Totes les càmeres apuntaven a l’entrada del Palau de Congressos de Catalunya per captar la imatge de l’any: el president del BBVA, Carlos Torres, faria una estranya aparició a la Reunió anual del Cercle d’Economia i, al seu pas per la zona mixta, no tindria més remei que trobar-se amb el seu homòleg i rival del Banc Sabadell, Josep Oliu. Els dos banquers -dos dels quatre comandants de les grans entitats financeres de l’Ibex- van allargar la salutació fins al final de la benvinguda institucional i, quan finalment es van trobar, van prevaldre les formalitats. L’un volia absorbir el banc de l’altre, però la mala maror es quedava al terreny de joc. Així havia estat la relació entre ambdós bancs durant el prop d’un any i mig que ha durat l’OPA hostil, des del maig del 2024: cadascun defensant les seves posicions. Criticant, com a molt, l’estratègia de l’altre en l’adquisició; però reservant lloes encreuades per a la feina de la directiva de l’altra trinxera. Aquest divendres, després de la llum verda definitiva de la CNMV al fullet del Banc de Bilbao, s’han donat per acabades les cortesies. Torres i el seu conseller delegat, Onur Genç, han negat el valor que reivindica al Sabadell, arribant a qüestionar “a on seria l’acció sense l’OPA”; mentre Oliu i César González-Bueno, primer executiu català, han atacat amb vehemència les “deficiències i omissions” en la paperassa de la Vela. Amb el vot dels accionistes en joc, la guerra financera ja no és freda.
El document que ha facilitat el BBVA al regulador borsari espanyol, val a dir, ha servit per encendre molts dels stakeholders del Sabadell. En les més de 80 pàgines de detalls de l’oferta, el Banc de Bilbao ha mantingut les condicions del bescanvi -una acció pròpia i 70 cèntims per cada 5,5843 títols vallesans- malgrat el forat en la valoració que en fa, de més del 8% de la capitalització total del banc opat. Fonts pròximes a l’accionariat català titllaven a primera hora d'”insultant” la proposta; més encara quan la major part del mercat ja descomptava una millora de les xifres.
També inclou la possibilitat de rebaixar al 30% el llindar d’acceptació de l’oferta, un moviment que la directiva de Sant Cugat donava per descartat; però que va reaparèixer en una comunicació nocturna de la Securities and Exchange Comission -la CNMV nord-americana- donant-hi permís per aplicar aquest descompte. La legislació espanyola ho permet, si bé força a l’opant a presentar una segona oferta per tots els drets de vot que no hagi adquirit en la primera instància. En cas de quedar-se en aquest topall, el Banc de Bilbao estaria obligat a posar sobre la taula un oferiment addicional de més d’11.300 milions d’euros -si es pren com a referència la capitalització del Sabadell d’aquest divendres, que ha tancat la sessió en els 16.171 milions-; una despesa inabastable.
Torres, val a dir, ha defensat la inclusió de totes aquestes alternatives en el document final. Amb moviments com la rebaixa del llindar d’èxit, o una polèmica “revisió de les polítiques de repartiment de dividend del Sabadell” que consta també al fullet, el banquer ha assegurat que només s’estan cobrint les espatlles. “Hem contemplat tots els escenaris i es revisarà tot el que passi al banc, però no vol dir que hagi de canviar res”, ha respost. En el cas de la renúncia al llindar del 50%, de fet, ja han declarat que no estan disposats a fer-la, tant en el document com en les declaracions a la premsa. “Si no arribem al 50%, no tindrem el control del Sabadell i, llavors, l’OPA no se’n sortirà”, ha reiterat.
Pel que fa al valor de l’oferta, ha fet mà de la mateixa fórmula que ja va fer servir Genç en la presentació de resultats del segon trimestre per contradir tot el capital vallesà, tot assegurant que “l’oferta és l’oferta, i és enormement atractiva”. I ho és perquè, a parer del banc opant, el valor real del Sabadell està per sota del que mostren els reculls de l’Ibex. La tesi de president i conseller delegat és que l’escalada de l’entitat catalana en el darrer any i mig està directament correlacionada amb l’OPA. “Pensem que respon a l’especulació d’inversors que busquen una millora de l’oferta”, ha arribat a qüestionar el primer directiu basc, que ja ha deixat entreveure en altres ocasions certa desconfiança amb l’evolució dels títols catalans.
