El BBVA ha reactivat en les darreres setmanes la campanya per reivindicar l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell. Tant el president, Carlos Torres, com altres directius de primera línia s’han mobilitzat per calmar les múltiples preocupacions del món empresarial respecte de la hipotètica fusió. En un acte organitzat pel mitjà madrileny El Español, el director de banca detallista de l’entitat, Gonzalo Rodríguez, ha negat que absorbir el Sabadell generi greuges en la competència financera a l’Estat. “No restarà ni un àpex de competència a la indústria“, ha argumentat.
A parer de Rodríguez, els garants de la diversitat bancària espanyola no són les quatre grans entitats –CaixaBank, el Santander, el BBVA i el Sabadell-, sinó les múltiples ofertes petites i mitjanes a què poden accedir els consumidors. “Hi ha un ecosistema d’un conjunt de jugadors bancaris que donen aquest nivell de competitivitat, no només en particulars, sinó també en el món de les pimes“, ha assegurat el cap de la banca de clients. Així, intenta adreçar la preocupació principal del teixit de negoci, especialment a Catalunya i al País Valencià. En un informe de finals del 2024, la patronal de les petites i mitjanes empreses, Pimec, va assegurar que el sector privat del Principat podria arribar a perdre 54.000 milions d’euros en préstecs disponibles, un 8% del muntant total.
En aquest sentit, ha recordat que BBVA ja va presentar una sèrie de compromisos per garantir el bon funcionament del sistema bancari en cas de tirar endavant l’OPA. Aquelles mesures, cal recordar, van ser rebutjades en primera instància per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, en considerar-les “insuficients”. En aquell moment, l’organisme presidit per Cani Fernández va contradir les previsions de Torres i va encetar la fase 2 d’estudi de l’oferta. A l’espera de la resolució final, Rodríguez ha reclamat que no hi hagi remeis addicionals, en tant que els que ja van posar sobre la taula es basen en fusions anteriors, com la de CaixaBank i Bankia, i “haurien de ser suficients”.
Compra sense fusió, però amb “sinergies”
Tot fa preveure que la CNMC imposarà, contra el criteri de BBVA, remedies a l’oferta sobre el banc vallesà. Si és així, el govern espanyol, obertament contrari a la fusió, hi podrà dir la seva. En les seves darreres intervencions públiques, el ministre d’Economia Carlos Cuerpo ha obert la porta a acceptar la compra del Sabadell, però exigir que es mantinguin vives ambdues marques. A parer de la directiva catalana, l’OPA sense integració “no té sentit“, perquè desapareixen la majoria de sinergies. El conseller delegat dels biscaïns, Onur Genç, nega aquest argument. Segons el directiu turc, “la majoria de sinergies són en tecnologia, i es poden donar en ambdós escenaris“. Així, espera mantenir els estalvis d’uns 850 milions d’euros es mantindrien fins i tot si el BBVA no pot absorbir el Sabadell.
“Gran oportunitat” per als accionistes
Més enllà de les condicions que imposin CNMC i Moncloa, el BBVA encara s’ha d’enfrontar a l’escull de la compra en si. Ha d’atraure més del 50% del capital que es mou fora de l’autocartera del Sabadell. Per a Torres, aquesta fita no hauria de ser complicada: el president basc assegura que l’OPA és “una gran oportunitat” per als inversors de banda i banda. “Podrem assolir junts metes que eren impossibles per separat”, raona el primer directiu, perquè l’entitat resultant “combina les fortaleses de dos grans bancs”. Ara bé, l’accionariat català arribarà a l’oferta amb especials dubtes. La variació del preu de l’acció ha eliminat la prima que oferia el BBVA la passada primavera. A més, la capitalització del banc basc ha crescut sis punts menys que la del Sabadell des de l’inici del 2025.
Tant els fons institucionals com els nombrosos accionistes retail vallesans, doncs, esperen que Torres millori l’oferta inicial. Malgrat que ha reiterat en diverses ocasions que no té la intenció de fer-ho, el BBVA compta amb un marge de capital de 1.900 milions d’euros al seu balanç del 2024, i la ràtio CET1 roman, fins i tot amb els costos de reestructuració de la potencial fusió, més tres punts per sobre del requisit mínim legal del BCE.
