El BBVA obre totes les portes que podrien portar-lo a reeixir en la seva problemàtica OPA hostil sobre el Banc Sabadell. Ha mantingut amb vida l’oferta malgrat tots els obstacles, reguladors i financers, que han anat dificultant la seva victòria -que en primer moment es descomptava, com a mínim a Madrid-. Segons ha confirmat el dijous, el passat mes de juliol va buscar la via per explotar les debilitats de la Moncloa, amb un recurs davant la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem que busca impugnar el veto a la fusió durant un mínim de tres anys que hi va imposar el Consell de Ministres. Segons l’argumentari que ha fet servir el Banc de Bilbao des de la resolució, no té encaix dins la Llei de la Competència. A parer de la Vela, l’executiu de Pedro Sánchez només estaria capacitat per “mantenir o millorar” les condicions a una OPA que hagi passat per les mans de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Sobre aquesta lectura de la normativa, doncs, afegeix un front més a la guerra financera; i fereix per segon cop l’estratègia legal que ha portat a terme el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo; que també compta entre els seus enemics la Comissió Europea.
Ja des dels primers moviments del Consell en la fase 3 d’estudi de l’expedient, el BBVA va mostrar la seva disconformitat. El president del govern i el ministre d’Economia van revelar el seu pla per a l’OPA des de la Reunió del Cercle d’Economia, amb el president Carlos Torres a l’auditori; i també amb el president del Sabadell, Josep Oliu, i el Conseller Delegat, César González-Bueno, més habituals a la trobada empresarial de Barcelona. Allà, Cuerpo va aclarir el camí a seguir: una consulta pública que hauria d’informar la decisió de l’executiu, i que podria servir “com a precedent per a altres decisions empresarials” similars. Un moviment que no va agradar al Banc de Bilbao: de fet, Torres va abandonar el Palau de Congressos de Catalunya fent escasses declaracions a la premsa. De llavors ençà, els seus han deixat sempre la porta oberta a acudir als tribunals. De fet, més concentrat a la consulta, un accionista ja ho va fer: l’advocat Ibor Fernandes, soci del bufet Statera Legal, va portar a l’Audiència Nacional el pseudotest de mercat; però les seves queixes no van tenir resposta a la sala.
La Moncloa va fer públic el seu dictamen amb diversos forats. En primer lloc, el ministeri d’Economia va llançar només les conclusions de l’estudi, sense l’informe sencer que havia de justificar les condicions addicionals. Els ministeris econòmics del govern -especialment Indústria, Treball i Hisenda- van explicar part dels raonaments que van traslladar a Cuerpo per acceptar el veto a la fusió, però també sense un argumentari obert. Les fonts jurídiques consultades consideren que aquesta manca d’explicacions contravé l’esperit de les atribucions de la Llei de la Competència al govern, que exigeix “justificar” una mesura de l’abast d’un bloqueig a una operació de consolidació bancària. Tot i això, les mateixes veus admeten que el procés és inaudit i, per tant, la manca de precedents pot fer que la pilota caigui cap a qualsevol banda.
Aquesta mateixa postura és la que ha sostingut la Comissió Europea, que espera encara que la Moncloa expliqui una decisió que, a parer seu, podria conculcar un dret fonamental dels Tractats de Funcionament de la Unió Europea, com és la lliure circulació de capitals. Brussel·les va fer públiques les seves reticències amb el dictamen del govern espanyol el dia 17 de juliol, dos dies després que BBVA accedís al Tribunal Suprem -si bé no es coneixia encara la intervenció del banc basc-. Tot i això, ja feia setmanes que deixava entreveure una intervenció en el procediment, en tant que “guardiana dels Tractats”. De fet, la comissària europea de Serveis Financers, la socialdemòcrata portuguesa Maria Luís Albuquerque, ja feia setmanes que avisava Sánchez que “només els organismes competents -la CNMC i el BCE- s’han de pronunciar” en un procés de fusió bancària.
