El BBVA ha tornat a batre un nou rècord de beneficis en el tercer trimestre d’enguany. Segons ha anunciat l’entitat d’origen basc, durant els primers nou mesos de l’any van guanyar un total de 7.622 milions d’euros. Ara bé, més de la meitat des guanys no provenen del negoci espanyol, sinó de Mèxic, amb uns 4.193 milions en total. Aquesta presentació de resultats, a més, s’ajunta amb els procediments de l’Oferta Pública d’Adquisició (OPA) hostil que el banc presidit per Carlos Torres va llançar sobre el Banc Sabadell el passat mes de maig per tal de créixer notablement a l’estat. Oficialment, el BBVA ha argumentat que vol executar aquesta operació per construir un banc més gran i eficient, tal com fa anys que reclama el Banc Central Europeu. Ara bé, darrere aquest argumentari s’amaga un altre motiu gens alineat amb aquestes tesis com és el fet de diversificar el negoci i “deixar de ser un banc mexicà”, a parer de l’analista i director del màster en mercats financers de la BSM-UPF, Xavier Brun.
En aquest sentit, Brun argumenta que el principal motiu del BBVA per intentar adquirir el Sabadell no és la voluntat de ser més grans -que també-, sinó deixar de ser considerat un “banc mexicà o turc” davant els mercats internacionals. Això no vol dir que el centre de control del banc sigui Mèxic; de fet, l’entitat es governa des de Madrid, on té la seu. Ara bé, el fet de ser o no un banc mexicà respon al fet que més de la meitat dels seus beneficis provenen del país nord-americà. Això implica -detalla Brun- que, quan demana un bo als mercats internacionals, aquests li apliquen les condicions corresponents a una entitat radicada a Mèxic, ja que la immensa majoria dels beneficis i els ingressos del banc provenen d’aquest país. Aquest fet també passa amb altres bancs, i no necessàriament és una situació negativa. Un exemple és HSBC, entitat que té la seu a Londres, però que genera el gruix de l’activitat a l’Àsia i, per tant, els mercats el consideren -a efecte del crèdit- un banc asiàtic.
En el cas del BBVA s’hi genera un greuge -tal com apunten les veus del mercat consultades-, atès que les condicions per a entitats mexicanes són pitjors que a Espanya. Xavier Brun considera que la compra potencial del Sabadell és una manera molt senzilla de revertir aquesta situació i tornar a ser considerat un banc espanyol, perquè això vol dir créixer molt ràpidament a l’estat. Una teoria que també comparteix l’analista Javier Cabrera, que assegura a Món Economia que l’operació donaria “fortalesa a la part espanyola del banc” i devaluaria la importància de Mèxic i Turquia -primer i tercer en aportació- als comptes de resultats del Grup.
Aquesta tesi la comparteix el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i soci gerent de Green Balanced, Oriol Soley, que assegura que ja fa temps que els reguladors reclamen al BBVA que diversifiqui el negoci. Actualment, només el 37,6% dels beneficis del banc espanyol provenen de l’estat -2.866 milions d’euros-, mentre que el 62,4% restant prové de l’exterior. Davant d’aquesta disjuntiva, l’expert considera que el Sabadell suposa “una oportunitat”, perquè és un banc prou gran per augmentar significativament el percentatge de beneficis a l’estat i reduir “les dificultats” que té l’entitat d’origen basc als mercats internacionals. Alhora, Soley considera que aquest guany de perímetre del banc també podria funcionar com una primera instància de creixement inorgànic previ a una possible fusió transfronterera en un futur, més en línia amb els objectius del BCE. Aquesta possibilitat, però, encara no està sobre la taula del BBVA, si bé Soley subratlla la “mirada llarga” usual de la directiva de Torres en aquesta mena d’operacions.
D’altra banda, el docent de la UAB considera que aquesta operació també podria ser un mecanisme de defensa del BBVA davant una possible victòria de Trump a les eleccions a la presidència dels Estats Units de dimarts vinent. L’expert apunta que la victòria republicana als Estats Units podria provocar un canvi en les relacions comercials de Mèxic, ja que la Xina fa anys que exporta productes a través del veí del sud. Aquest canvi podria provocar un empitjorament de les condicions del BBVA i, per tant, Soley creu que “s’estan cobrint a llarg termini”.
