de mercats Manuel Pinto, l’entitat d’origen català ha tancat un 2024 “espectacular”, aprofitant, assegura, millor que la resta del sector el caldo de cultiu favorable que, durant dos anys, ha ofert la política monetària del BCE i els seus entorns de tipus elevats. Gràcies a aquest augment de marges, cal recordar, la companyia que dirigeix César González-Bueno es va embutxacar prop de 1.300 milions d’euros en beneficis durant els tres primers trimestres de 2024, un augment interanual proper al 26%.
Similar ha estat l’escalada del BBVA fins al setembre, amb un increment de guanys del 28%, fins a uns 7.600 milions d’euros impulsat també pels elevats tipus i per una acceleració del crèdit. Ara bé, com en altres punts del seu negoci, la marca de Carlos Torres accelera al ritme que ho fa l’economia mexicana, amb diferència la que més aporta als seus balanços, per sobre de l’Estat espanyol i de Turquia. L’aportació del Mèxic al creixement del crèdit l’any 2025 ha estat la més important, amb una alça interanual superior al 15%, mentre que a l’Estat, per exemple, s’ha quedat en un +1,5% llastrada pels elevats costos. De cara al curs vinent, doncs, la distribució geogràfica juga a favor i en contra dels biscaïns: per una banda, el seu principal mercat no se’n beneficiarà de nou flux de crèdit aprovat per Frankfurt. Per altra, depèn menys que el Sabadell dels marges d’interessos ratificats per Christine Lagarde. Els tipus al país centreamericà es mantenen elevats fins i tot per al seu nivell històric, en un 10% -després de la baixada del 0,25% pactada a finals de desembre-; mentre que als 27 volta ja el 3%.
Entre el BCE i la guerra d’hipoteques
Malgrat la bona salut dels comptes d’ambdues entitats, el consens dels mercats és que el món financer en conjunt farà un pas enrere l’any 2025 després d’encadenar dos anys de rècords. “Esperem una caiguda progressiva dels resultats, igual que amb la resta del sector, durant els pròxims mesos”, declara Pinto; que apunta que guanyarà rellevància el volum de crèdit en un entorn de menys guanys per cada operació. Així, el mercat hipotecari pren especial rellevància: l’alta demanda que detecta el sector immobiliari s’uneix a un euríbor que tanca el curs sota mínims -per sota del 2,5% per primer cop des de la tardor del 2022- per posar les condicions per a una més que probable guerra hipotecària. En aquest context, recorda l’analista, l’entitat d’origen català “ha aconseguit augmentar la seva cartera de crèdit hipotecari, fet que mostra la bona activitat comercial de l’entitat”. En el darrer any, el banc d’Oliu ha aconseguit superar el llindar del 10% en la quota de concessions per a compres d’habitatge. BBVA, per la seva banda, es manté com la segona entitat del sector, molt lluny del líder absolut -Caixabank, sempre en la primera posició d’aquest segment de banca comercial-.
Fora del segment hipotecari, diverses amenaces planen sobre la banca el 2025, prou capaces de capgirar les tendències de BBVA i Sabadell en mesos claus per a la resolució de l’OPA hostil. Segons alerten els mercats, la mala situació de la indústria podria suposar un batzac per al vertical corporatiu -és a dir, els préstecs a empreses-; especialment les petites i mitjanes, a on el Sabadell és especialment rellevant. Ara bé, tal com indicava la Cambra de Comerç de Barcelona recentment, el món productiu català sembla esquivar la mala maror de la UE, i “la nova producció d’aquests productes respecte de l’any anterior ha crescut”, tal com recorda Pinto. Així, un retrocés en el rendiment el curs vinent es veuria esmorteït per les “amortitzacions anticipades de crèdit que continuen a l’ordre del dia”.
Per altra banda, el Banc Central Europeu, en previsió d’un cicle de creixements més moderats, ha intensificat les demandes de capital al conjunt de la indústria. “L’empitjorament de les perspectives macroeconòmiques i la presència de riscos geopolítics”, a parer del regulador, obliga les entitats a resguardar un percentatge més elevat dels seus actius per cobrir-se en cas d’un període crític. El Sabadell, val a dir, és el segon banc de l’Estat amb exigències més dures, amb un 13,44% del capital; per sobre del 13,29% que reclamen als biscaïns. Els resultats d’ambdues empreses, així, “podrien ressentir-se més” del descens dels marges d’interessos; si bé BBVA es troba en una posició lleugerament més còmoda en aquest sentit per la menor concentració del seu negoci a la UE.
Les complicacions de l’OPA
Amb tot, fora del negoci regular de les dues entitats, el resultat de l’OPA marcarà bona part del seu curs. Malgrat que els mercats continuen veient amples possibilitats que la fusió es faci efectiva -així ho apuntava l’especialista Javier Cabrera, que veu “difícil justificar condicions molt agressives per part del govern” a la concentració-, una ofensiva d’aquesta magnitud es fa més complicada a mesura que passa el temps. La negativa de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència a escoltar les desenes d’entitats que es consideren afectades per l’oferta -cambres de comerç, patronals, sindicats i fins i tot l’associació d’accionistes minoritaris del Sabadell- pot servir per accelerar els temps; però ja s’albiren recursos contra la decisió de l’ens que presideix Cani Fernández. A l’entrebancat calendari, a més, s’afegeix el retorn de l’impost a la banca, inclòs finalment a l’aigualida reforma fiscal de Pedro Sánchez. Un retorn, a més, enverinat per al BBVA: segons ha informat Cinco Días, via el recent RD de mesures anticrisi aprovat pel Consell de Ministres, s’afegeix al gravamen un increment del 15% en la cotització d’aquelles entitats que n’adquireixin altres en forma de fusió. És a dir, integrar la marca Sabadell, en cas que tirés endavant la compra, encariria quinze punts la taxa que el BBVA hauria de pagar el 2025 -si bé aquesta pujada mai podria ser superior al pagament que hauria hagut d’efectuar l’entitat absorbida-. BBVA, cal recordar, ja és una de les companyies més afectades pel nou tipus, amb una base del 7% del seu marge d’interessos i comissions. La del Sabadell era, però, del 6%.