BBVA esgrimeix la llei, la CE l’esmena
La clau en l’acusació de BBVA estaria, si va en línia de les declaracions dels seus principals directius des del juliol, en què la Moncloa s’hauria excedit en les atribucions que hi reconeix la Llei de Defensa de la Competència. En primer lloc, per la interpretació que fa la directiva biscaïna, més dubtosa, sobre que l’únic moviment possible que pot aplicar l’executiu és de millora de les condicions de l’oferta -és a dir, flexibilitzant els remeis que va proposar la CNMC en fase 2-. I, en segon, per les mateixes declaracions de Cuerpo: en una trobada amb periodistes durant la mateixa Reunió del Cercle d’Economia, el ministre va fer referència a les causes d’interès general que permetrien al Consell limitar la llibertat d’empresa del Banc de Bilbao. A parer seu, la llei de defensa de la competència no llista exhaustivament tots els motius pels quals pot actuar la Moncloa; una lectura que no genera consens entre les fonts jurídiques consultades.
La normativa espanyola limita a un decàleg les raons d’interès públic que poden portar a frenar l’OPA: per exemple, esmenta el bon funcionament de les polítiques sectorials, el desenvolupament tecnològic, la seguretat nacional o la salut pública. A la nota que va llançar el ministeri d’Economia per comunicar el veto a la fusió, sense anar més lluny, Cuerpo va fer èmfasi en un aspecte que no surt reconegut a la llei, com és el principi de cohesió territorial. Tot i això, certs espais de la societat civil econòmica a Catalunya argumenten que l’equilibri entre territoris sí que es pot considerar un motiu legítim d’interès públic, en tant que és un mandat de la Constitució espanyola. És el cas del mateix Cercle d’Economia, que alertava que l’èxit de l’oferta hostil i la consegüent absorció del Sabadell agreujaria encara més la macrocefàlia financera de Madrid en detriment de Catalunya.
La Comissió, per la seva banda, va més enllà en les seves consideracions. L’expedient de Brussel·les no només qüestiona si el Consell de Ministres es va ajustar a la llei en la fase 3 d’estudi de l’expedient. També assegura que la llei de defensa de la competència, així com la llei d’ordenació de les entitats financeres -una de les normes econòmiques estrella del govern de Mariano Rajoy– podrien donar excessius poders al govern per immiscir-se en decisions que haurien de ser estrictament corporatives. Cal recordar que la normativa bancària atorga encara una altra palanca al ministeri d’Economia per evitar l’èxit del BBVA: en cas que l’OPA tingui èxit, el titular de torn de la cartera econòmica haurà d’autoritzar l’absorció; i podria frenar-la definitivament. Un poder com aquest, considera el govern dels 27, podria violar les competències no només del regulador nacional del mercat -la CNMC- sinó també del Banc Central Europeu.
Efectes sobre l’OPA
Segons ha confirmat el mateix BBVA, el recurs davant el Suprem “va en paral·lel” al calendari de l’OPA i, per tant, no hauria d’endarrerir encara més un procés que ja fa 16 mesos que s’allarga. Val a dir que el veto a la fusió que ara busca contravenir el banc opant roman com un dels principals motius que impulsen part dels analistes financers a assegurar que l’oferta fracassarà. La directiva de la Vela va posar sobre la taula, el maig del 2024, unes sinergies i estalvis per valor de 850 milions d’euros per justificar l’abordatge al Sabadell. Unes sinergies que hauran de recalcular abans de presentar el fullet definitiu d’OPA; però que bona part del mercat considera que s’haurien esfumat amb el veto a l’absorció.
Segons ha avançat aquest divendres el mitjà madrileny El Español, en cas de reeixir entre els inversors vallesans, la via judicial permetria capgirar la prohibició a finals del 2026. És a dir, el BBVA podria avançar dos anys la fusió en cas que els accionistes del Sabadell acceptin l’OPA i el TS els hi doni la raó. Ara per ara, el mercat no sembla considerar que les previsions siguin substancialment millors que les d’abans de conèixer-se el recurs: les accions del Banc de Bilbao s’han encarit poc menys d’un 0,8% aquest divendres, mentre que les del Sabadell ho han fet en un més modest 0,45%. La prima negativa, això sí, s’ha tornat a retallar, i queda als volts del 6,9%; és a dir, l’equació actual de bescanvi infravalora el banc català en uns 1.200 milions d’euros. Caldrà veure, especialment a partir del setembre, si els moviments de la Vela serveixen per capgirar una situació que encara sembla precària. No en va, fonts pròximes a la negociació consideren que, amb les condicions presents, “l’OPA és impossible”.
