El BBVA manté que no rebaixarà el llindar d’acceptació del 50% de les accions en l’OPA al Banc Sabadell. Així ho defensa en la nova versió del fullet de l’operació, que ja ha aprovat la Comissió Nacional del Mercat de Valors després de la millora de l’oferta que va comunicar el banc opant el passat dilluns. Segons el document, “el BBVA no té intenció de renunciar a la condició d’acceptació mínima d’acord amb l’article 33.3” del decret espanyol d’OPAs. Així, la Vela contradiu el mercat, que ja descompta la possibilitat d’una rebaixa al 30% dels drets de vot com a objectiu de l’oferta -el mínim segons el qual la llei espanyola reconeix el “control” d’una companyia-.
La rebaixa del llindar d’acceptació, cal recordar, es podria produir en cas que el BBVA només assoleixi entre el 30 i el 50% de les accions vallesanes. En tal cas, podria declarar reeixida l’OPA, si bé hauria de presentar una segona oferta pel total del capital restant de Sabadell, completament en efectiu i amb un “preu equitatiu” pactat amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Aquesta és l’opció a què fa setmanes que la cúpula del Sabadell dona més credibilitat; tot animant els seus accionistes que “si volen vendre, que ho facin en la segona oferta”, en tant que aquesta serà potencialment més elevada que l’actual.
Els hipotètics de la segona OPA
Tot i el rebuig frontal que recull el fullet -el mateix que ha reiterat el president basc, Carlos Torres, en les seves múltiples compareixences des de l’inici del període d’acceptació- el mercat veu cada cop més a prop una segona OPA obligatòria, en tant que la majoria d’analistes descarta que, amb les condicions actuals, més de la meitat dels inversors catalans acudeixin a la crida de BBVA. El mateix banc basc, val a dir, deixa aquesta porta oberta: en el fullet, l’entitat descriu les condicions que els portarien a renunciar a la condició mínima d’acceptació al seu propi favor, i assegura que compta amb prou recursos per enfrontar la potencial despesa.
Així, la renúncia “es basaria, entre altres factors, en el nombre d’accions del Sabadell que acceptin la primera oferta, el preu per acció que BBVA hauria de pagar, l’evolució dels negocis i les condicions macroeconòmiques i de mercat en aquest moment”. La qüestió essencial, però, és la xifra de drets de vot: la despesa que caldria entomar per adquirir un 30% dels títols és molt diferent que la que correspondria a un 50,1%. Ho reconeix el mateix fullet, que destaca que “les necessitats de finançament de la segona OPA podrien variar significativament en funció del nombre d’accions que hagin d’anar a l’oferta obligatòria”.
Segons la consultora nord-americana Jefferies, el forat de capital de l’operació, en tal cas, oscil·laria entre els 1.000 i els 5.000 milions d’euros, segons el nombre de títols mobilitzats. Sense donar xifres, el BBVA reconeix que “els impactes sobre el capital estimats” anteriorment podrien “veure’s afectats negativament” en cas d’una OPA obligatòria “en funció del nombre d’accions del Banc Sabadell adquirides, la contraprestació i el còmput dels interessos minoritaris”.
