L’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell s’apropa al seu final prop d’un any i mig després de l’inici de les hostilitats. Tal com va assegurar el passat dilluns el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Carlos San Basilio, la Vela ha presentat la primera versió del fullet de l’oferta amb els darrers moviments del mercat inclosos. És a dir, Carlos Torres i la seva directiva ja han analitzat la batzegada que ha suposat per a la seva estratègia la venda de la filial britànica del Sabadell, TSB; així com el veto a la fusió durant un mínim de tres anys establert pel govern espanyol en la fase 3 d’estudi de l’expedient. Les xifres que recull el document, segons ha avançat el diari Expansión, no són falagueres: les sinergies -l’estalvi que esperava assolir el BBVA amb l’absorció- s’han reduït a poc més d’un terç, fins als 300 milions d’euros, molt lluny dels 850 milions que esperava erosionar el banc basc. Així ho llegeixen firmes del nivell de KWB o el Deutsche Bank, que fins i tot preveuen una caiguda més pronunciada si el mercat continua afavorint el Sabadell. Des de la direcció opant argumenten, en declaracions al mateix mitjà, que aquest muntant no desapareix, sinó que es “retarden”; i es podrien culminar en cinc anys, quan el ministeri d’Economia aixequés la prohibició. De fet, aquests 300 milions corresponen exclusivament a l’estalvi previst per la integració tecnològica de les dues companyies, que queda fora de la prohibició. Tot i això, el mercat no confia en la capacitat dels biscaïns per aguantar el tipus: fonts financeres consultades per aquest mitjà sostenen que la nova realitat deixa el Banc de Bilbao en “una situació molt difícil”; fins al punt que seria realista retirar l’oferta.
Val a dir que la retallada a les sinergies no correspon només a la negativa parcial de la Moncloa a l’operació. El BBVA també ha inclòs al document, segons confirma la mateixa CNMV, els efectes de la venda de la filial britànica del Sabadell, TSB; així com del macrodividend que hi extraurà l’accionariat català, uns 2.500 milions que els inversors percebran entre el març i l’abril del 2024. Tot i que aquest greuge serà menys evident en el compte de la Vela, en tant que el futur pagament a compte per als accionistes es produeix fora del període d’OPA i, per tant, no s’ha d’ajustar l’oferta per incloure’l. A aquesta retallada s’hauria d’afegir la que ja s’havia produït arran de la millora del negoci del Banc Sabadell. El BBVA atribuïa a l’escletxa en el rating d’ambdues entitats un valor del 100 milions d’euros -és a dir, el Banc de Bilbao aportava 100 milions en valor addicional per la millor valoració que tenia el seu crèdit entre les firmes d’anàlisi-. Ara bé, com apuntava el conseller delegat català, César González-Bueno, en una recent roda de premsa, aquest avantatge s’hauria “evaporat” amb les darreres opinions sobre les condicions de finançament del Sabadell.
Amb tot, la Comissió Nacional del Mercat de Valors espera que BBVA contempli “tots els escenaris” que es puguin donar. En concret, reclama els detalls de les dues vies que li poden quedar després del 6 d’agost, quan el Sabadell consulti amb els accionistes tant la venda de TSB com el dividend addicional en junta extraordinària. San Basilio pretenia deixar tancades totes les possibilitats per accelerar el sí definitiu a l’OPA, que permetria engegar el període d’acceptació abans d’acabar el juliol, com preveu el regulador borsari. En cas que així sigui, els accionistes del Sabadell tindran entre 30 i 70 dies per adherir-se o no a les condicions ofertes per Torres i els seus; un calendari que portaria la conclusió del conflicte a finals de setembre. D’aquesta manera, es compliria amb una de les demandes de l’entitat biscaïna: allunyar la decisió dels inversors de l’agost, quan molts d’ells no estarien connectats al dia a dia financer i, per tant, podrien abstenir-se de votar, allunyant l’èxit de l’operació. Un èxit ja llunyà, com sostenen les fonts del mercat. En una trobada amb accionistes celebrada aquest mateix dimarts, el president del Sabadell, Josep Oliu, ha recomanat “tenir en compte el dividend previst, la revaloració esperada de l’acció i el preu ofert”. Amb tots aquests factors, com confirmen fonts financeres, els números no donen.