El Sabadell, sí; Unicaja i Bankinter, no
El Sabadell, val a dir, és només una de les opcions financeres dins l’Ibex a què el BBVA podria haver apuntat per a una adquisició hostil. Per què, doncs opta pel banc de Josep Oliu, i no per Bankinter o Unicaja -dues firmes també en moments dolços de la seva operativa-? La decisió, a parer dels experts consultats, és geogràfica: a diferència dels altres competidors, el Sabadell és fort en mercats que el BBVA ja coneix, com ara el català, el valencià o el balear i, per tant, és més fàcil començar a treballar-hi. A més, Soley apunta que les altres dues opcions tenen menys dimensió i no servirien per assolir l’objectiu de creixement que persegueix l’entitat presidida per Carlos Torres: adquirint Bankinter -sentencien- els biscaïns “no guanyarien prou” perquè el moviment sigui rendible.
Un altre motiu pel qual el BBVA podria voler comprar el Sabadell per davant d’Unicaja o Bankinter és perquè reduirà la competència en un mercat on ja és molt fort. En aquest sentit, el professor col·laborador d’Economia i Empresa a la Universitat Oberta de Catalunya, Joaquim Clarà, considera que l’adquisició del Sabadell serviria al BBVA per tenir un bon posicionament als seus mercats i per reduir-hi considerablement la competència. Sense anar més lluny, l’economista recorda que, de mitjana, les oficines dels dos bancs estan separades per només un quilòmetre. Una fusió d’ambdues marques, així, disminueix marcadament els camps de batalla.
Cal recordar que la d’enguany no és la primera ofensiva de Torres sobre el Sabadell: a finals del 2020, en un moment delicat per als catalans, ja va haver-hi aproximacions, si bé la directiva va rebutjar l’oferta; una opció que es va veure reforçada quan el Sabadell va tornar a tenir resultats més òptims. De fet, va ser aleshores quan es van anunciar l’ascens del conseller delegat, César González-Bueno, i del fins ara CFO, Leopoldo Alvear -que farà el salt a Societé Génerále-. Alhora, Joaquim Clarà explica que aquella oferta del BBVA “era justa” i atorgava al banc català un control del 20% del consell i del capital del banc sortint. En canvi -alerta-, l’actual no ho és tant. L’expert de la UOC apunta que el passat maig, quan es va fer la primera oferta d’adquisició, que és la mateixa que l’OPA, el BBVA tenia una capitalització d’aproximadament 65.000 milions d’euros, pels 9.000 milions del Sabadell. Amb el pas dels mesos el BBVA ha perdut un 17% d’aquest valor mentre que el Sabadell ha guanyat un 4%, fet que, a parer de l’economista, “hi resta valor”. “Potser s’hauria de reformular”, contempla; si bé una possible reforma de l’operació no arribarà fins que els organismes competents emetin el seu posicionament definitiu.
Un posicionament, val a dir, que podria acabar bloquejant-ne la compra, tal com avisa Clarà; atès el gir “proteccionista” que l’Estat està consumant els darrers cursos. Sense anar més lluny, darrerament han bloquejat una oferta per Talgo, mentre que l’entrada del fons australià IFM a Naturgy va trigar mesos a consumar-se. És per això que l’economista assegura que la gran barrera per a l’operació no serà la CNMC, sinó que serà el Ministeri d’Economia, que podria acabar vetant l’operació amb la voluntat de no generar un oligopoli bancari a Espanya.
Per què el BCE vol grans campions europeus?
La necessitat de créixer a l’Estat, així, contradiu els arguments del BBVA, que sosté que busca la creació d’un campió bancari europeu com marquen els objectius del BCE. Els analistes, val a dir, descarten per complet aquesta possibilitat, ja que fins i tot amb la fusió el banc basc no podria competir amb gegants europeus com Deutsche Bank o BNP Paribas. De fet, Cabrera assegura que fins i tot amb l’operació podria ser que el BBVA no fos considerat el banc espanyol més gran, perquè CaixaBank el superaria encara en diverses estadístiques.
Més enllà de crear un sistema financer més competitiu, Clarà raona que el vertader objectiu del BCE amb aquestes concentracions arreu d’Europa és tenir un control més fàcil de la banca comercial. “No és el mateix haver de gestionar 50 bancs per país que fer-ho amb menys de 10″, sentencia l’economista. Ara bé, l’expert alerta que aquesta manera de funcionar acabarà provocant un oligopoli arreu de la UE i és molt possible que doni massa poder a l’oferta i molt poc a la demanda, ja que els clients tindran molt poques opcions on dirigir-se. Tot i això, Joaquim Clarà recorda que hi ha altres estats europeus, com per exemple Alemanya, on urgeix molt més el procés de concentració que no pas Espanya, on ja es va fer en gran part després de la crisi del 2008.