El Sabadell apuja el to
Vista la contundència de la comunicació del BBVA, la directiva del Sabadell no ha esperat el temps previst per a l’anàlisi per saltar en defensa pròpia. En un comunicat aquest mateix vespre, Oliu i González-Bueno han provat de desfer els arguments contra el creixement de l’entitat que han vertebrat el discurs de Torres. La nota recorda, per exemple, que la revalorització dels títols catalans ha estat molt més intensa que la dels bascos des de la primavera del 2024 -els 16 mesos que ha durat, per ara, l’OPA hostil-: respecte del 6 de maig del curs passat, una acció del banc vallesà val un 108% més, mentre que una del BBVA només ha crescut un 55%. El document presentat per Torres a premsa i analistes tria un període molt més llarg per analitzar el seu creixement, desvinculat de l’abordatge a l’entitat catalana: en els darrers cinc anys, un inversor en BBVA ha augmentat el patrimoni en prop d’un 400%, mentre que un del Sabadell ho ha fet en un 340% -també, val a dir, molt per sobre de la mitjana europea-. Per a Oliu, sobre aquest teló de fons, el bescanvi que encara prova d’imposar el BBVA “és fins i tot pitjor que el que ja va valorar i rebutjar el consell d’administració el maig del 2024, perquè infravalora el projecte en solitari de la nostra entitat”.
González-Bueno, molt insistent en els darrers mesos a exigir un fullet d’OPA transparent i complet, ha atacat les mancances informatives que ha trobat al document del BBVA. Com Oliu, considera que, en aquesta ocasió, la Vela ha fet una feina pitjor que la de fa any i mig. La proposta llançada avui, sosté, té “encara més deficiències i omissions en els números i hipòtesis que en la versió anterior”. En la mateixa línia, i qüestionats per periodistes i observadors financers, Genç i Torres han volgut allunyar les acusacions d’excés d’optimisme en el seu full de ruta per als pròxims quatre anys. “Si de cas, el mercat ens diu que som massa pessimistes!”, ha interpretat el president del BBVA, fent mà de la pujada de l’acció just després de presentar el pla financer per al 2028, a finals del mes de juliol. Amb tot, el consell d’administració vallesà té 10 dies, a partir del pròxim dilluns, per emetre una recomanació al seu accionariat. Tot fa preveure, però, que no serà favorable als interessos de la Vela.
El món empresarial català, així com els accionistes del Sabadell, comparteixen la trinxera d’Oliu i González-Bueno. En un comunicat que ha avançat Món Economia, l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell ha titllat d'”ofensiva” la proposta del BBVA, i ha acusat Torres de “voler comprar el banc a preu de rebaixes” i “per la porta del darrere”. Per la seva banda, el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha menyspreat les condicions definitives, que considera una “presa de pèl” per als inversors catalans. De fet, el líder de l’associació de les grans empreses del país esmena la plana a Torres. No només ha negat que el valor del Sabadell estigui per sota del que dicta el mercat, sinó que alerta que podria estar infravalorat. A parer de Sánchez Llibre, “avui el preu del mercat del Banc Sabadell està entre un 35% o un 40% més del valor que marca el mercat de valors“. D’aquesta manera, la nova agressió del Banc de Bilbao ha servit, també, per tancar les files de l’oposició a l’OPA, especialment airada a Catalunya.
Els nous riscos de l’oferta
Fora de les declaracions de Torres i Genç, el document traslladat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors recull un llistat expansiu de nous riscos en els quals incorre l’OPA, i que podrien limitar encara més la rendibilitat oferta als accionistes catalans. Entre altres, el BBVA reconeix, per exemple, que podria no assolir totes les sinergies previstes en l’oferta final -d’uns 900 milions d’euros, un augment inesperat de 50 milions respecte del càlcul inicial-.
També reconeixen com a perill la vigilància del Consell de Ministres pel que fa al veto a la fusió. Cal recordar que, en l’estudi en fase 3, el ministeri d’Economia va imposar al BBVA un compromís de mantenir les dues entitats separades durant, com a mínim, tres anys. Passat aquest període, el banc opant haurà d’entregar un informe detallant el compliment dels requisits reguladors i l’efecte de la compra sobre l’interès general. Llavors, el govern espanyol podria decidir allargar la prohibició durant dos anys més, retardant fins a cinc anys l’assoliment complet de les sinergies. Torres, val a dir, no s’ha mostrat preocupat al respecte, i ha assegurat que seria, en tot cas, qüestió de temps aconseguir tot el benefici. En aquest context, i sense especial afinitat amb la directiva de la Vela, els accionistes catalans hauran de prendre la seva decisió: vendre’s al BBVA o mantenir-se independents. El resultat arribarà a mitjan mes d’octubre, 17 mesos després de les primeres informacions sobre l’OPA.