La prima negativa, en màxims
La venda de TSB i la situació general de l’operativa han fet escalar amb força el Sabadell al mercat obert. En la darrera setmana, des de l’anunci de l’operació britànica, les accions catalanes s’han enfilat prop d’un 10%, fins a fregar els 3 euros per unitat a tancament de la sessió d’aquest dimarts. El BBVA, per la seva banda, només ha crescut un 4%, fins als 13,36 euros -i certes tesis, com ja va deixar caure González-Bueno en roda de premsa, apunten que les pujades basques es produeixen sempre que l’OPA s’allunya, perquè els inversors pensen que, en l’estat actual, aquesta no s’hauria de consumar-. Amb aquestes dues valoracions, la prima negativa un cop aplicada l’equació de bescanvi -5,3456 accions del Sabadell per una del BBVA i 70 cèntims- se situa en l’11,7%, en màxims històrics. Ara per ara, el fullet infravalora l’entitat vallesana en més de 1.800 milions d’euros, i l’escletxa es fa més i més ampla. Segons els càlculs de fonts financeres consultades, ara per ara “és molt difícil que els inversors del Sabadell acceptin una oferta de menys de 3,5 euros l’acció”, gairebé un euro per títol per sobre del valor actual que hi atorga l’oferta, que volta els 2,7 euros. Ara bé, si el valor sabadellenc continua escalant, l’escletxa serà cada cop més gran.
“Si el diferencial es tanca, ajuda al BBVA; però, si s’obre, dificulta enormement l’oferta”, sosté el director financer de la boutique d’inversió Gesinter, Joan Esteve. En aquest sentit, una hipotètica millora de les condicions econòmiques de l’OPA seria molt més cara que mesos enrere. El mercat, val a dir, nega aquesta opció ara per ara, seguint les declaracions de Torres i el conseller delegat basc, Onur Genç. L’accionariat català, però, ha fet càlculs al respecte; i fonts del capital sostenen el banc opant hauria de dedicar 4.000 milions d’euros addicionals per tornar a fer atractiva la seva proposta. “Seria una inversió per mantenir la prima inicial que preveia BBVA”, expliquen. Cal recordar que els bascos gaudeixen d’un important matalàs sobre el mínim de capital exigit pel regulador, d’uns 2.000 milions d’euros. Per tant, si les estimacions fetes des del Vallès són correctes, un augment suficient del valor de l’OPA quedaria fora de l’abast de la seva caixa. Sense concretar xifres, Oliu s’ha expressat en un sentit similar. En declaracions a la premsa des d’Alacant, el president ha avisat que “el BBVA hauria de millorar el preu de forma molt significativa” si vol que la compra tiri endavant.
El Sabadell, “millor sol”
L’avenç de les xifres ha acabat donant la raó a les opinions que se sentien des de l’inici del procés a la seu operativa del Sabadell, a Sant Cugat del Vallès. En la mateixa trobada amb accionistes al País Valencià, Oliu ha constatat que la companyia que presideix “genera en solitari molt més valor del que hauria generat juntament amb el BBVA”. En el darrer lustre, el Sabadell ha multiplicat les inversions dels seus accionistes per un factor superior a 9, mentre que el Banc de Bilbao s’hauria quedat a la meitat. Així, “amb l’oferta actual, no hi ha valor a la transacció”. El consens dels analistes, a més, projecta a futur aquesta tendència: el Sabadell és l’únic dels sis bancs de l’Ibex per al qual cap observador financer recomana vendre valors. És a dir, encara hi preveuen un ascens. “Som un projecte rendible i solvent amb un gran futur; ambn una gran capacitat per generar capital i remunerar els seus accionistes”, ha conclòs, per la seva banda, González-Bueno.
